La Cambra qualifica de "drama" el caos ferroviari, però dona "un vot de confiança" a l'Estat

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri de Treball i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

Concretament, Casart ha recordat que, abans del col·lapse del sistema de fa dues setmanes, el servei de Rodalies portava anys amb deficiències, fins a l'extrem que s'havia "normalitzat" que "la paciència dels usuaris fos portada més enllà del límit de manera habitual" i que han fet que la qualitat de la xarxa estigui "per terra". Per això, ha afegit, el pla de Rodalies aprovat pel govern espanyol havia de servir per "recuperar el temps perdut" i "posar al dia la xarxa", un fet que està complementat amb la creació d'una nova empresa operadora mixta amb presència de la Generalitat (tot i que l'Estat hi té la majoria) i avenços en la cessió de la infraestructura a l'administració catalana.

Malgrat això, la responsable d'infraestructures de la Cambra ha assegurat que el pla porta retards en la seva implementació, tant en la licitació d'obres com en l'execució. Així, segons el pla inicial Adif, Renfe i el ministeri de Transports porten un endarreriment de 800 milions d'euros en execució d'obres i de prop de 1.000 milions més en licitacions, un retard, aquest últim, que "acabarà penalitzant" també les execucions futures: "Les licitacions d'avui són les execucions de demà", ha afirmat Casart en una roda de premsa a Barcelona.

A més, Casart també ha criticat la mala planificació del pla pel que fa a les actuacions necessàries. En concret, el pla incloïa un programa de 1.018 milions d'euros de reposició d'actius de tota mena a la xarxa i a Renfe que el 2024 portava un ritme de liquidació "bastant bo", però justament aquell any es va produir el robatori de coure a Torre Baró que va provocar "una cadena d'incendis que va deixar la xarxa de Rodalies en el caos absolut", ha recordat. Aquest incident ja "va fer saltar totes les alarmes", ja que es va unir a altres problemes que, entre el 2023 i el 2025, van provocar "una tipologia d'incidències que no es podien explicar només pel volum d'obres" de renovació que s'estaven efectuant a la infraestructura ferroviària.

Així és com, segons Casart, es va arribar al "punt d'inflexió" que representa el col·lapse del gener del 2026 que encara es manté a bona part de la xarxa. "Fins a aquest gener les incidències eren de tipus elèctric, a les catenàries i aparells de via", ha explicat Casart, però el 21 de gener passat el despreniment d'un mur a Gelida que va deixar un greu accident en un tren —en el qual va morir el conductor— va posar en evidència que la xarxa ferroviària convencional a Catalunya és "una infraestructura en el seu conjunt, incloent-hi l'obra civil, degradada i que no pot afrontar un episodi de borrasca". "¿Com ens podem trobar amb una xarxa en aquestes condicions? És que no es pot agafar per enlloc", s'ha exclamat la tècnica de la Cambra.

Davant d'aquesta situació, Casart s'ha mostrat escèptica sobre l'increment, anunciat el 27 de gener, de 1.018 milions a 2.243 milions d'euros del programa de reposició d'actius al pla de Rodalies, perquè això suposaria doblar fins als 1.000 milions anuals les dades d'execució a fi que es complís dintre del límit del 2030, l'any en què s'han d'haver acabat totes les inversions. A més, ha criticat que s'afegeixin ara més fons a aquesta finalitat, cosa que demostra que, en el redactat del pla, s'havien fet "dues coses malament, la planificació i les prioritats".

"S'està executant més, sí, però no és suficient; les xifres de pressupost són altíssimes, però les xifres d'execució, no", ha assegurat. A parer de la responsable d'infraestructures de l'entitat, "ens tenen massa acostumats a uns pressupostos de l'administració general de l'Estat que no estan complint en uns percentatges mínimament acceptables" les inversions previstes a Catalunya.

Malgrat això, des de la Cambra es defensa que, amb la segona part del pla de Rodalies, "ara és el moment d'agafar velocitat de creuer i fer les coses bé", ha dit Casart. En particular, ha demanat celeritat per poder tornar a connectar per ferrocarril el port de Barcelona i arreglar els punts més crítics de la infraestructura, en especial el túnel de Rubí, perquè el transport ferroviari de mercaderies sigui "robust, resilient i fiable". És un "moment crucial", ha reblat.

En aquest sentit, i malgrat les crítiques a l'Estat per la gestió actual i històrica, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha volgut donar "un vot de confiança" al govern espanyol, Adif i Renfe. "No vull perdre la confiança institucional. A vegades les coses s'han d'espatllar perquè s'arreglin d'una vegada", ha declarat Martí.

Optimisme sobre l'economia

A més de l'anàlisi de l'estat de Rodalies, la Cambra també ha presentat el seu informe trimestral de conjuntura econòmica, en el qual ha mantingut en el 2,9% i el 2,4% les seves previsions de creixement de l'economia catalana per al 2025 i 2026. El director de gabinet d'estudis de l'ens cameral, Joan Ramon Rovira, ha assegurat que, com ja passa des de fa aproximadament un any, les dades macroeconòmiques assenyalen un "cert canvi en els factors de creixement" que apunten a l'optimisme.

Rovira ha apuntat que, a diferència del passat, aquest últim any el creixement de l'activitat econòmica a Catalunya ha estat liderat per la inversió empresarial en béns productius i el consum de les famílies. Així mateix, tot i la guerra comercial iniciada pels Estats Units, les exportacions han mantingut un bon ritme i han pujat en valor, tot i no fer-ho tant en volum. Aquests indicadors mostren, segons l'economista de la Cambra, que hi ha una variació de l'estructura productiva de l'economia catalana: "No podem certificar encara que hi hagi un canvi en el model productiu, però hi ha indicis que apunten cap al bon camí", ha dit.

L'informe destaca guanys en la productivitat i en la competitivitat, així com un pes més gran en la creació d'ocupació de sectors d'alt valor afegit, com ara els serveis professionals, la sanitat, l'educació i la tecnologia i les telecomunicacions. El creixement de la productivitat acostuma a ser, segons els economistes, un dels principals factors de creació de riquesa en les economies, sobretot les avançades.