França

La borsa francesa respon amb caigudes a una possible nova crisi de govern

El primer ministre de França, François Bayrou, se sotmetrà a una qüestió de confiança el 8 de setembre

Bayrou, a la conferència en què ha anunciat que se sotmetrà a una moció de confiança.
3 min

BarcelonaEl primer ministre francès, François Bayrou, va anunciar aquest dilluns que se sotmetrà a una qüestió de confiança el 8 de setembre per les retallades de 44.000 milions d'euros als pressupostos del 2026, una consulta que caurà just abans de la primera gran protesta convocada per al dia 10. Davant la notícia, la borsa francesa ha obert la jornada d'aquest dimarts amb caigudes. El CAC40, el principal índex francès, s'ha llevat amb unes pèrdues superiors al 2,5%, que s'han anat suavitzant al llarg del matí. Cap a les dotze del migdia, l'índex apuntava un 1,72% negatiu, i ha acabat tancant la sessió amb un -1,59%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La reacció dels mercats apunta a la possible nova crisi de govern a la qual s'enfronta França. Si el primer ministre no superés la qüestió de confiança a l'Assemblea Nacional –un escenari possible, ja que els centristes i els conservadors que li donen suport no tenen majoria absoluta– hauria de dimitir i es produiria una nova crisi de govern. Els de Marine Le Pen i els ecologistes ja han anunciat que no donaran suport a Bayrou.

De les 40 empreses que formen el CAC40, fins a 10 han iniciat la sessió caient entre un 2,5% i un 6,5%. Les caigudes les ha liderat durant tot el dia la banca Société Générale, amb un -6,84%, seguida de Vinci (-5,80%), Worldline (-5,67%), Crédit Agricole (-5,44%), Teleperformance (-4,65%), BNP (-4,23%), AXA Uap (-4,03%) i Thales (-3,10%), entre d'altres.

Les retallades de Bayrou

A mitjans de juliol, el primer ministre francès va anunciar un pla de retallades davant el sobreendeutament al qual està sotmesa França. Es tracta d'un pla de quatre anys per sanejar les finances públiques que es basa principalment en la reducció de la despesa pública en tots els àmbits, amb l'única excepció de la defensa. Entre les mesures més destacades hi ha la supressió de 3.000 llocs de treball a la funció pública, la congelació de les prestacions socials l'any que ve i l'eliminació de dos dies festius nacionals.

Bayrou va voler transmetre la gravetat del moment comparant la situació actual de França amb la Grècia del 2010, quan va haver de ser rescatada. "No hem d'oblidar mai l'exemple de Grècia", va dir el cap de govern francès.

En la compareixença d'aquest dilluns, Bayrou no va voler entrar a discutir les mesures presentades al juliol i va assegurar que, abans, el que cal debatre és si França té un problema amb el deute públic, que no para de créixer i que va qualificar de "perill immediat", i va assegurar que cal negociar les mesures a prendre amb els agents socials i amb els partits polítics.

França, situació límit

"Ens hem acostumat al dèficit. Fa més de cinquanta anys que el nostre país no presenta un pressupost equilibrat", va lamentar. Bayrou va anunciar que l'objectiu és estalviar 43.800 milions d'euros al pressupost de l'any que ve. França va registrar un dèficit del 5,8% del PIB l'any passat, el més alt de la zona euro i molt lluny del límit del 3% que marca Brussel·les. Amb aquest pla, l'objectiu és reduir-lo fins al 4,6% el 2026 i que arribi al 2,8% el 2029.

França fa anys que es troba amb una situació econòmica d'ofec. És, de fet, el país de l'eurozona que té la segona pitjor prima de risc respecte d'Alemanya. A tall de recordatori, s'entén per prima de risc d'un país el cost addicional dels interessos que es paga per als títols del seu deute públic respecte dels d'Alemanya, fins ara considerada l'economia més estable de l'eurozona i que es pren com a referència. Avui mateix, la prima de risc d'Espanya està en 60 punts, Portugal en 44 i Grècia en 72. La de França està en 78 punts, només superada per Itàlia (87), que ja fa dècades que arrossega un gran deute públic.

També és significatiu observar l'interès del bo a 10 anys de França, que està en un 3,5% aquest dimarts i que deixa enrere el 3,53% que havia arribat a assolir durant el primer trimestre, cosa que evidencia la pèrdua de confiança per part dels inversors. Aquest indicador serveix com a referència per a altres taxes d'interès i com a indicador clau de la percepció dels inversors sobre la situació econòmica: com més alta, més rendibilitat i seguretat denota el país. Pel que fa al bo espanyol del mateix període, aquest dimarts està al 3,3%, i el de Grècia al 3,44%, 0,12 punts més que fa un any.

stats