Els ous de pagès revolucionen el mercat britànic

Des del 2006 les gallines britàniques han post aproximadament 100.000 milions d’ous, que equivalen a uns 150 ous anuals per persona. La majoria procedien de gallines criades en bateria que han passat gran part d’aquest període en gàbies minúscules. Ara, però, el Regne Unit produeix si fa no fa el mateix nombre d’ous de pagès -de gallines criades a l’aire lliure- que de gallines criades en bateria. Per als que estan preocupats pel benestar animal és una notícia magnífica. ¿Com és que els ous de pagès estan agafant tanta volada?

La legislació hi té a veure. Gràcies a un pla que va covar la Unió Europea, les gàbies disposades en bateria de dimensions més petites estan prohibides des del 2012. Des de llavors, s’obliga els productors d’ous a oferir a les gallines gàbies més àmplies i còmodes amb àrees on puguin fer el niu i furgar. Ministres del govern britànic van declarar solemnement que el sector avícola de posta del Regne Unit “ha gastat 400 milions de lliures per garantir que les gallines visquin en millors condicions”. Tanmateix, no tots els productors s’han mostrat tan oberts al progrés: alguns ous podrits han seguit desafiant les normes i tractant les gallines de manera censurable. Un enregistrament obtingut secretament per Animal Aid, un col·lectiu d’activistes, a Lincolnshire el 2013, on apareixien gallines engabiades que amb prou feines es podien bellugar, va esvalotar el galliner de l’opinió pública.

Des d’una perspectiva més positiva, potser els canvis en els gustos dels consumidors seran més efectius del que puguin arribar a ser mai els euròcrates. L’última edició de les Estadístiques trimestrals sobre el sector avícola de posta del govern britànic -unes estadístiques que el públic es mira amb lupa- indiquen que durant el tercer trimestre d’aquest any les explotacions han produït aproximadament tants ous de pagès com de gallines criades en gàbies (vegeu el gràfic). La pressió de col·lectius com Animal Aid fa que els consumidors britànics se sentin incòmodes comprant ous de productors amb mala reputació.

Avui dia els venedors d’ous gallegen com mai amb les seves credencials de defensors de les gallines. Marks & Spencer, una cadena de distribució d’alta gamma, no vol fer-se mala publicitat: té una “política 100% de pagès” en matèria d’ous, tant pel que fa als sencers com als que es fan servir en productes preparats. En els últims mesos altres supermercats s’han afanyat a endurir les polítiques antigàbies i la majoria esperen retirar progressivament els ous de gallines criades en gàbies fins a eliminar-los del tot.

El futur també sembla falaguer. El preu dels ous ha caigut els últims anys, però els de pagès s’han encarit en relació amb els altres. Això ofereix als productors un incentiu per incrementar-ne la producció. De tota manera, la preocupació dels britànics pel benestar de les gallines té un límit. Les vendes d’ous ecològics, que costen el doble que els de gallines engabiades, han perdut terreny els últims anys.