900 candidats opten a les 25 places del nou centre d'innovació del Banc d'Espanya a Barcelona

MadridEl governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha dit aquest dimecres que confia que "els pròxims mesos" estigui resolt el procés de convocatòria de les places per al nou centre d'innovació de l'entitat a Barcelona. En total són 25 places de professionals tecnològics, per a les quals ja s'han presentat 900 persones, segons l'organisme. L'ens, però, no descarta que es pugui ampliar el nombre de places. El Banc d'Espanya ja ha firmat un acord amb el Barcelona SuperComputing Center per col·laborar en l'impuls de la implementació de la intel·ligència artificial al sector financer.

Escrivá ha explicat la reestructuració que ha posat en marxa al Banc d'Espanya. Fa més d'una setmana que l'organisme està en el punt de mira arran de la presentació del seu informe anual corresponent a l'exercici del 2024 i les poques referències que hi ha a la reforma de les pensions del govern espanyol, així com de la dimissió, pocs dies després, de qui coordina aquest document: el director d'economia i estadística de l'organisme, Ángel Gavilán, que deixarà el càrrec el 12 de juny.

S'hi suma, també, una profunda reorganització interna, amb la publicació del pla estratègic 2030, que, entre altres qüestions, recull precisament una reestructuració de la direcció general d'economia, el departament que engloba el servei d'estudis del Banc d'Espanya, encarregat d'elaborar els informes.

Per tot plegat, els últims dies el focus mediàtic s'ha posat damunt el governador de l'ens, l'exministre socialista José Luís Escrivá, que per primer cop s'ha defensat de les veus que han apuntat a una ingerència política a la institució. "Des de fa més de 35 anys que dirigeixo equips d'economistes i serveis d'estudis. Si hi ha algú qualificat a Espanya per fer una reforma d'aquest tipus i buscar els millors estàndards sobre com funciona l'economia soc jo", ha afirmat aquest dimecres Escrivá durant la presentació del pla estratègic.

A partir d'ara la direcció general d'economia tindrà dos departaments i no quatre. "No suposa un aprimament", ha dit Escrivá, que ha apuntat que fins ara "se superposaven les tasques i no s'aconseguien les sinergies adequades ni s'explicava prou l'avaluació [el procés d'investigació]".

Neutralitat sobre la política econòmica

Escrivá ha vinculat la reestructuració dels departaments que es recull en el pla estratègic al fet d'adaptar el Banc d'Espanya al mandat de supervisar l'estabilitat dels preus, així com el bon funcionament del sistema financer. Ara bé, aquest organisme no ha esquivat mai les valoracions vinculades al context macroeconòmic, com tampoc les valoracions sobre la política econòmica: l'SMI, les pensions i la jornada laboral, entre d'altres.

Fins ara, doncs, ha estat habitual que en els informes anuals s'hi recollissin recomanacions de política econòmica dirigides al govern espanyol. De fet, entre aquestes prescripcions destacaven les que posaven la lupa en el sistema de les pensions i la seva sostenibilitat i, en conseqüència, en les reformes que li calien. En canvi, en l'informe corresponent al 2024 s'hi ha passat de puntetes, a diferència del que era habitual, i res fa pensar que per ara la tònica canviï. "Faré el mínim soroll possible [amb les pensions]", ha dit Escrivá, artífex com a exministre de la Seguretat Social sota el govern de Pedro Sánchez de l'última gran reforma.

Els arguments als quals s'ha aferrat Escrivá per defensar aquest gir són dos: el primer, que el Banc d'Espanya només ha de publicar valoracions sobre allò que ha analitzat en profunditat. L'altre argument és que per a ell l'organisme en cap cas ha de fer recomanacions de política econòmica que comportin una redistribució de les rendes de la població, ja sigui per la via dels impostos (amb més tributs) o de la depesa pública (per exemple, recomanant-ne una contenció). "El Banc d'Espanya no té legitimitat. Això ho han de decidir els governs i el Parlament", ha dit Escrivá. De fet, en el cas particular de les pensions, Escrivá ho ha deixat en mans de l'Autoritat Fiscal, a qui se li va donar el mandat de supervisar cada cert temps l'última gran reforma.