L'arribada d'immigrants, el turisme i la productivitat situen l'economia catalana com la que més creix d'Europa

BarcelonaLa incorporació d'immigrats al mercat de treball i la millora de la productivitat van ser els dos principals motors de l'economia catalana l'any passat, cosa que ha permès que Catalunya superi les taxes de creixement de les grans economies europees, segons es desprèn de l'informe Memòria Econòmica de Catalunya 2024, presentada aquest dijous per la Cambra de Comerç de Barcelona.

"L'economia real ha sorprès positivament", ha explicat la directora de l'estudi, Carme Poveda, perquè les expectatives per al 2024 eren d'un creixement més baix a causa de la incertesa global causada pel retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units i els diversos conflictes armats, com ara la invasió russa d'Ucraïna i la guerra a Gaza. En aquest sentit, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un "missatge optimista" sobre l'evolució de l'economia que "malgrat tot l'entorn avança".

Catalunya va créixer el 2024 un 3,6%, quatre dècimes més que la mitjana espanyola i molt per sobre del 0,9% del conjunt de la zona euro. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat les bones xifres: "Anem més bé que les economies del nostre entorn", ha dit en la presentació de la memòria a la Llotja de Mar.

Treballadors estrangers i sector exterior

Poveda ha destacat que l'economia catalana ha crescut pel "consum i els serveis". Però sobretot ha destacat l'augment de la població, que en el cas de Catalunya ha crescut en 358.000 habitants en els últims tres anys. "Aquest increment de la població es deu exclusivament a la població nouvinguda, perquè la població nacional està retrocedint", ha assegurat.

L'arribada de més immigrants s'ha traduït en un augment de la població ocupada. En aquest sentit, el mercat laboral va crear l'any passat uns 92.600 nous llocs de treball, 79.200 dels quals van ser ocupats per treballadors estrangers.

L'altre element a destacar per Poveda ha estat la productivitat, que ha baixat al conjunt d'Europa des del final de la pandèmia i que a Cataluya ha crescut. Això s'ha traduït, en part, en una millora de la competitivitat del teixit econòmic que ha portat millores en el sector exterior. De fet, tot i que les exportacions es van estancar el 2024, es van mantenir en nivells de rècord històric i, fins i tot, el saldo comercial (el que s'exporta menys el que s'importa) de Catalunya amb la Unió Europea va ser positiu, cosa "que no havia passat" mai.

"Les exportacions i la indústria catalanes són més resilients que a la zona euro", ha afegit Poveda, que ha destacat també que el turisme ha tornat a batre rècords, però alhora ha millorat la qualitat: un 56% dels visitants a Catalunya que s'allotgen en hotels ho fan en establiments de 4 o 5 estrelles.

Sobre l'obertura de l'economia catalana, el catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ha destacat que "hi ha pocs territoris al món tan internacionalitzats com el teixit empresarial català". Amat ha presentat la part de la memòria dedicada al teixit empresarial, ha destacat que les companyies catalanes estan incrementant la inversió en recerca i alhora "reduint molt l'endeutament".

Sous baixos

Amat ha assenyalat que la rendibilitat de les empreses catalanes ha crescut un 117% els últims anys, un element positiu que contrasta amb l'estancament dels sous. "Una notícia no tan positiva és que en els darrers cinc anys els salaris reals gairebé no han augmentat", ha comentat Poveda, que ha recordat que entre el 2019 i l'any passat els sous reals (descomptant-hi l'efecte de la inflació) només han pujat un 0,5% a Catalunya.

En aquest aspecte, Illa ha fet una crida a fer que la prosperitat sigui "compartida" perquè "arribi a tothom" i ha demanat a les cambres que treballin amb el Govern per trobar solucions a la crisi d'habitatge, que ha qualificat de "principal obstacle" que té avui el país en matèria econòmica.