Els sous encara no s'han recuperat de la inflació en la majoria d'economies desenvolupades

BarcelonaLa inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Amb la reactivació de l'economia global amb el final de la pandèmia i, posteriorment, amb la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022, la majoria d'economies desenvolupades van patir fortes pujades dels preus de béns i serveis de consum. A Espanya, el pic es va produir l'estiu de fa tres anys, quan la taxa anual d'inflació va superar el 10%, però en països europeus amb una dependència més gran del gas rus, les xifres van arribar a superar el 20%.

En aquest sentit, doncs, el cost de la vida de les famílies es va disparar, mentre que els sous van mantenir-se molt més estables. En un cas així, el resultat és una devaluació dels salaris, que es tradueix en una capacitat de compra més petita per a la població. Aquest fet ha provocat que a la majoria d'estats de l'OCDE encara no s'hagin recuperat els nivells del primer trimestre del 2021, quan encara no havia començat l'episodi inflacionista.

De fet, la manca de recuperació del poder adquisitiu dels sous és especialment acusat a la Unió Europea. Dels dotze estats de l'OCDE en què els salaris reals ja superen els nivells del 2021, set són estats membres de la UE (cinc dels quals, de la zona euro). Els vint països de la UE restants encara tenen salaris reals per sota de fa quatre anys de mitjana.

Les dades de l'OCDE, a més, estudien salaris mitjans i la inflació mitjana, però els efectes són molt diferents segons el tipus de família. A les famílies amb rendes baixes "els afectava moltíssim més" la inflació que a les que tenen ingressos més elevats o més patrimoni, ja que els productes del cistell de la compra que més es van encarir són els que més consumien les llars més pobres, on, a més, han de dedicar un percentatge més elevat dels sous a consum, diu Raúl Ramos, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). "Els patrons de consum són molt heterogenis", comenta.

L'"impacte" principal d'aquest increment dels preus que ara ja sembla arribar al seu final és "un augment de la desigualtat", afegeix Ramos. Per l'efecte de la inflació sobre els béns de consum, però també perquè "els salaris més baixos han crescut menys" a la gran majoria de països d'Europa. "Ara veiem que hi ha gent que té una o dues feines i que no arriba a final de mes", remarca el catedràtic de la UB.

La lentitud dels salaris d'ajustar-se a les pujades dels preus és un fenomen que fa dècades que s'arrossega a Europa i arreu del món. Les arrels es troben en la pèrdua de poder dels sindicats en processos com la negociació col·lectiva, resultat de les reformes laborals aprovades arreu del continent durant la crisi i que buscaven justament contenir els sous. De fet, Espanya va ser un dels estats on es va aprovar una reforma més polèmica, durant el govern de Mariano Rajoy, que posteriorment va ser reformada.

El resultat d'aquelles reformes va ser que els sous pugen més lentament, però alhora hi ha "una menor volatilitat en l'ocupació". Dit d'una altra manera, la contenció salarial és la contrapartida a evitar que en temps de crisi es dispari l'atur: Els treballadors passen a guanyar menys, però també es destrueixen menys llocs de feina. "Hem de decidir i el debat hi és", apunta Ramos.

Compensacions amb el salari mínim

La pèrdua de poder adquisitiu té un efecte directe sobre el benestar i la vida quotidiana de la majoria de la població. Davant d'això, els governs han reaccionat aprovant pujades del salari mínim a bona part dels estats de l'OCDE. "És una resposta: els governs han fet una aposta decidida per apujar el salari mínim legal", diu Ramos sobre la majoria d'estats europeus.

En aquest sentit, les xifres de l'OCDE són clares: "El sou mínim legal real era més alt el gener del 2025 que el gener del 2021 en, virtualment, els 30 països de l'OCDE que el tenen", apunta l'informe de l'organisme. De mitjana, aquest increment va ser del 8,8%, mentre que el sou medià (és a dir, el que té un 50% dels sous per sota i l'altra 50% per sota) va créixer menys, un 5,5%, d'acord amb l'estudi.

Aquesta política té com a objectiu més primordial alleujar els efectes de la inflació sobre les famílies amb menys ingressos i, per tant, evitar que la desigualtat creixi encara més. Ara bé, tenen un efecte sobre la resta de sous, ja que el salari mínim acostuma a actuar de mínim amb el qual tots els treballadors comparen els seus sous. Així, quan el salari mínim puja, també ho acaben fent la resta de salaris, perquè molts treballadors reclamen millores tot i cobrar d'entrada més que el salari mínim.

Aquesta pujada del salari mínim té un impacte directe sobre el consum de les famílies, un dels pilars de l'activitat econòmica. Com més ingressos, més puja el consum en general, però els acadèmics coincideixen que les millores salarials de les feines més mal pagades tenen un impacte positiu més gran, perquè bona part dels increments es dediquen al consum, mentre que si qui rep un augment de sou ja té un salari més elevat, probablement es destinaran els diners addicionals a l'estalvi o a inversions.

Ramos aposta perquè les pujades del sou mínim continuïn, com a mínim en un futur pròxim. "La lluita contra la desigualtat seguirà a l'agenda política", pronostica. Ara bé, afegeix que no serà l'únic factor a tenir en compte. Per exemple, la política monetària del Banc Central Europeu —i, de fet, de la majoria de bancs centrals— ha sigut restrictiva fins fa poc, amb increments dels tipus d'interès justament per frenar la inflació, però amb l'efecte negatiu d'encarir el crèdit a les famílies endeutades i de dificultar-ne l'accés a les empreses que volen fer inversions.

Tanmateix, amb la inflació al 2% —el nivell que marca com a òptim el BCE a llarg termini— a la zona euro, el BCE fa mesos que retalla de nou els tipus d'interès, cosa que pot afavorir l'activitat econòmica i la inversió empresarial, i això augmenta la demanda de feina per part de les empreses i, per tant, pressiona els sous a l'alça.