Marc Cortés : “Em nego a agafar un taxi en una ciutat on el servei no és competitiu”

BarcelonaLa mateixa setmana que la Generalitat de Catalunya anunciava l’acord de Govern per començar a regular l’economia col·laborativa, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència porta l’Estat als tribunals per no haver desregulat el sector del taxi i així poder obrir camí a la plataforma digital d’aquest sector, Uber. Mentre alguns com Uber, i malgrat els problemes amb la regulació, mouen milions gràcies a la tecnologia, d’altres encara no han trobat la manera d’integrar aquests nous models al seu negoci. I aquí és on Marc Cortés, director general de la consultora RocaSalvatella, ha trobat la seva manera de fer diners. Des de fa set anys, aquest exassessor digital de La Caixa i professor de màrqueting d’Esade aconsella empreses que volen digitalitzar-se o que aposten per nous models.

¿Les companyies catalanes estan al dia en digitalització?

L’economia catalana s’està posant molt les piles. Hi ha dos grans àmbits en què ha fet els deures. Un és el comerç electrònic, en comparació amb la resta de l’Estat i d’Europa, hi ha companyies molt potents, com ara Privalia. L’altre és l’ecosistema emprenedor. En general podríem dir que la salut digital del país és bona, també perquè hi ha principalment petites i mitjanes empreses a les quals els és més fàcil transformar-se que a les grans.

¿Potser per això es diu que la banca és un dels sectors més endarrerits en digitalització?

Els bancs han seguit un procés clàssic que em sembla encertat. Van fer una primera onada basada en l’eficiència, que va consistir a passar de les operacions físiques a l’entorn digital. Amb això van ser els millors i els més ràpids, però aquesta era només la primera part. La segona és que siguin capaços de vendre productes per internet i això és el que més els hi està costant i l’aspecte en què les petites empreses els estan posant les coses difícils. Probablement s’anirà cap a un model híbrid en què la banca oferirà uns serveis i altres companyies més especialitzades se centraran en segments concrets.

¿Passa el mateix amb l’administració?

El sector públic avança en determinats àmbits, com ara la prestació de serveis o la digitalització de processos, i Catalunya també està per davant d’altres territoris on s’avança molt menys. Tot i això, en el que no s’avança és en la utilització de les dades per fer polítiques públiques, és a dir, per a la presa de decisions.

Precisament, un dels objectius de la Generalitat a l’hora de regular l’economia col·laborativa és convertir les plataformes en col·laboradores per aprofitar les seves dades en la presa de decisions.

Sí, però encara s’ha de veure quin paper juga cadascun d’aquests actors. ¿L’administració ha de deixar en mans d’Airbnb, per exemple, l’obtenció de dades sobre els allotjaments turístics o ha d’intentar tenir les seves pròpies dades? Els estudis sobre el comportament dels turistes a Barcelona de Telefónica són molt interessants però ¿ha de dependre d’aquesta companyia el consistori de Barcelona? ¿O ha de tenir la seva pròpia plataforma?

¿Vol dir que l’administració no ha de demanar aquestes dades a les plataformes?

Està bé cooperar amb els operadors del sector per obtenir informació, però l’administració s’ha de preguntar si realment vol dependre d’un tercer. Pot optar per imposar-l’hi per llei o buscar els seus propis mecanismes. La resposta a aquest dilema conté ideologia. Pensem-ho des del punt de vista empresarial: ¿Amazon deixaria que un tercer tingués la base de dades dels seus clients perquè tecnològicament ho fa millor? Ells creuen que la seva base de dades és la millor i per això hi inverteixen. Evidentment, les dades de les empreses poden ser esbiaixades.

Per què no es treballa en aquest sentit, doncs?

A curt termini, per exemple, la Generalitat no està preparada. Els ajuntaments hi estan treballant, però, a part que falta inversió, també s’ha de tenir en compte que la regulació és excessiva.

Com ha d’afrontar l’administració la regulació de l’economia col·laborativa, doncs?

L’economia col·laborativa no és neutra, també implica una mirada ideològica. Regular determinades coses només frena la capacitat de desenvolupament de nous models. Quan limitem el taxi, el convertim en un sector gremialista i això dificulta l’aparició de nous models. Que l’administració ho vulgui regular, per definició m’agrada, però és cert que cal buscar consensos entre tots els actors implicats.

Però són les mateixes plataformes les que demanen una regulació.

Si comparem models, quan la legislació dóna suport i no limita, com als Estats Units, creix la capacitat innovadora. Hi ha diferents models i és cert que cal posar límits, però a San Francisco, per exemple, Uber i els taxis conviuen sense gaire problemes, i els taxis han hagut d’adaptar-se i millorar l’oferta per ser més competitius.

¿Veu possible que Uber torni a Barcelona?

Des d’un punt de vista legal, és impossible que una cosa que socialment ja s’ha acceptat no pugui funcionar. No crec en els sectors i models en què l’avantatge competitiu és la regulació, arriba un moment en què això cau. Per exemple, em nego a agafar un taxi a Barcelona, una ciutat on el servei sovint no és correcte i el preu no és lliure. Els usuaris acabaran fent pressió, quan tenen altres alternatives les fan servir o les creen ells mateixos.