Eliminar les barreres del comerç dins d'Europa, la recepta d'Hernández de Cos

BarcelonaUna nova crida a la integració europea, aquesta vegada de part de l'exgovernador del Banc d'Espanya i futur director del Banc de Pagaments Internacionals Pablo Hernández de Cos, que ha fet una crida a eliminar les barreres comercials dins d'Europa com a mesura per sobreviure a la política aranzelària del president dels EUA, Donald Trump. Ho ha dit a la Reunió Anual del Cercle d'Economia, en què ha assegurat que "en un context de potencial desglobalització, això comporta una pèrdua de productivitat, i la manera de compensar-ho és amb una integració europea més gran".

En una taula rodona juntament amb el director gerent del Bank of America, Francisco Blanch, Hernández de Cos ha assegurat que malgrat apostar pel comerç dins de les fronteres, la Unió Europea "no pot ni ha de renunciar" al multilateralisme i a la globalització comercial, i ha insistit en el fet que la Unió Europea ha de fer "una inversió més gran de manera conjunta". "Un actiu europeu segur de finançament conjunt podria ajudar a fer que l'euro es convertís en un actiu de reserva, amb tots els beneficis que té això per a l'economia", ha dit. Així, en la línia del que els ponents del Cercle han anat defensant des de l'última edició de la reunió, De Cos ha subratllat que cal avançar en la creació d'una unió bancària completa i d'una unió de capitals.

Per la seva banda, Blanch ha apuntat que la principal diferència entre el creixement de les economies europea i nord-americana els últims 20 anys és el capital i la productivitat, que s'ha donat principalment pel gran endeutament al qual s'han sumit els EUA; un creixement, però, que també ha creat debilitats, com ara "més desigualtat i més polarització política". Alhora, també ha explicat que Europa ha de "reorganitzar la seva pròpia estructura militar" i ha lamentat la manca d'autonomia energètica, amb preus alts i volatilitat de preus, cosa que creu que només es pot arreglar invertint en emmagatzematge energètic. "Necessitem una política molt més pragmàtica i molt menys dogmàtica", ha asseverat.

Incerteses i oportunitats

La situació global actual ha creat una gran incertesa en tots els sentits però sobretot econòmica. Segons De Cos, aquesta situació impedeix atorgar percentatges de possibilitats als escenaris futurs amb què treballen els economistes, i ha instat les empreses a augmentar la seva resiliència per afrontar-la. Blanch ho ha exemplificat dient que, en dotze mesos, el canvi entre l'euro i el dòlar podria estar a 1,30 dòlars per euro o a 1 dòlar per euro segons les polítiques que finalment apliqui Donald Trump, i el mateix passa amb els tipus d'interès nord-americans.

"Quan es posen a la coctelera tots els xocs d'oferta i demanda que està generant l'administració Trump, és molt difícil saber cap a on anirà l'economia, però en general el resultat comportarà una inflació més alta, que acabarà implicant apujar els tipus d'interès", ha apuntat l'exgovernador. Sobre si l'euro es pot convertir en una moneda de reserva, De Cos ha respost que és difícil dir-ho però que, perquè sigui així," cal crear un actiu comú i una integració europea més gran".

Segons el director gerent del Bank of America, "la fortalesa del dòlar també ha creat una desigualtat molt forta amb la resta de la població i amb Europa". "Aquesta versió de Trump 2.0 és més ideològica i centrada en el fet que el deute públic és molt alt i s'ha de reduir: això implica augmentar ingressos (aranzels), disminuir la despesa o abaixar la inflació", ha explicat. Amb tot, Blanch ha acabat amb un apunt optimista: "És una política econòmica diferent, però que obre grans oportunitats per a Europa".