FORMACIÓ
Economia 17/02/2019

Martorell exigeix a la Generalitat els terrenys del macrocentre de FP

L’Ajuntament enviarà un requeriment avui per incompliment del contracte de l’edifici, encara buit

Elisabet Escriche
4 min
“És un centre fantasma”, diu l’Ajuntament sobre el centre de formació professional, que porta quatre anys buit.

BarcelonaL’Ajuntament de Martorell -governat pel PDECat i ERC- enviarà avui al matí un requeriment a la Generalitat -on hi ha els mateixos partits- per demanar el retorn dels terrenys on hi ha el Centre de Formació Professional de l’Automoció. Aquest macrocentre, la gran aposta del Govern per impulsar la formació professional, va costar 13 milions d’euros i està buit des que es va obrir, fa quatre anys.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons ha pogut saber l’ARA, l’Ajuntament ha decidit fer aquest pas per incompliment de contracte. Quan el consistori va acceptar cedir els terrenys a la Generalitat, l’any 2009, el contracte estipulava que en cinc anys l’espai havia d’estar funcionant com a centre de FP d’automoció i gestionat en concessió per una empresa privada del sector.

Una dècada després, però, a les instal·lacions -que tenen capacitat per a 12.000 alumnes l’any i es van inaugurar el març del 2015- segueixen amb la licitació encallada. Només s’hi fan de manera puntual cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per on passen prop d’un centenar d’alumnes.

En el requeriment que l’Ajuntament enviarà avui s’hi inclourà l’informe de la notària de Martorell que acredita que no està funcionant com un centre de FP i la moció de retorn dels terrenys que va aprovar per unanimitat el ple municipal del mes de gener. “És un centre fantasma”, lamenta l’alcalde, Xavier Fonollosa. “L’única pressió que podem fer és aquesta: l’Ajuntament vol que la Generalitat compleixi”, afegeix.

El consistori ja va aprovar la moció el 21 de gener, i aquest moviment va propiciar que l’endemà es reunissin la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa, Àngels Chacón, així com el conseller d’Economia, Pere Aragonès, el d’Educació, Josep Bargalló, i el de Treball, Chakir el Homrani. A més, posteriorment les dues conselleres es van posar en contacte amb l’alcalde de Martorell per assegurar-li que en tres setmanes tindrien el plec de condicions del concurs “resolt”.

Argumentaven que les quatre conselleries implicades en el centre ja havien arribat a un acord per tirar endavant la licitació. El termini de tres setmanes, però, es va acabar divendres passat, i l’únic avís que va rebre l’Ajuntament va ser que el Govern en tornaria a parlar el 20 de febrer.

El departament de Treball, a través del SOC -que és de qui depèn el centre-, és el que s’ha mostrat més reticent a tirar endavant la licitació perquè, segons fonts consultades per l’ARA, és més partidari que en lloc de funcionar com un centre de formació professional de l’automoció ho faci com un centre d’innovació i formació ocupacional (CIFO), uns centres adreçats a treballadors aturats i en actiu de tots el àmbits. Catalunya té vuit centres d’aquest tipus. Consultat per aquest diari, Treball va declinar fer comentaris fins avui.

Ja fa una dècada que va començar aquesta història. L’Ajuntament va fer la cessió dels terrenys a la Generalitat el 2009, quan José Montilla n’era el president. L’any següent es van licitar les obres, que no van començar fins al 2012 i que, a més, es van allargar més del previst. Finalment, el març del 2015 el centre es va inaugurar amb Artur Mas ja com a president. Llavors, però, la licitació de la gestió del centre va quedar en punt mort. Fins avui.

Tip d’aquesta situació, el 3 d’octubre passat l’alcalde de Martorell es va reunir amb Artadi, Chacón, Aragonès, Bargalló i El Homrani, reunió en la qual es va acordar (es va aprovar en una acta) que la licitació estaria definida a finals d’any. Davant d’aquest nou incompliment, l’Ajuntament va decidir tirar endavant la moció de petició de retorn dels terrenys. “La Generalitat té un problema, perquè ha de tornar els terrenys, o el seu valor econòmic, o el solar amb l’edifici”, explica l’alcalde.

Si el Govern no respon el requeriment que el consistori enviarà avui, l’Ajuntament estudiarà si presenta un contenciós administratiu. “El que interessa al municipi és que el centre funcioni, perquè crearà ocupació. La situació és un cúmul de despropòsits”, lamenta l’alcalde.

El sector, a l’espera

La indústria de l’automoció insisteix que cal impulsar un centre d’aquestes característiques en un moment en què el sector està en plena transformació a causa de la digitalització, el cotxe elèctric i la conducció autònoma.

La gestió del centre estava pensada per a una empresa privada d’automoció. Segons l’alcalde, diverses empreses han mostrat la seva intenció de presentar-s’hi, com el grup Volkswagen -ubicat just davant del centre-, Siemens, Nissan i Doga, entre d’altres. Volkswagen, però, no confirma aquest extrem i recorda que l’empresa ja té la seva pròpia escola de formació a Barcelona.

LES CLAUS

1. Per què l’Ajuntament pren la decisió de demanar el retorn dels terrenys?

Fa deu anys que el consistori i la Generalitat van firmar la cessió dels terrenys per tirar endavant el Centre de Formació Professional de l’Automoció. El document de cessió preveia que en cinc anys -l’any 2014- el centre estaria funcionant i la licitació enllestida a una empresa privada del sector. Una dècada després, però, el projecte continua encallat i l’Ajuntament, després de diverses reunions amb les conselleries implicades en què li han anat allargant el terminis, ha decidit dir prou com a mesura de pressió i tirar endavant un requeriment per demanar el retorn d’aquests terrenys.

2. Per què és important aquest centre per a Martorell?

El sector de l’automoció està en plena transformació a causa de la digitalització, el cotxe elèctric i la conducció autònoma. Això vol dir que caldran operaris formats en àmbits que fins ara no eren necessaris. A més, el centre generarà llocs de treball a la zona. Segons dades del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya, el sector representa un 7% del PIB català i s’estima que a Catalunya dona feina de manera directa i indirecta al voltant d’unes 90.000 persones.

3. I ara què?

Hi ha dues opcions: que la Generalitat mogui fitxa i finalment es tiri endavant la licitació de la gestió del centre o que es retornin els terrenys a l’Ajuntament. Si la resposta fos el silenci, el consistori estudia presentar un contenciós administratiu perquè els solars tornin a ser de titularitat municipal.

4. Quants estudiants de FP hi ha a Catalunya?

A Catalunya hi ha 100.000 alumnes que estudien FP. D’aquests 100.000, només un 10% opten per la modalitat dual, que compagina els estudis amb les pràctiques laborals remunerades a l’empresa. Tot i així, la FP dual és la que té una ràtio d’inserció laboral més bona. Segons l’últim l’informe d’inserció laboral dels ensenyaments professionals, el 65% dels graduats el curs 2016-17 en aquesta modalitat tenien feina entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis.

stats