El Govern ressuscita el gran projecte ferroviari de la Catalunya interior
L'executiu encarrega posar al dia els estudis per connectar Lleida amb Girona en tren sense passar per Barcelona
BarcelonaEl Govern ha tret aquest dimarts la pols a un d'aquells projectes històrics que el país té encallats de fa anys. En aquest cas, el Consell Executiu ha donat una empenta a l'Eix Transversal Ferroviari de Catalunya, el gran projecte ferroviari de la Catalunya interior que ha de permetre connectar Lleida amb Girona sense passar per Barcelona i que feia més de quinze anys que estava tancat en un calaix. Ara, el Govern ha encarregat a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) que actualitzi els estudis tècnics que es van fer aleshores amb l'objectiu de reactivar el projecte.
L'objectiu, doncs, és posar al dia un pla que, segons consta en el pla d'infraestructures per a 2050 que el Govern de Salvador Illa va presentar recentment, connectaria l'Aeroport d'Alguaire amb el de Girona passant per Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Santa Coloma de Farners. La xarxa, que l'executiu vol que sigui apta tant per passatgers com per mercaderies, suposaria una revolució tant pel que fa a la connectivitat en tren entre ciutats mitjanes com pel que fa al transport de mercaderies, ja que evitaria el seu pas per una regió metropolitana de Barcelona ja molt congestionada.
La voluntat del Govern és tenir els estudis actualitzats durant l'any 2028 perquè els projectes constructius puguin començar a desenvolupar-se entre aquell any el següent i estar llestos a partir del 2030. A partir d'aleshores, si tot va bé i hi ha disponibilitat pressupostària, es podrien licitar les obres i començar els treballs. L'actualització dels estudis tècnics —que abordaran temes com la demanada de viatgers i de mercaderies, la comptabilitat del trànsit de mercaderies i el d'alta velocitat, la creació de terminals logístiques i possibles alternatives de traçat— tindran un cost de 5,46 milions d’euros.
Amb la reactivació d'aquest projecte, el Govern mou peça després que el ministeri de Transport posés sobre la taula el novembre passat la creació d'un nou corredor d'alta velocitat que connectaria directament Lleida amb Barcelona pel centre del país, sense passar pel Camp de Tarragona. Un pla que va fer saltar les alarmes a l'executiu català perquè el seu recorregut podria coincidir parcialment amb el projectat per l'eix transversal ferroviari —que ja té sòl reservat des de fa més d'una dècada—, generant conflictes de traçat i condicionant el futur desenvolupament ferroviari de Catalunya.
Davant d'aquest escenari, la Generalitat i el Ministeri de Transports han posat en marxa una comissió de treball conjunta en què analitzaran la compatibilitat dels dos projectes. Un espai on el Govern haurà de pressionar perquè la connexió directa entre Barcelona i Lleida amb alta velocitat ofereixi també aquest servei a municipis mitjans de l'interior del país, i que la xarxa permeti també la circulació de mercaderies i no només de passatgers.
El risc de col·lapse del corredor mediterrani
L'executiu d'Illa considera l'eix transversal ferroviari una infraestructura essencial per a la circulació de mercaderies al país, ja que permetria articular un nou corredor central que permeti desviar part del trànsit actual. Una possibilitat que es considera prioritària ara que el corredor mediterrani encara la recta final —la previsió és que la connexió sencera estigui llesta el 2027— i que s'està modernitzant també el corredor de l'Ebre entre Tarragona-Lleida-Saragossa. Dues intervencions que haurien d'incrementar de manera significativa el volum de trens de mercaderies a zones com Tarragona, el Penedès i el Vallès.
Fonts governamentals apunten que aquest increment del volum pot produir un cert col·lapse en l'àmbit de Tarragona i que l'eix ferroviari transversal ha d'ajudar a impedir-ho. A més, subratllen que és una infraestructura clau per trencar la radialitat de la xarxa catalana i potenciar zones de la Catalunya interior com Lleida, la Conca d'Òdena i la Catalunya Central. De fet, la xarxa permetria a aquestes àrees competir amb les instal·lacions logístiques que estan proliferant a l'Aragó oferint territori amb servei ferroviari on poder créixer.