La 'recepta Montilla' perquè Catalunya sigui primera "en alguna cosa"

Barcelona"Benvingut, president Montilla", deia el moderador, abans de començar el col·loqui al Palau Macaya. Ja assegut a primera fila, ben bé al mig, l'expresident havia passat desapercebut per a la majoria dels presents, homes i dones de mitjana i tercera edat que assistien a la presentació del llibre Economia en crisi. Aprenent de la història econòmica, del també socialista Carles Manera, exconseller balear. A l'escenari, la consellera d'economia Alícia Romero completava la tríada socialista i recordaria als més despistats, fins a tres vegades, la gestió de l'expresident que va liderar el segon tripartit (2006-2010).

Primer a través de la inversió: si bé entre els anys 2011 i 2020 els Governs de Catalunya van invertir, segons Romero, per sota dels 1.000 milions d'euros anuals, l'executiu de Montilla va aconseguir una mitjana d'inversió anual per sobre dels 5.000 milions d'euros. "I ara el nostre està plantejant inversions d'entre 3.500 i 4.000 milions anuals. La inversió és una palanca clara de política pública", deia Romero, que no es va estalviar diversos avisos als seus contrincants polítics: "A vegades ens queixem dels altres", deia, recordant que "en aquest país durant molts anys s'ha parlat de la inversió de l'Estat a Catalunya i de les dificultats d'executar les inversions".

La segona arribava immediatament: "Volem recuperar el lideratge econòmic que vam perdre el 2018. Volem marcar un horitzó de futur, siguem els primers en alguna cosa", afegia. Catalunya creix (un 3,6% el 2024), però podria repartir millor la riquesa: "Si mirem el PIB per càpita dels últims 20 anys, creix un 0,46%". Hi ha qui pensa que la diferència d'inversió entre governs es deu a la crisi que va esclatar l'any 2008, però no semblava una justificació per a Romero, que continuava, implacable: "No ens espantem a l'augmentar deute per fer inversions, com va fer el tripartit, bé que després hem augmentat el deute i no hem invertit".

La tercera arribava després de criticar Trump i les seves "ocurrències" i d'animar a diversificar les exportacions a les empreses catalanes davant la guerra aranzelària, per a la qual precisament aquest dimarts el Govern ha aprovat un pla que preveu mobilitzar 1.500 milions d'euros. "El Govern de la Generalitat és valent, ho va ser en el Govern del tripartit, no en altres èpoques, quan no van ser tan coherents. Hem defensat una fiscalitat progressiva, hem tocat l'ITP", seguia la consellera, que no s'estalviava dards ni per a la classe mitjana en un dels grans temes de la legislatura: "Hi ha qui es queixa perquè hi ha una certa classe mitjana que ha vist que estalviar no donava rendiments i, en canvi, comprar uns pisets per llogar, sí. Si els ha comprat per tenir rendiments, haurà de pagar més, si no, que estalviï d'una altra manera".

Romero també defensava la lluita contra el frau, però amb un altre dard ben esmolat: "Hem debatut sobre el dèficit fiscal, però, quan en parlàvem, jo deia que segons Gestha (els tècnics d'Hisenda) el que marxa de Catalunya són 16.000 milions d'euros; només que tinguéssim una part d'això... Lluitem-ho, molt sovint en parlem, però n'hi ha molts que roben i evadeixen". Durant la trobada, la consellera va anar debatent amb l'autor del llibre i el doctor en història Eloi Serrano sobre la necessitat d'una economia redistributiva i enfocada a millorar les condicions de vida, i també va parlar de creixement i sostenibilitat. "Sembla que hem de decréixer per generar igualtat; doncs no, podem créixer respectant el medi ambient i generant igualtat". Si parlava de l'ampliació del Prat, no ho va especificar.