Omplir el dipòsit de gasolina és fins a 14 euros més car que fa un any

Tot i que el preu de l’electricitat ha sigut el gran protagonista de l’estiu, els carburants fòssils també han protagonitzat una pujada pronunciada de preus en els últims dotze mesos que se situa al voltant del 22%. Els preus del dièsel i de la gasolina aquest mes d’agost estan a uns nivells altíssims i registren nivells que no s’assolien des de l’estiu del 2013. I això passa a les portes d’un dels caps de setmana amb més mobilitat per carretera de tot l’any, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu, quan centenars de milers persones a tot el país comencen o acaben les seves vacances d’estiu i es produeix un increment significatiu de la mobilitat i augmenta la demanda de combustible a les gasolineres de tot el país.

Per acabar-ho d’arrodonir, aquest fort increment del preu coincideix amb un dels estius en què bona part de la població té més ganes de sortir arreu del territori després d’un any farcit de confinaments locals i comarcals i, a més, les limitacions provocades per la pandèmia de les estades a l'estranger fan augmentar els viatges en automòbil per l'interior del país.

Si el preu de la gasolina de 95 octans (la bàsica) durant els mesos d’estiu del 2020 estava fixat al voltant d’uns 1,17 euros el litre, aquest estiu la gasolina està arribant a màxims dels últims vuit anys, amb un preu d’1,41 euros el litre (tot i que és una mitjana i en algunes gasolineres el preu pot fluctuar al voltant d’aquesta xifra). En altres paraules, omplir un dipòsit de gasolina d’uns 60 litres de capacitat l’estiu passat costava 70,2 euros mentre que fer-ho aquest any suposa un desemborsament de 84 euros, uns 14 euros més que l’estiu anterior.

La pujada del preu del carburant també s’ha notat en els vehicles dièsel, ja que el preu del gasoil l'estiu passat es va situar al voltant dels 1,06 euros per litre, mentre que aquest estiu s’ha enfilat fins als 1,27 euros per litre de carburant. Això vol dir que omplir un dipòsit de gasoil ara fa un any costava uns 63,6 euros, mentre que aquest estiu costa 76,2 euros, un increment de 12,6 euros respecte a l’any passat.

El cru duplica el preu

Curiosament, el fort increment de més del 20% del preu final que paga el consumidor català no es deu tant a un increment de la demanda global —de fet, la demanda de petroli encara no s’ha recuperat a nivells d’abans de la pandèmia—, sinó al preu del cru. El preu de referència del barril Brent l’estiu passat era de 35,78 dòlars, mentre que ara s’ha elevat fins a estabilitzar-se entre els 60 i els 70 dòlars per barril a inicis d’estiu, cosa que suposa que pràcticament s'ha duplicat en els últims dotze mesos. La causa d’aquest increment de preu cal buscar-la en l’acord a la limitació de producció dels països àrabs, que augmenta el preu del cru.

La situació no sembla tenir un final immediat, ja que l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), organisme que controla el 40% de les reserves mundials de cru, preveu seguir limitant la producció fins a finals del 2022. En altres paraules, l’OPEP té previst seguir augmentant gradualment la producció diària de barrils de cru fins al mes de desembre, coincidint amb l’augment previst de la demanda global, i mantenint els preus alts, però encara molt lluny dels nivells de producció de barrils de cru d’abans de l’esclat de la pandèmia. I és que els països productors de petroli no volen que es produeixi una situació similar a la de la primavera del 2020, quan la dràstica caiguda de la mobilitat va fer que es produís un excés d’estoc emmagatzemat que va desinflar dràsticament el preu del petroli.

L’altre motiu que explica en part la pujada de preu dels carburants que afecta els consumidors cal buscar-lo en els impostos sobre els hidrocarburs, l’IVA i els costos de distribució i comercialització de cada operador. Segons càlculs del RACE, de cada 100 euros que gastem en combustible paguem una mica més de 50 euros en impostos directes i indirectes, 36 euros més pel cost de la matèria primera (és a dir, els diners que guanyen directament els productors de carburant), 12 euros més en concepte de costos de transport i logística –entre els quals figuren més impostos i aportacions al fons nacional d’eficiència energètica–, mentre que l’operador majorista del carburant només acaba obtenint uns dos euros de marge comercial.