Adéu al justificant de baixa setmanal

En les baixes curtes per incapacitat temporal de menys de cinc dies, el treballador rebrà l'alta automàtica

La nova normativa en la gestió de les baixes mèdiques comportarà canvis rellevants a partir de l'entrada en vigor aquest dimarts. El treballador serà el primer a notar les diferències en els procediments d'altes i baixes per incapacitat temporal (IT). Aquesta és una petita guia del que cal saber:

D'entrada les baixes per incapacitat temporal es dividiran en quatre tipologies depenent de la durada:

  • Baixa molt curta: menys de cinc dies naturals. En aquest cas el metge entregarà l'alta mèdica juntament amb la baixa perquè sigui automàtica transcorregut aquest període
  • Baixa curta: d'entre 5 i 30 dies naturals
  • Baixa mitjana: d'entre 31 i 60 dies naturals
  • Baixa llarga: de 61 o més dies naturals

En tots els casos, serà el metge qui haurà de valorar i fer una previsió inicial de la durada en funció del diagnòstic, l'edat del pacient, la feina que fa i les limitacions de capacitats que pugui implicar.

Amb aquesta classificació de baixes, desapareix el tràmit d'anar a recollir al Centre d'Atenció Primària (CAP) el justificant de baixa cada setmana per presentar-lo a l'empresa. El treballador de baixa haurà de sotmetre's, això sí, a les visites de control mèdic que li programin.

Si arriba el dia de d'alta i el treballador encara no es troba bé haurà de visitar el metge per allargar la baixa. El seu comunicat de confirmació anul·larà al moment l'alta prevista i haurà d'incorporar la data de la propera visita mèdica. Si és el mateix dia que el treballador havia de tornar a la feina, es farà una nova baixa.

Les baixes mèdiques creixen el 2014 després de set anys

Els empresaris, descontents

La nova normativa de baixes laborals també ha canviat altres aspectes que afecten directament les empreses, com els que tenen a veure amb els terminis que té per comunicar baixes i altes a la Seguretat Social i substituir d'un dia per l'altre si cal el treballador malalt. En aquest cas, els canvis estan en vigor des del juliol i han aixecat crítiques entre els empresaris, que retreuen l' excés de rigidesa.

Les empreses estan obligades a comunicar altes, baixes i altres canvis laborals en un termini de tres dies naturals com a màxim. Abans, el termini que tenien era més llarg, de sis dies, i donava més marge per fer aquestes gestions, però també hi havia més marge per al frau, segons el govern espanyol, que esgrimeix aquest risc per haver escurçat el termini.

Les patronals Pimec, Cecot i el Col·legi de Graduats Socials consideren que no introduir cap excepció en aquesta nova norma posa en "risc" l'empresari quan coincideixen tres dies festius consecutius. Per això, proposen una modificació del decret i que es permeti comunicar en tres dies hàbils i no naturals, és a dir, tres dies laborables, qualsevol canvi.

Segons les empreses, així s'evitaran situacions en què l'empresa hagi d'assumir el risc de fer una substitució sense poder-la tramitar en el termini previst o bé hagi d'optar per no prestar un servei o no cobrir una baixa i estalviar-se una possible penalització de la Seguretat Social.

"El ministeri ens diu que ara tot es pot fer a través d'internet, però això obliga que les empreses haguem de tenir algú disponible les 24 hores els set dies de la setmana i això no sempre és possible per a una pime", argumenta el president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Carles Berruezo.

Les situacions imprevistes que es donen a sectors, com l'hostaleria, el comerç o els serveis en general, requereixen flexibilitat per cobrir vacants, i això pot condicionar les empreses, afegeix. "S'actua sota presumpció de sospita de frau i acaben pagant justos per pecadors", sosté Berruezo.