Trump creu que els EUA estan guanyant la guerra comercial, però s'equivoca

Cada dia que passa, el nou ordre comercial dels Estats Units és més clar. En lloc de regles, estabilitat i aranzels baixos, hi haurà un sistema de preferència imperial. Les tarifes no només són més altes, sinó que les imposa el desig presidencial. El Canadà i l'Índia han irritat Donald Trump, de manera que s'enfronten a aranzels d'entre el 30% i el 50%. Per allunyar les amenaces, la Unió Europea, el Japó i Corea del Sud han corregut a tancar acords amb els EUA, perquè Trump, estranyament, considera que els dèficits són un robatori i ha imposat aranzels "recíprocs" d'entre el 10% i el 41% a desenes d'altres socis comercials, que van entrar en vigor el 7 d'agost.

S'està imposant la idea fàcil que, com que Trump porta la veu cantant, els EUA estan guanyant. El món no ha entrat en una guerra comercial oberta: només uns pocs països, incloent-hi la Xina, han pres represàlies, mentre que la resta han claudicat acceptant gravàmens més alts, obrint els seus mercats i prometent invertir grans quantitats als EUA. Fins i tot els mercats financers semblen estar-hi d'acord. Tot i que van patir una dura caiguda quan el president va anunciar les tarifes del Dia de l'Alliberament, aquesta vegada s'hi han adaptat fàcilment. Amb tot això, els ingressos pels aranzels han començat a fluir. Aquesta idea, però, és profundament equivocada. Trump ha començat un procés pel qual els EUA hi perdran, no hi guanyaran.

Considerem la primera idea que els aranzels més alts no castigaran els EUA, sinó els seus socis comercials. Segons el laboratori pressupostari de la Universitat Yale, l'aranzel efectiu als Estats Units ha augmentat fins al 18%, quasi vuit vegades més elevat que al gener i a un nivell que no es veia des de la Gran Depressió. El moviment MAGA ho pinta com un triomf, perquè els socis comercials dels EUA s'estan menjant aranzels més alts mentre les duanes nord-americanes ingressen prop de 30.000 milions de dòlars mensuals.

Aquest és un malentès fonamental sobre el comerç. Quan Trump augmenta els aranzels, perjudica els seus propis compatriotes en privar-los de més productes a preus baixos. Anys d'experiència mostren que els aranzels no fan tant de mal als venedors de béns com el que fan als compradors. Tot i que els proveïdors estrangers han abaixat més els preus que després de la primera tanda d'aranzels de Trump, analistes del banc d'inversió Goldman Sachs apunten que, de moment, més de quatre cinquenes parts del cost dels aranzels els han assumit els consumidors i empreses nord-americans. Pregunteu-ho a Ford o General Motors: els fabricants de cotxes asseguren que pagaran 800 milions i 1.100 milions de dòlars en costos aranzelaris, respectivament, només el segon trimestre d'aquest any.

¿I sobre la reacció calmada dels mercats? L'S&P 500, l'índex borsari de referència als EUA, es manté un 10% per sobre que el Dia de l'Alliberament, mentre que el dòlar, tot i haver caigut, s'ha enfortit les últimes setmanes. Però els mercats estan augmentant per l'extraordinari boom de la intel·ligència artificial als EUA, que està incrementant els beneficis esperats per les grans tecnològiques. Els inversors poden esperar, també, que les companyies refaran les seves cadenes de subministraments per reduir els costos aranzelaris. Els detalls dels acords comercials encara són confusos. I potser hi ha una nova dinàmica incòmoda: els mercats podrien estar esperant que el president es tiri enrere a mesura que els mals causats pels aranzels comencin a ser clars, però la manca de reaccions podria reforçar Trump i fer-li prémer l'accelerador.

Els costos de la guerra comercial

Els EUA en pagaran un preu. La seva llarga expansió econòmica ja està sota pressió: la primera meitat del 2025, el creixement va punxar i la inflació va ser decebedorament alta. Darrerament, la creació d'ocupació s'ha alentit i una enquesta de directius assenyala que l'activitat del sector serveis pot estar a prop d'aturar-se. Però el peatge total dels aranzels es notarà a llarg termini. Trump descarta un sistema predictible multilateral que apliqui la mateixa taxa d'aranzels a la majoria dels productes, indiferentment del seu origen, per substituir-lo per un altre en què les taxes varien segons el lloc d'on venen els productes i estan subjectes a negociacions sense fi. El president considerarà excepcions quan se senti afalagat i amenaçarà amb més gravàmens quan s'enfadi.

Mentre que en temps passats els compradors nord-americans estaven malacostumats per la gran varietat de productes, gràcies a la competència de productors domèstics i estrangers, ara les empreses tindran èxit no només pel fet de ser les més innovadores, sinó també per ser les més llestes a l'hora de jugar amb el sistema. Es gastaran fortunes en lobis. Les empreses s'enfrontaran a incerteses innecessàries. Els compradors perdran innovació i capacitat d'elecció. Però com que els votants no podran veure el món alternatiu en què el comerç no tindria barreres, no s'adonaran que els fa mal a la butxaca.

Aquesta és la raó per la qual pot ser difícil desmuntar el sistema de Trump. Si els futurs presidents volen reduir aranzels, es trobaran pressions furibundes d'empreses nord-americanes que s'hauran acostumat a protegir-se darrere dels gravàmens i que ja no seran competitives a escala global. Pocs consumidors exigiran canvis si no saben quantes alternatives haurien pogut tenir. Els legisladors també podran tenir reticències a rebaixar les barreres comercials si implica retallar avui els ingressos fiscals per obtenir prosperitat demà. El nou sistema no només danya l'economia. Podria durar fins a molt més enllà del dia que Trump es retiri a jugar a golf.