Per què la guerra de l’opi del segle XIX influeix en el xoc comercial entre Xi i Trump

FuzhouMentre feia carrera dins del Partit Comunista treballant en una província costanera, Xi Jinping –l’home que avui lidera l’ambició xinesa de superar els Estats Units– tenia damunt la taula un poema que ajuda a entendre per què ha respost amb tanta fermesa al president Donald Trump en la seva guerra comercial. El poema, una oda patriòtica a la defensa dels interessos nacionals, el va escriure Lin Zexu, comissari imperial de Fujian. Lin supervisava el comerç exterior de la Xina a principis del segle XIX i és avui celebrat als llibres de text i als discursos de Xi com un heroi nacional per haver plantat cara a la Gran Bretanya, la superpotència de l’època, en un conflicte comercial.

Aquell enfrontament, provocat pels esforços de Lin per posar fi al contraban d’opi, va acabar en desastre per a la Xina: una derrota militar humiliant que va donar a la Gran Bretanya el control de Hong Kong i que, segons el relat xinès, va marcar l’inici del que s’anomena “el segle de la humiliació” –una taca històrica que Xi s’ha proposat esborrar des que va arribar al poder el 2012–. Aquest passat dolorós pesa encara avui mentre Xi es prepara per reunir-se aquest dijous a Corea del Sud amb Trump, en un context en què la distància entre tots dos líders va molt més enllà de les seves picabaralles sobre aranzels, minerals estratègics i soja.

“Trump veu la Xina com la guanyadora de l’ordre internacional modern, però Xi Jinping la veu com la seva víctima”, diu Julia Lovell, autora de The Opium War: Drugs, Dreams and the Making of Modern China (La guerra de l’opi: drogues, somnis i la creació de la Xina moderna), que afegeix que aquestes visions oposades poden provocar “una profunda inestabilitat” en les converses. "No sé fins a quin punt Trump és un home interessat en la història, però és fonamental que entengui el pes emocional que aquesta té a la Xina", explica Lovell, professora d’estudis xinesos al Birkbeck College de la Universitat de Londres. "Aquesta història continua marcant les accions i les estratègies xineses avui dia".

Per a Xi, el llegat de Lin té un doble missatge: la Xina no pot cedir mai davant la pressió estrangera, però tampoc no ha de tornar a negociar des d’una posició de feblesa. L’intent de resistir de Lin va fracassar perquè la Xina de la dinastia Qing anava molt endarrerida respecte d’Occident en poder militar i econòmic. L’estratègia de Xi de plantar cara a Trump suggereix que creu que, ara sí, ha acumulat prou força per triomfar on Lin no va poder. El mes passat, durant una gran desfilada militar a Pequín per celebrar el ressorgiment del país, el president va proclamar des de la porta de Tiananmen que la Xina havia “posat fi a la humiliació nacional de patir una derrota rere una altra a mans d’agressors estrangers”.

Pequín també ha reaccionat amb indignació davant dels intents dels dirigents nord-americans –Trump inclòs– de comparar la Xina actual amb els traficants d’opi occidentals del segle XIX, i l'ha acusat d’agreujar el problema de les drogues als Estats Units exportant productes químics utilitzats per fabricar fentanil. El president republicà va dir la setmana passada que aquest seria el seu “primer tema” de conversa amb Xi. Pequín, per la seva banda, acusa Washington d’utilitzar el problema de les drogues per “fer xantatge” a la Xina.

De fet, el xoc del segle XIX entre la Xina i Occident va començar de manera semblant a l’actual: amb el creixent malestar occidental pel gran superàvit comercial xinès. El país exportava te, ruibarbre, porcellana, seda i altres béns, però importava molt poc. Per equilibrar la balança, la Gran Bretanya va recórrer a l’opi, i els comerciants occidentals en venien quantitats creixents malgrat la prohibició oficial de 1729. El 1839 Lin va arribar al port meridional de Canton amb ordres de l’emperador per posar fi al comerç d’opi i restaurar les finances de la dinastia Qing, que s’havien vist greument afectades per la sortida massiva de plata per pagar la droga.

Símbol de dignitat nacional

La seva determinació a resistir el poder britànic el va convertir en un símbol de dignitat nacional i resistència davant la intimidació occidental, un referent per a diverses generacions de líders xinesos des de la caiguda de la dinastia Qing el 1911. És especialment recordat per haver confiscat i destruït grans quantitats d’opi estranger –valorades en centenars de milions de dòlars actuals– en unes trinxeres excavades a la riba del riu Perla, a Humen, prop de Canton. Els estrangers que van presenciar l’escena, segons Lin va informar l’emperador, “se’n van sentir profundament avergonyits”.

Aquesta setmana el ministre de Seguretat Pública xinès, Wang Xiaohong, que ha estat al centre de les disputes amb Washington sobre el fentanil, va visitar Humen i el museu dedicat a les accions antinarcòtics de Lin. El ministre va prometre tirar endavant una “victòria del poble contra les drogues en aquesta nova era”, i va afirmar que tots els xinesos han de “mantenir viu l’esperit de Lin Zexu”. Segons Mao Linli, historiador de Fuzhou i assessor d’una fundació dedicada a Lin, la lliçó del seu enfrontament amb la Gran Bretanya és clara: mai s’ha de cedir davant la pressió estrangera ni renunciar a la superioritat moral. “Si Lin fos viu avui, mai no acceptaria les exigències dels Estats Units –diu Mao–. Ell sempre va defensar el que creia just. Els Estats Units van començar aquesta disputa, no la Xina. Són ells els que l’han d’acabar.”

Igual que avui Pequín intenta pressionar Trump restringint l’exportació de minerals estratègics essencials per a la indústria moderna, Lin també va intentar exercir pressió sobre la Gran Bretanya i altres països implicats en el comerç il·legal d’opi amenaçant de suspendre exportacions xineses que considerava indispensables per a Occident. Però els britànics, molt menys dependents del ruibarbre xinès i molt més poderosos militarment del que Lin imaginava, van enviar vaixells de guerra per atacar Canton i altres ports xinesos. Tot i això, la versió oficial xinesa d’aquells fets se centra en enaltir la integritat i el patriotisme de Lin, més que no pas a debatre si va sobrevalorar la força del seu país, com suggereixen alguns historiadors.

Copyright The New York Times