“No tindrem un país just si no reformem l’administració”

BarcelonaActe de graduació de l’MBA per a executius de l’Iese. Tot està preparat. La lliçó magistral és a càrrec d’un dels seus primers alumnes, Jordi Mercader Miró, actual president del grup paperer Miquel y Costas & Miquel. Mercader és un gestor empresarial de primer nivell que ha treballat al sector públic i al privat, arriscant i assumint grans reptes. Els alumnes que es graduen se l’escolten en silenci, però també tots els acompanyants. L’aula magna de l’escola de negocis està plena de gom a gom. Mercader no decep. Primer fa un repàs de la seva activitat en el sector públic, on va ser un dels capdavanters de la reconversió industrial en el sector naval espanyol durant els primers anys vuitanta. Aquell encàrrec del llavors president del govern espanyol, Felipe González, el va fer tan bé que el va portar a presidir l’Institut Nacional d’Indústria (INI) entre els anys 1988 i 1990, on va posar les bases, primer, de la modernització i, després, de la privatització de la majoria d’empreses d’aquest organisme, un ens creat després de la Guerra Civil per l’almirall Suanzes (amic del dictador Franco) a imatge del feixista IRI italià.

La part més sucosa se la deixa per al final de la seva lliçó. Mentre que se sent orgullós d’haver modernitzat les estructures anquilosades de la indústria pública espanyola, entona el mea culpa per no haver reformat l’administració quan en va tenir l’oportunitat. Creu que no tindrem un país just si no reformem amb “intel·ligència” l’administració, això sí, incorporant la gestió empresarial de manera integral i en benefici de la ciutadania. Insta els nous mestres a treballar des de l’“honestedat, el servei i el suport als creadors de valor” i a prestar una especial atenció a la “sostenibilitat i al tractament del planeta”.

Aquest català nascut a Portbou el 1943 es va llicenciar en enginyeria industrial, per cursar, els ja llunyans anys 1968 i 1969, el màster de l’Iese, una institució que tot just havia nascut mitja dotzena d’anys abans. Quan els socialistes van arribar al poder el 1982 a Espanya, Jordi Mercader va ser cridat a modernitzar l’empresa naval Bazán, en pèrdues constants i amb una tecnologia envellida.

Va girar el mitjó i va aconseguir que Bazán construís un portaavions que avui s’exporta. El seu èxit el va portar a dirigir l’INI, una feina que va deixar per incorporar-se a l’empresa privada. Des de fa un munt d’anys presideix i dirigeix la paperera Miquel y Costas & Miquel, una companyia amb dos-cents anys d’història. A més, és vicepresident de La Caixa i forma part d’altres consells d’administració.

Com tot acte de graduació, es va cloure amb el cant de només les dues primers estrofes del Gaudeamus igitur. Els professors, amb toga i birret, com tots els alumnes que s’han graduat. El públic, per la seva banda, vestit i corbata amb camisa blanca entre els homes i vestit de còctel entre les dones. Tradició per damunt de tot.

Miquel y Costas guanya un 6% més

El grup paperer Miquel y Costas & Miquel va obtenir un benefici net de 8,6 milions d’euros en el primer trimestre d’aquest any, una xifra que suposa un increment del 6% respecte al mateix període del 2015. La companyia atribueix l’increment dels guanys a la millora en les línies de la indústria del paper de tabac i dels productes industrials, així com a la reducció de costos derivada del descens dels preus energètics i les primeres matèries. També s’han vist afavorides les exportacions per l’apreciació del dòlar. La facturació en el primer trimestre va pujar a 56,6 milions, un 1,6% més.