Catalunya requereix 53.800 milions per evitar el col·lapse de les infraestructures

Barcelona53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

El president de la Cambra i del Consell de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha afirmat que l'esforç necessari no es podrà assumir "si no se sumen voluntats", com és "un gran pacte de país en matèria d'infraestructures" i ha reclamat "una gestió de proximitat" d'aquestes.

Santacreu ha explicat que s'està arribant al consens que "com ho estàvem fent fins ara no funciona". L'observatori, ha explicat, té l'objectiu d'aportar solucions i "donar resposta a l'estat real dels projectes que Catalunya necessita", com van fer durant l'episodi de sequera amb la creació d'un observatori específic. Per això, les cambres incrementaran els recursos destinats a estudis, ha dit. Santacreu ha anunciat la posada en marxa aviat d'un observatori de la sostenibilitat pensant en la transició energètica.

Martí ha presentat l'observatori i l'estudi amb presència de representants de la Generalitat i de la resta de cambres catalanes, entre altres. Ha explicat que en els darreres anys "es pressuposta a l'alça, però s'executa a la baixa". Entre el 2021 i el 2023, l'Estat va executar el 41% de mitjana del previst i s'incompleix la disposició addicional tercera de l'Estatut, amb unes inversions que suposen el 16% del total estatal en lloc del 19% que hauria de ser. El dèficit actual que separa el 19% del 16% se situa entorn dels 16.200 milions.

I un exemple ha estat Rodalies. El programa de manteniment i reposició d'actius de Rodalies era d’uns 1.000 milions d’euros al pla del 2020 al 2030, dels quals es van executar 530 milions. I en l'actualització feta després de la crisi del gener passat, ha pujat a 2.200 milions per a tot el període. La primera versió del pla de Rodalies 2020-2030 sumava 6.346 milions i, l'actualització posterior, 8.037 milions fins al 2030. El vicepresident de la Cambra també ha recordat que Catalunya ha passat de sis milions a vuit milions d'habitants en els últims 25 anys, amb la previsió d'arribar als 10 milions el 2050.

Nou pas endavant

Jaume Fàbregas, vicepresident del Consell de Cambres, ha afirmat que Catalunya està en condicions de "fer un nou pas endavant" i per això ha reclamat les inversions necessàries en aeroports i connexions ferroviàries. A més de l'ampliació de l'aeroport del Prat, calen millores als de Girona i Reus i connexions ferroviàries amb aquests centres, a més del de Sabadell.

Alícia Casart, la directora del servei d'estudis d'infraestructures de la Cambra, ha explicat algunes de les actuacions necessàries, que van de la xarxa aeroportuària a les millores al sistema viari o la transició hídrica i energètica. Fins al 2030, les actuacions necessàries superen els 14.500 milions, dels quals el 77% hauria de procedir de l'Estat i el 23% de la Generalitat. La xifra estimada per la part estatal "representa una inversió anual equivalent a més del doble de l'execució real recent en infraestructures a Catalunya". Casart ha afirmat que per ser més eficients calen mesures de reforma de la governança que apliquin "la gestió directa des del territori". Aquesta gestió hauria d'incloure els aeroports d'interès general i els principals eixos viaris.

De la quantitat total fins al 2030, 5.571 milions correspondrien a la regió metropolitana de Barcelona, 2.510 milions en l'àmbit d'aeroports; 2.400 milions en actuacions hídriques; 1.882 milions en l'àmbit viari; 1.015 milions en el segment portuari i logístic; 606 milions en l'àmbit viari de la regió metropolitana de Barcelona; i 538 milions per al sistema ferroviari català.

Connexió d'aeroports

A la llista d'iniciatives es troba l'ampliació de l'aeroport del Prat i desplegar les connexions ferroviàries pendents amb Girona i Reus per una xarxa aeroportuària integrada. La Cambra aposta per connectar els aeroports amb la xarxa convencional i l'alta velocitat.

Pel que fa a Rodalies cal arrencar la fase 2026-2030, incloent-hi el desdoblament de la línia R-3 fins a Vic i la millora de la resta d'aquesta ruta fins a Puigcerdà, a més de completar la fase 2020-2025. Alhora es reclama reforçar el transport interurbà en autobús per incrementar l'oferta de serveis en un 50% en l'horitzó 2030, tant en connexions radials amb Barcelona com transversals.

L'estudi aposta per solucionar els colls d'ampolla pendents en l'àmbit metropolità, especialment en l'àmbit del Vallès amb la continuïtat de la B-40 i l'ampliació de carrils i millora d'enllaços a l'AP-7 i l'AP-2. També s'advoca pels desdoblaments com el de la N-340 i els trams gironins de la N-II i "la definició d'un model de tarificació per ús de les vies d'altes prestacions" en tot l'àmbit estatal.

En el catàleg del nou observatori també s'inclou l'execució urgent dels nous accessos terrestres als ports de Tarragona i de Barcelona, així com de les terminals intermodals portuàries i terrestres, incloent-hi les terminals estratègiques ja identificades per Cimalsa. El pla preveu la dessalinització i regeneració hídrica i inversions a les xarxes de distribució i accelerar els projectes planificats en el corredor mediterrani ferroviari. Una actuació prioritària és la reestructuració de l'esquema ferroviari a l'àmbit de Tarragona.

Una altra de les actuacions a més llarg termini hauria de ser recuperar el concepte d'eix transversal ferroviari.