L'oracle Draghi renya la Unió Europea: "Cal trencar tabús"

Brussel·lesMario Draghi, el conegut com el salvador de l'euro, és un nom de consens als passadissos de les institucions de la Unió Europea. S'ha erigit en una mena d'oracle i, per això, Ursula von der Leyen li va encomanar un informe que marqués el camí a seguir del bloc europeu durant els pròxims anys. Fa just un any que l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) va presentar aquest estudi a Brussel·les i que, entre altres mesures, advoca per una gran inversió –fins a 800.000 milions d'euros– per retallar distàncies respecte a la competitivitat de la indústria dels Estats Units i la Xina, guanyar autonomia energètica i militar i salvaguardar l'estat del benestar europeu.

Tanmateix, en un discurs aquest dimarts, l'ex primer ministre italià ha tornat a renyar els dirigents de la Unió Europea i ha criticat que, un any després de la presentació del famós informe, gairebé tot el més calent encara està a l'aigüera. "El camí a seguir comporta trencar tabús molt arrelats", ha dit Draghi des de la capital belga i acompanyat de Von der Leyen. "Els ciutadans europeus estan expressant una frustració creixent", ha advertit.

En alguns punts fins i tot s'ha mostrat encara més pessimista, sobretot pel que fa al comerç internacional. Draghi ha lamentat l'increment dels aranzels de Donald Trump, si bé ha assegurat que "no és realista a curt termini" desacoblar el mercat comunitari de l'estatunidenc. "Els fonaments del creixement d'Europa –l'expansió del comerç mundial i les exportacions d'alt valor– s'han debilitat encara més", ha alertat. Tot i això, veu en l'acord comercial de la UE amb Mercosur (l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia) un "cert alleugeriment" pels exportadors europeus.

En primer lloc, Draghi ha tornat a demanar avançar cap a una Unió Europea més "federal" per tal de ser més competitiva davant d'altres grans actors internacionals, especialment els Estats Units i la Xina. Així, ha instat els líders europeus a caminar cap a un mercat més unit i reduir els "murs" entre estats membres en diversos camps, com és el de la ciència i la innovació. També ha reivindicat grans passos en aquest sentit, com l'adopció de l'euro, i ha fet una crida a recuperar aquell "compromís" europeista.

L'expresident del BCE també ha criticat que la UE ja vagi tard amb la carrera tecnològica sobre la intel·ligència artificial (IA). En el seu torn, Von der Leyen s'ha mostrat optimista i ha dit que és una competició que tot just acaba de començar, però Draghi li ha esmenat gairebé tota la plana i ha constatat que la potència estatunidenca i xinesa van per davant del bloc europeu. Tot i això, ha aplaudit les inversions de la Comissió Europea en IA i especialment pel que fa a les gigafactories, com la de Barcelona.

Pel que fa a l'energia, la visió de Draghi i Von der Leyen també ha distat bastant. La presidenta de la Comissió Europea sobretot ha defensat que el bloc europeu cada vegada consumeix menys combustibles fòssils i que avança cap a la transició energètica, mentre que l'ex primer ministre italià ha remarcat que la indústria europea encara ha d'afrontar una energia molt més cara que els seus competidors directes. "Els preus de l'energia industrial són de mitjana més del doble a la UE que als EUA", ha recordat Draghi.

Draghi també ha carregat contra la poca capacitat de reacció de la Unió Europea en general i ha insistit que cal "moure's més de pressa". Dona un toc d'atenció als líders europeus i els demana que deixin enrere la "complaença", que no poden justificar la "lentitud" dels seus moviments per la complexitat del bloc europeu i en la burocràcia. "Un camí diferent demana ara rapidesa, ambició i intensitat", ha indicat.

La gran inversió pública cau en l'oblit

Una de les propostes estrella de Draghi va ser la de llançar una gran inversió pública que, juntament amb finançament privat, assolís els 800.000 milions d'euros, i va plantejar emetre més deute comú de manera conjunta a tota la UE. Tanmateix, hi ha una gran oposició històrica per part dels estats membres més partidaris de l'austeritat, com Alemanya, els Països Baixos o els nòrdics en general. Per això, de moment, Von der Leyen només ha llançat un finançament en forma de préstecs per un valor de 150.000 milions d'euros i estrictament destinats a la defensa.