Les llars catalanes destinen un 43,5% dels ingressos a les despeses bàsiques
Amb 1.342,13 euros per a l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic, Catalunya és la segona comunitat autònoma, després de Madrid, amb la factura mensual més elevada
BarcelonaLes llars catalanes destinen 43,5 de cada 100 euros dels seus ingressos a les despeses bàsiques, com ara l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic (llum, aigua i combustible). Aquesta quantitat, que suposa una mitjana de 1.342 euros al mes, forma part del tercer Baròmetre Planeta Propietarique elabora la Mutua de Propietarios. L'anàlisi, que dona com a resultat la xifra més alta des que es fa l'estudi, revela que "la factura de la llar", que es menja una bona part del salari mínim (SMI) –1.184 euros mensuals l'any passat–, fa que "3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per fer front al pagament" d'aquestes despeses bàsiques.
A les llars en què la família depèn d'un únic perceptor del salari mínim, han de destinar més de la totalitat dels seus ingressos nets a les despeses bàsiques, "sense marge per estalviar o per a imprevistos". Però no és la comunitat autònoma on les despeses bàsiques es mengen més part dels ingressos. Per davant hi ha les Balears, amb el 50,1%, Andalusia (49%), les Canàries (47,9%) i la Comunitat de Madrid (46,2%), segons el mateix estudi, elaborat amb entrevistes i preguntes a 2.339 homes i dones de més de 18 anys repartits per comunitats autònomes en funció del seu pes en el total, i amb una gran preponderància de Catalunya perquè té en vigor la llei de l'habitatge, que limita els lloguers a les zones tensionades.
La quantitat mitjana que es destina a Catalunya a aquestes finalitats essencials (no s'inclouen les plataformes audiovisuals com ara Movistar o Netflix) és la segona més alta entre les comunitats autònomes, només superada per la Comunitat de Madrid per uns 42 euros, fins a 1.384 euros mensuals. La tercera són les Balears, amb 1.260 euros. En els tres casos, se supera la mitjana estatal de 1.230 euros. En tot cas, la proporció d'ingressos que se'n van amb les despeses bàsiques a Catalunya varia molt segons el tipus de llar. En les d'ingressos baixos suposen més del 98%; en les famílies nombroses, el 57,7%; quan a l'habitatge només hi viu persona, el 47,2%. També depèn del tipus d'habitatge: en els de fins a 60 metres quadrats suposen el 53,9% i a les cases més antigues, anteriors al 1964, el 48,3%. I per als que viuen de lloguer, el 61,6%.
Més lloguer que quota hipotecària
L'habitatge és la part principal de la despesa de les llars catalanes, amb una mitjana mensual de 704,27 euros. Destaca el lloguer, amb una mitjana de 716,36 euros, per sobre de la quota de la hipoteca, de 695 euros. Barcelona se situa per sobre d'aquesta mitjana, amb 739 euros. La segueixen Girona (639,76 euros), Lleida (585,89) i Tarragona (565,48).
L'evolució de l'euríbor, la referència de les hipoteques a interès variable, ha abaratit la quota mensual, però la tendència es va reduint i ja es camina cap a un encariment no solament d'aquests préstecs sinó dels d'interès fix, que són els més contractats actualment. I tot això combinat amb un encariment imparable dels preus de l'habitatge tant de venda com de lloguer.
"L'esforç econòmic associat a viure i mantenir un habitatge continua guanyant pes i redueix el marge de tranquil·litat financera de les famílies, a les quals obliga a prioritzar i ajustar decisions de consum", segons Laura Mulà, directora multicanal i de clients de Mutua de Propietarios.
L'altra partida en ordre d'importància és la cistella de la compra, amb una mitjana de 456,21 euros a Catalunya. En aquest cas, per davant se situa Girona, amb 465,10 euros; després Barcelona, amb 460,09; Tarragona (429,89), i Lleida (441,21). I els rebuts de l'aigua, la llum o el combustible sumen una mitjana de 181,65 euros. Girona és aquestes despeses pesen més, amb 235,86 euros. La segueixen Lleida (211,25) i Tarragona (197,57), mentre que a Barcelona són de 169,88 euros.
Aquesta evolució s'ajusta als pesos que els diferents components tenen a l'Enquesta de Pressupostos Familiars que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per l'any 2024, el darrer exercici del qual hi ha dades, les despeses relacionades amb l'habitatge van suposar a Catalunya el 34,04%. La mitjana estatal va ser del 32,04%, segons la mateixa font.
Joves i llogaters
Els autors del baròmetre destaquen que actualment les llars "mostren menys disposició a fer sacrificis, però més adaptació en el consum diari, cosa que anticipa un canvi de clima: menys retallades visibles i més ajustaments silenciosos integrats a la rutina quotidiana". Un exemple seria la tendència de comprar marques blanques i menys productes frescos per tal d'abaratir la cistella de la compra. Amb un 16%, aquesta opció, la de recórrer a les marques blanques, es converteix en el segon comportament més esmentat per les persones enquestades. Això, segons els autors, revela "un desplaçament de la contenció econòmica cap al consum quotidià, que es percep com a menys costós en termes de benestar immediat".
Amb el mateix percentatge hi ha els que opten per ajornar millores i reformes; un 15% opta per retallar el consum d'electricitat, aigua o combustible o rebaixar el cost de les assegurances de la llar, o deixar per a més endavant la compra de mobles i altres elements per a la casa.
Les principals mesures tradicionals d'estalvi –com ara no comprar elements de la llar, retallar el consum energètic o posposar algunes millores o arranjaments a la llar– registren descensos clars respecte al 2024 (entre 3 i 4 punts) i consoliden una tendència a la baixa iniciada després dels màxims del 2023, segons el que es desprèn del baròmetre.
“Estem davant un gir en la manera d'estalviar, amb menys retallades puntuals i més ajustos en el dia a dia, que, acumulats, intenten alleugerir la pressió econòmica i la incertesa que senten moltes famílies”, conclou Mulà.