Castelldefels, el municipi gran on més creix el PIB per càpita, i Rubí, on menys

BarcelonaTots els municipis catalans de més de 50.000 habitants van registrar una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2024 en comparació amb l’any anterior, segons les dades avançades publicades aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L’increment més rellevant correspon a Castelldefels (7,7%) i Mollet del Vallès (7,5%), mentre que Rubí és el municipi que va registrar un menor augment (5,2%).

Dels 23 municipis de més de 50.000 habitants, nou mostren un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana (39.531 euros), encapçalats pel Prat de Llobregat (77.939 euros), Sant Cugat del Vallès (59.780 euros) i Barcelona ( 56.360 euros), i seguits per Girona (50.284 euros), Cornellà de Llobregat (50.104 euros), Cerdanyola del Vallès (47.258 euros), Granollers (45.970 euros), Lleida (40.353 euros) i Tarragona (40.047 euros).

Segons l'Idescat, l’any 2023, 208 dels 222 municipis de més de 5.000 habitants i la resta de capitals comarcals van tenir creixements del PIB per habitant positius respecte de l’any anterior. Estan encapçalats per Martorell (51,9%), Arbúcies (26,7%) i Valls (23,6%) amb increments molt per sobre de la mitjana catalana, que va ser del 7,2%.

L’elevat creixement del PIB de Martorell el va situar per primera vegada amb un PIB per habitant per sobre dels 200.000 euros (206.550 euros) i va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2023 (últim any amb dades definitives), seguit de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (123.530 euros), Castellbisbal (113.553 euros), la Canonja (112.836 euros), Martorelles (103.980 euros) i Sant Esteve Sesrovires (100.433 euros). A l’altre extrem hi ha 10 municipis amb un PIB per habitant inferior als 15.000 euros: Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat, Vilanova del Camí, Calafell, Piera, Roda de Ter, Canyelles, Cunit, Santa Margarida de Montbui i Badia del Vallès.

Per sectors d’activitat, hi ha 24 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica, encapçalats per Martorell –on hi ha Seat i gran part de la seva indústria auxiliar– amb un 86,5% i la Canonja –amb el polígon petroquímic– amb 82,5%, i seguits de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (79,6%), Santa Margarida i els Monjos (79,2%), Guissona (78,9%), i Súria (76,4%), tots amb un pes de la indústria superior al 75% i molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 19,2%.

El sector dels serveis és la principal activitat econòmica a la majoria dels municipis de més 5.000 habitants i capitals comarcals, i en 92 municipis el pes dels serveis supera la mitjana catalana (75,1%). Destaquen Salou (94,7%) i Alella (92,1%), seguits de Tossa de Mar, el Catllar, Altafulla, Calella, Sant Vicenç de Montalt i Barcelona, també per sobre del 90%.

Els municipis on el sector de la construcció té una aportació més elevada en la seva estructura productiva són Deltebre, amb un 19,3%, i Llagostera, amb un 18,3%. A Catalunya, el valor afegit brut (VAB) d’aquesta activitat representa el 5% sobre el total. Finalment, respecte al sector agrari, que a Catalunya només representa el 0,8% sobre el total del VAB, destaquen Alcarràs, amb un pes d’aquest sector del 18,8%, i Sant Hilari Sacalm, amb un 17,2%.

Per comarques

L’any 2023, la Ribera d’Ebre va continuar sent la comarca amb el PIB per habitant més elevat (71.546 euros), seguida del Barcelonès (44.769 euros), que respectivament estan un 92,0% i un 20,2% per sobre de la mitjana catalana (37.259 euros). També se situen per sobre de la mitjana el Baix Llobregat (42.760, un 14,8%), l’Alt Camp (41.923 euros, un 12,5%), la Segarra (41.137 euros, un 10,4%), l'Aran ( 40.277 euros, un 8,1%), el Tarragonès (39.146 euros, un 5,1%) i el Gironès (38.581, un 3,5%). A l’altre extrem, se situen el Baix Penedès, el Moianès, el Priorat, el Montsià, el Garraf, el Maresme i l’Anoia, que presenten un PIB per habitant inferior als 26.000 euros i es troben per sota del 30% de la mitjana catalana.

En relació amb l’any anterior, 37 comarques van incrementar el PIB per habitant l’any 2023. L’Alt Camp és la que més va créixer respecte a l’any anterior, amb un 19,2%, seguida del Baix Llobregat (13,1%), Osona (12,6%) i la Cerdanya (11,4%). A l’altre extrem, el PIB per càpita va disminuir a les comarques de l’Alta Ribagorça (-2,7%), l'Aran (-3,5%) i també, amb particular intensitat per la disminució en la producció d’energia elèctrica, el Pallars Sobirà (-6,2%), la Ribera d’Ebre (-9,7%) i la Terra Alta (- 11,4%).