Els límits del pols de Pedro Sánchez a les grans tecnològiques

MadridEls GAFAM s'han convertit en els emperadors del nou món. Cadascuna de les sigles correspon a Google –també Alphabet–, Apple, Facebook –ara Meta–, Amazon i Microsoft, per aquest ordre. Són els gegants tecnològics dels Estats Units, on han crescut a l'empara de tots els governs, i en particular els de Donald Trump. De fet, a l'altre costat de l'Atlàntic es parla dels "set magnífics" i a la llista s'hi inclouen Nvidia i Tesla. El seu poder traspassa l'esfera econòmica –es va fer evident en la presa de possessió de Trump aquest 2025–, cosa que no passa per alt a alguns governs, entre els quals l'espanyol. De fet, Pedro Sánchez va arrencar l'any parlant de "tecnocasta" i instant la Unió Europa a "plantar-hi cara". Obria un pols a les grans tecnològiques que onze mesos després ha recuperat.

El cap de l'executiu espanyol no només ha promès que obrirà una investigació contra Meta –matriu de Facebook i Instagram i que l'any passat va facturar 90 milions només a Espanya– per una presumpta vulneració de la privacitat de milions d'usuaris, sinó que també té intenció d'impulsar durant la primera meitat del 2026 una bateria de reformes per controlar i combatre la desinformació, els discursos d'odi, la vulneració de la privacitat i la desprotecció dels menors. "Internet és un estat fallit", va asseverar el cap de l'executiu espanyol aquesta setmana, i va posar en el punt de mira el descontrol del món digital i les xarxes socials.

La veritat és que fa tot just dues setmanes Sánchez ja llançava una advertència a aquestes grans corporacions. Ho feia durant la presentació d'un informe sobre l'exposició de la infància a l'entorn digital. "Aquí tots juguem un paper", advertia Sánchez, i apel·lava directament a aquestes corporacions: "També les grans tecnològiques. Hem d'exigir i exigirem que hi posin de la seva part [...] Quan parlem amb elles, tot són bones paraules. Ens diuen que estan conscienciades, però després res. Doncs exigim que siguin fermes, valentes i que no mirin cap a un altre costat quan hi hagi casos de ciberassetjament. Aquí no hi ha negoci, aquí hi ha una violació dels drets humans".

De moment, el govern espanyol no ha revelat per on passen els seus plans, tot i que el soci minoritari, Sumar, ja pressiona per fer passes endavant pel que fa a la pressió fiscal. La formació que lidera la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha exigit al PSOE una "taxa Trump" perquè aquestes grans tecnològiques nord-americanes tributin a Espanya. L'anunci, que arriba a les portes d'un nou cicle electoral autonòmic, no ha estat detallat, tot i que implicaria incrementar l'anomenada "taxa Google" del 3% aprovada el 2021.

Discussió europea

Però, quina és la capacitat de l'executiu central per influir en aquestes grans corporacions? "La majoria d'interaccions [amb aquestes companyies] es fan a través de les institucions europees [...], que són corporacions que no actuen a un sol estat, sinó a escala europea", explica Joan Calzada, professor a la UB School of Economics, que afegeix que Europa ha estat "pionera" en el seu control.

Els estats membres solen adoptar, doncs, la normativa europea, que amb el temps s'ha endurit, tant pel que fa a evitar un monopoli d'aquestes tecnològiques –és a dir, evitar un abús de posició dominant–, com per controlar-ne el contingut. L'últim exemple és la normativa tecnològica que va entrar en vigor fa poc més d'un any, l'AI Act, que, entre altres coses, buscava combatre la desinformació. Tanmateix, fruit de les pressions de Trump i de les tecnològiques americanes, les expectatives s'han acabat aigualint. En el cas espanyol, Competència va imposar una multa a Amazon i Apple de 194 milions per restringir la competència.

"Si s'és més estricte, és una qüestió que es dirimirà a escala europea, on és cert que els avenços són més difícils d'aconseguir, però [un estat membre] pot generar un debat social al seu voltant i sobre la necessitat d'augmentar-ne la vigilància", indica Calzada. Per a l'economista, el govern espanyol podria jugar la carta de Teresa Ribera, la màxima responsable de Competència de la Comissió Europea i encarregada que aquestes corporacions compleixin amb el reglament del mercat digital. "Té una comissió que li permet ser confrontativa", reconeix Calzada. Qui va ser ministra amb Pedro Sánchez ja ha advertit en més d'una ocasió que no serà complaent amb les tecnològiques. Ara bé, la seva posició, i també la de Sánchez i altres països com França, xoca amb la posició dels països nòrdics, com Alemanya i els Països Baixos, molt més reticents a un control estricte.

Més accés a la ciutadania

El professor de la UB planteja que una forma per on es podria començar a obrir camí seria "facilitar" l'accés de la ciutadania a espais on traslladar conflictes amb aquestes corporacions. "Queixar-te davant una companyia així és molt costós [...] Facilitar la interacció és un pas endavant i hi ha mesures que es podrien implementar per tenir una acció col·lectiva més gran. Però com que no coneixem què vol encara el govern, no sabem quin instrument cal", reflexiona.

Amb tot, el to de Pedro Sánchez no ha estat sempre el mateix. El govern espanyol s'ha reunit en més d'una ocasió amb directius d'algunes big tech, començant per Google i Microsoft, buscant les seves inversions en un moment en què Espanya ha destinat, i continuarà destinant, una part important de la inversió pública a la digitalització de l'economia.