Tres raons que expliquen per què la bretxa de gènere va més enllà dels salaris
Una tríada d'economistes exposa com la desigualtat perjudica la participació laboral de les dones o la seva salut
BarcelonaQuan parlem de bretxa de gènere —i de les desigualtats que separen homes i dones en l'àmbit laboral— pot semblar que l'única dada important sigui el 19,5% que ells cobren més que elles a Catalunya. Però aquesta distància i les conseqüències que comporta tenen un abast molt més gran; i així ho han reflectit aquest dimecres en un acte moderat pel periodista de l'ARA Antoni Bassas i organitzat per la Fundació La Caixa la tríada d'economies especialitzades en qüestiones de gènere Lídia Farré, Libertad González i Judit Vall. Totes tres acadèmiques han exposat diferents estudis i arguments per entendre que la bretxa de gènere va molt més enllà dels salaris.
Taxa d'ocupació
Farré, que és científica titular a l’Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), ha recordat que hi ha molts altres flancs on hi ha discrepàncies entre la situació dels homes i la de les dones, començant per la taxa d'ocupació. Mentre que el 68% de les dones en edat de treballar tenen una feina, aquest percentatge és set punts superior en el cas dels homes, amb un 75%. "El 74% de les feines a temps parcial les ocupen dones i majoritàriament [un 87%] són elles les que interrompen la seva carrera professional per fer-se càrrec dels fills", ha explicat Farré. L'experta ha remarcat que hi ha "un còctel de factors que fa que les desigualtats continuïn persistint i que siguin importants en el dia d'avui". Per exemple, ha mencionat el fet que només el 39% de les posicions directives estiguin ocupades per dones, versus el 61% dels homes.
"La igualtat de gènere és molt més que una qüestió de justícia social, també ho és d'eficiència econòmica i volem emfatitzar aquest aspecte", ha afegit Farré. La investigadora ha citat un estudi recent elaborat als Estats Units que demostrava que el canvi en la participació laboral de les dones entre el 1960 i el 2010 podia explicar entre el 20% i el 40% del creixement del PIB. "El fet que les dones aprofitin el seu talent per fer certes professions on no tenien accés ha contribuït a l'evolució de l'economia", ha dit.
Salut
La professora d'Economia de la UB i investigadora de l'IEB, Judit Vall, ha incidit sobre un altre efecte negatiu que no acostuma a tenir massa visibilitat: l'infrafinançament i la manca de dades sobre tot allò relacionat amb la salut de les dones. "Des del 2000 els efectes adversos dels medicaments afecten un 52% més les dones; i els seriosos o mortals, un 36%", ha advertit. L'acadèmica ha criticat que hi hagi un biaix en l'efectivitat dels tractaments que perjudica les dones i les barreres que pateixen per obtenir un diagnòstic real. Així doncs, ha citat un estudi presentat a Dinamarca que assenyalava un retard de 2,5 anys més en diagnòstic del càncer en dones respecte als homes, i de 4,5 anys més en el cas de la diabetis.
Vall ha recordat que aquestes desigualtats en l'àmbit de la salut tenen un impacte econòmic, ja que aquests episodis de malaltia comencen sobretot durant l'etapa laboral de les dones d'entre 20 i 65 anys. Segons les últimes estimacions citades per l'economista, si s'eliminessin aquestes diferències això suposaria un augment de l'1,7% del PIB mundial i l'economia del planeta creixeria en un bilió de dòlars fins al 2040. "Les dones participaran més al mercat laboral, dependran menys dels sistemes d'assegurança pública i podrem reduir-ne la pobresa. A més, podran augmentar la seva productivitat", ha raonat.
Rol a la llar
La catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Libertad González ha recordat que mentre les dones estan per darrere en l'estadística de participació laboral, continuen assumint més hores de treball no remunerat a la llar que els homes. "De mitjana dediquen onze hores més a la setmana que els homes a la cura dels fills i quatre hores més en les tasques domèstiques", ha avisat citant un estudi publicat amb Farré amb mostres de 4.000 famílies amb criatures d'arreu de l'Estat. En aquest sentit, ha destacat que "la taxa de natalitat ha caigut moltíssim" i ha passat de 2,2 fills per dona el 1980 a l'1,6 el 2022. González ha relacionat aquesta davallada amb la combinació de dos fets: les dones treballen més i els homes no han augmentat gaire la seva participació en les cures. L'experta també ha indicat que una major igualtat de gènere a les llars podria contribuir a incrementar la taxa de natalitat, fet que tindria beneficis "indubtables" sobre el conjunt de l'economia.
Moltes d'aquestes diferències, però, tenen a veure amb rols socials que encara es perpetuen. "Proposo que de la mateixa manera que hi ha cada cop més referents d'èxit professional per a les dones i s'han trencat certs estereotips, hauríem de fer el mateix amb els homes i proporcionar referents de cura als nois joves que no tenen models a seguir, tal com ara animem més les noies a estudiar matemàtiques", ha suggerit González.