El Suprem britànic anul·la les sentències pel frau dels tipus d’interès bancaris

LondresEl Tribunal Suprem del Regne Unit ha anul·lat aquest dimecres la condemna de Tom Hayes, antic operador d’UBS i Citigroup, que havia estat el primer banquer condemnat mundialment per manipular el Líbor (London Interbank Offered Rate), un índex clau per fixar els tipus d’interès de milions de préstecs i hipoteques. Hayes havia estat condemnat el 2015 a 14 anys de presó –reduïts després a 11– per conspiració per defraudar, i en va complir cinc anys i mig abans de sortir en llibertat condicional.

En una decisió unànime, el Suprem també ha anul·lat la condemna de Carlo Palombo, exdirectiu de Barclays, sentenciat el 2019 a quatre anys de presó per manipular l’Euríbor, l’índex equivalent per als tipus d’interès en euros. Els jutges han considerat que, tot i que hi havia prou proves per a una condemna, l’explicació confusa de la causa al jurat durant els judicis va comprometre la justícia del procés, cosa que va fer les condemnes “insegures i no sostenibles”. Davant això, el Serious Fraud Office (SFO), l’agència antifrau britànica que va portar el cas, ha anunciat que no cercarà un nou judici.

La manipulació del Líbor i l’Euríbor es va descobrir després de la crisi financera del 2008 i va desencadenar multes i sancions per milers de milions a bancs de tot el món, que manipulaven els índexs per beneficiar les seves operacions. El Líbor servia per fixar el tipus d’interès de més de 270 bilions de lliures en préstecs, hipoteques i derivats a escala global. L’Euríbor, creat el 1999, és el referent europeu per a les operacions en euros.

Hayes va ser el primer condemnat pel SFO en una sèrie de processos que van acabar amb nou condemnes entre el 2013 i el 2019. Ara, després de la sentència del Suprem, ell mateix ha reclamat que es revisin les altres set condemnes vigents i ha demanat la dissolució del SFO, a qui ha criticat la gestió com a poc garantista.

Hi va haver impacte a Espanya?

En l'àmbit europeu, l’escàndol del Líbor i l’Euríbor va tenir una gran repercussió. La Comissió Europea va imposar el 2013 multes per valor de 1.700 milions d’euros a bancs com Barclays, Deutsche Bank, Société Générale i RBS per manipular aquests índexs. A Espanya, l’escàndol va generar una forta preocupació, ja que la majoria d’hipoteques variables estan referenciades a l’Euríbor. Tot i que no hi ha hagut processos penals similars, associacions de consumidors van presentar demandes col·lectives, argumentant que la manipulació havia perjudicat els deutors. No obstant això, els tribunals espanyols no han declarat nul·les les hipoteques afectades.

Encara que la sentència del Suprem britànic no té efectes legals directes a la Unió Europea, experts jurídics assenyalen que pot influir en la manera com es gestionen futurs processos relacionats amb delictes financers i la definició de “deshonestedat” en aquests casos.

Per evitar nous casos similars, el Regne Unit va aprovar el 2016 un delicte específic per a la manipulació de tipus de referència, mentre que la UE va reforçar la seva regulació amb el Reglament 2016/1011, que estableix normes per garantir la integritat i transparència dels índexs financers.

La decisió del Suprem del Regne Unit coincideix amb altres revisions judicials recents, com la dels Estats Units, on fa poc es va anul·lar la condemna de Mark Johnson, antic responsable de divises de HSBC, en un cas de manipulació del mercat de divises (forex) pel qual els bancs van pagar multes d’uns 10.000 milions de dòlars.

Malgrat que la condemna ha estat anul·lada, els jutges han deixat clar que hi havia proves sòlides contra Hayes, però que la forma en què es va explicar la causa al jurat no va garantir un judici just. Això ha suposat un cop per a la reputació del SFO, que ara s’enfronta a una possible revisió del seu funcionament.

Tom Hayes ha declarat que, tot i la seva experiència traumàtica, manté l’esperança de veure netejat el seu nom i el dels seus companys. Aquest cas pot posar en evidència la vulnerabilitat dels sistemes financers globals quan la confiança en els seus actors clau es trenca, i la necessitat d’una regulació i supervisió més estrictes per protegir els milions de persones afectades arreu del món.