Olympia Arango: "Hi ha homes que prefereixen fer més hores al despatx que no pas ser a casa per banyar els nens"

BarcelonaQuè passa quan l'economia entén que el gènere no és una simple variable en una estadística? Olympia Arango (Astúries, 1999) és economista del comportament i fa bandera d'aquest corrent al llibre Les dones i els diners, publicat per La Magrana. Investigadora en projectes d'anàlisi de polítiques públiques i col·laboradora habitual en mitjans de comunicació, reflexiona sobre les estructures socials que expliquen les desigualtats entre homes i dones.

Per què encara persisteix l’argument de sobretaula que diu “A la meva feina homes i dones cobren el mateix”?

— La bretxa de gènere al final t'indica la mitjana d'hores, quant cobra un home i quant cobra una dona. Això és una dada molt agregada. Preguntem-nos per què hi ha més dones en certs sectors que en alguns altres. Anem a veure per què quan hi ha una maternitat pel mig les promocions solen estar penalitzades. Tu pots tenir el mateix sou base, però ell ha negociat i tu no, i això té un impacte per molt que estigueu fent la mateixa feina. L'entorn mai serà neutre perquè existeixen estructures sociopolítiques que el regeixen. Si fos neutre, molt probablement no tindríem aquestes bretxes, o les tindríem molt més reduïdes.

Quines diferències hi ha entre homes i dones a l’hora de competir i negociar?

— Quan veus els resultats dels experiments, les dones competeixen menys i negocien menys. Però el més important no és definir que hi ha una desigualtat, sinó entendre per què es dona. Per exemple, si s'indica a les persones que poden negociar, aquesta diferència entre homes i dones es redueix. Pot ser que sigui perquè l’autoestima agregada de les dones és menor que la dels homes, i això té una influència en la competitivitat. Però si el context no facilita que jo competeixi i negociï, seguiré reproduint aquestes desigualtats. A més, què passa si una dona surt del que s’espera d’ella? Al final el gènere és una capsa molt petiteta que et limita. Si se m'està penalitzant per sortir d'aquesta norma, què faré? Cohibir-me i quedar-me en el que es defineix com a gènere tradicional. Això és molt perillós.

Però entre les dones també hi deu haver diferències.

— Un dels meus papers preferits parla sobre l’acting wife effect, l’efecte d’actuar com a dona casada. Ens diu que les dones heterosexuals que estan solteres mostren menys nivells d'ambició i de negociació que no pas els homes, especialment quan en tenen un davant. En canvi, les casades no tant. Estem parlant d’un experiment amb estudiants de MBA a la Universitat de Colúmbia. Vol dir que estem molt fotudes, perquè les dinàmiques de les relacions sexoafectives estan marcant com socialitzo i competeixo davant d'un home pel simple fet de ser soltera.

Què implica que el PIB no tingui en compte les cures?

— És evident que les cures sostenen la resta d'activitats econòmiques comptabilitzades al PIB. Aquestes s'assumeix que les fan les dones. Hi ha diferents teories que parlen d'incloure-les en el PIB, però ara no tenim una moneda de canvi.

Què és la paradoxa de la felicitat?

— Normalment, la felicitat de les dones és més alta en les enquestes. En canvi, després veiem que en les taxes d'ansietat i depressió les dones tenen nivells més alts. ¿Un home menys feliç no hauria de sentir més ansietat, depressió o estar més apàtic? Hi ha una paradoxa. L'explicació que han trobat els investigadors és que les dones indiquem uns nivells de benestar emocional més alts, perquè tendim a voler agradar en general i donar una resposta de "Sí, estic bé". Però també pot ser que estiguem felices perquè ens coneixem més. Si de petita t’has socialitzat sabent que les emocions són importants, has pogut aprendre a identificar-les. Per això recordo que la taxa de suïcidi masculina és més alta que la femenina, perquè nosaltres tenim una xarxa de suport emocional que ells no tenen. Tenim més ansietat i més depressió, però les podem identificar. 

Com penalitza les dones dedicar més temps a cuidar?

— El temps és un recurs limitat. Si jo estic dedicant més temps i sento més responsabilitat per assumir les cures de terceres persones, no puc dedicar-lo a altres coses. A l'evolució de la meva vida professional o a descansar, per exemple. Té també molt a veure amb la mateixa naturalesa de les tasques que assumim. En moltes reunions es veu que, tot i tenir el mateix càrrec, les dones assumeixen les feines més administratives com prendre acta, controlar l'agenda o estar pendents dels correus. En canvi, ells prenen les decisions i tenen una tasca més de líders. 

També expliques el concepte de les “feines avaricioses”. 

— Per exemple, un home que prefereix fer més hores al despatx que no pas ser a casa per banyar els nens. La reflexió és perquè la dona sí que prefereix dedicar-hi més temps. Aquest és un concepte encunyat per Claudia Goldin i serveix per veure que els sous de cert tipus de feines tenen molta relació amb les hores que indiques com a disponibles. Si estic disposada a agafar un telèfon a les 20.30 h del vespre d’un divendres, hi ha un retorn econòmic. Els més disposats a explicitar-ho són els homes. La pregunta interessant és per què nosaltres sí que mostrem disponibilitat en altres tipus de tasques.

Igualar els permisos de maternitat i paternitat també hi contribueix?

— En el moment en què els iguales, l'interessant és veure no només l'impacte a curt termini sinó a mitjà o llarg termini. L'impacte directe potser no és només en els pares, sinó també en els fills. Quan s'igualen els permisos de paternitat i maternitat, les normes de gènere que tenen interioritzades les criatures són menys fortes perquè veuen que la implicació i la disponibilitat és més o menys equivalent entre homes i dones.

Com canvia la bretxa quan es tracta d’una parella de dues dones?

— Són estudis que es comencen a desenvolupar i el que s'està trobant fins ara és que quan estem parlant de parelles de dones versus parelles home-dona, la bretxa salarial de gènere després de tenir el primer fill no és tan rellevant en les parelles de dues dones. És molt interessant perquè té a veure amb com repartim el temps i què assumim o no dins del mercat laboral i en l'entorn de la casa.

Per què els perfils que veiem parlant d’inversió a les xarxes són majoritàriament homes?

— Si de mitjana les dones tenim una autoestima més baixa i una aversió al risc més alta, en comparació amb els homes, això voldrà dir que serem més reticents cap a les inversions. Estic segura que no és l'únic motiu, però explicaria per què les dones en general no parlen tant d’aquests temes, ni hi ha tants canals de YouTube o de TikTok fets per elles. Potser ells estan més acostumats a parlar de diners que no pas nosaltres. Ens cohibeix? Ens fa vergonya?