Pensions

Els empresaris es desmarquen del pacte de les pensions

El govern ultima un pacte amb els sindicats i vol portar aviat la reforma al consell de ministres

3 min
El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest dijous al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

MADRIDEl govern espanyol retocarà la proposta de reforma del sistema de pensions per sumar els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, a un acord. Després d'una reunió entre els agents socials (sindicats i patronal) i el ministeri de la Seguretat Social aquest dilluns a la tarda, l'executiu s'ha compromès a enviar demà dimarts un nou text amb algunes de les seves aportacions. "Estem a prop d'arribar a un acord", ha dit el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, després de la reunió. "Continuem treballant i esperem que el que ens allunya es resolgui les pròximes hores", ha dit Carlos Bravo (CCOO). És previsible que els dos sindicats prenguin una decisió definitiva dimecres, quan CCOO ha convocat el consell confederal, màxim òrgan a l'hora de prendre una decisió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Com era previsible, els empresaris no han mogut fitxa. Després del dur comunicat emès la setmana passada, quan es va fer públic l'acord entre el PSOE i Unides Podem, es mantenen en el no. "Aquesta reforma no comptarà amb el suport de les organitzacions empresarials", ha dit Rosa Santos (CEOE). Santos ha indicat que "continuaran contribuint" al debat però que és "impossible" acceptar aquesta proposta. Els empresaris han titllat la reforma de "voracitat recaptatòria".

CCOO i la UGT han condicionat el seu vistiplau a canvis vinculats amb la concreció de l'anomenada "quota de solidaritat". També al reforç i la concreció de les mesures per acabar amb la bretxa de gènere de les pensions, així com de les mesures per millorar les pensions mínimes contributives i no contributives. El govern espanyol vol aprovar una quota que arribi a ser d'un 6% l'any 2045 sobre el salari que no cotitza (el que queda per sobre del límit de la base màxima de cotització). La mesura afecta les rendes més altes, però els sindicats volen que es concreti quins empleats afecta (a priori només els treballadors donats d'alta al règim general de la Seguretat Social). "Volem que se'n matisi l'abast", ha dit Luján.

Sostenibilitat del sistema

La reforma del govern espanyol busca fer sostenible el sistema de les pensions, tan pel que fa a l'equilibri pressupostari com a l'equitat intergeneracional. Té la mirada posada en els pròxims vint anys, quan es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa.

La clau de volta de la proposta liderada pel ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), és el reforç dels ingressos de la Seguretat Social, en particular d'aquells que provenen de les rendes més altes. Pren especial protagonisme l'increment temporal de les cotitzacions 0,6 punts percentuals (arribant a 1,2 punts l'any 2029) de tots els salaris a través del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI). També l'inici del destope de la base màxima de cotització, és a dir, de l'augment progressiu del límit que limita la proporció del sou que cotitza (el 2023 se situa als 4.495 euros mensuals, per sobre d'aquesta quantitat no s'aplica la cotització) i, finalment, l'anomenada "quota de solidaritat".

Només amb aquestes tres mesures, el govern espanyol confia ingressar fins a 15.000 milions anuals quan estiguin completament desplegades (l'any 2050). Però la pregunta és si aquests ingressos seran suficients per cobrir la despesa en prestacions. Des del govern defensen que sí i argumenten que cal mirar la reforma "en el seu conjunt", és a dir, tenir en compte altres mesures ja aprovades com els incentius per allargar l'edat de jubilació, la reforma dels autònoms o haver començat a retirar les anomenades "despeses impròpies" (prestacions que s'haurien de costejar per la via dels pressupostos de l'Estat i no per la via de la Seguretat Social i, per tant, de les cotitzacions dels treballadors en la seva majoria).

En tot cas, les mesures per reforçar els ingressos han de servir no només per costejar les pensions presents (així funciona el sistema de pensions a Espanya: els treballadors actuals paguen les pensions actuals), sinó també per omplir la famosa guardiola de la Seguretat Social, buidada durant anys, i poder tenir assegurat un fons per quan el sistema estigui més tensat (l'any 2050, quan es calcula que la despesa en pensions haurà crescut fins al 15% del PIB, tres punts percentuals més que en l'actualitat).

Tramitació al Congrés

El govern espanyol té intenció de dur la reforma com més aviat millor al consell de ministres. Un cop aprovada, la norma farà el salt al Congrés de Diputats, on l'executiu buscarà els seus socis habituals, des d'ERC fins a EH Bildu, per aprovar-la. De fet, els últims mesos Escrivá també ha mantingut converses amb ells per assegurar que no perilla la seva aprovació. En aquest sentit, està previst que aquest dimecres es reuneixi la Comissió del Pacte de Toledo al Congrés de Diputats. Aquesta comissió és l'encarregada de controlar i supervisar els canvis al sistema de pensions i ja deixarà veure quina és la posició dels diferents partits polítics. Pel que fa al Partit Popular, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha obert la porta a negociar una reforma amb el govern espanyol perquè considera que la seva proposta és un "pegat". "Milions de persones veuran perillar les seves pensions si no fem una reforma honesta i profunda per garantir la viabilitat i la sostenibilitat", ha dit Feijóo.

stats