L'impacte de la pandèmia
Economia 05/07/2021

La pandèmia augmenta el risc de pobresa a Espanya

La feblesa de les ajudes colpeja l’estalvi i deixa l’Estat com un dels nou països europeus amb més precarietat

3 min
La pandèmia ha empobrit els europeus i els espanyols

BarcelonaLa pandèmia està afectant de forma més directa les famílies amb rendes més baixes a Espanya que a la majoria d’Europa. Espanya és un dels nou països de la Unió Europea on el percentatge d’adults en edat de treballar –dels 18 als 64 anys– en risc de pobresa va pujar entre el 2019 i el 2020.

El risc de pobresa entre la població adulta va créixer per la pandèmia en nou dels vint-i-set estats de la UE. La majoria, de l’anomenada perifèria europea, com Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal o Irlanda, tot i que també s’ha produït el mateix efecte en economies tradicionalment més sòlides, com Suècia i Àustria, segons dades preliminars publicades aquest dilluns per l’Eurostat, l’agència comunitària d’estadística.

La caiguda de l’activitat econòmica a Espanya l’any passat va ser més acusada que a la resta de les grans economies de la Unió Europea. El producte interior brut –que mesura la mida d’una economia– es va contraure un històric 11% , la reducció més gran des de la Guerra Civil. Una ensorrada molt superior a la registrada al conjunt dels setze països de la zona euro, on va ser del 6,8%.

Un dels fets que expliquen tant la caiguda del PIB com les dades sobre la pobresa és la feblesa dels estímuls públics aprovats a Espanya. Això s’ha traduït, a més, en una caiguda de la taxa d’estalvi de les famílies a partir de la tardor del 2020 i que es va mantenir el primer trimestre del 2021, d’acord amb les dades publicades també dilluns per l’Eurostat.

En aquest sentit, Espanya partia d’una posició en què les famílies estalviaven, de mitjana, molt més que a la majoria de països amb què comparteix la moneda comuna. Tanmateix, la pandèmia va disparar inicialment l’estalvi tant a l’Estat com a tot Europa: el quart trimestre del 2019 –l’últim abans de l’arribada del covid-19 al Vell Continent– les famílies espanyoles tenien una taxa d’estalvi del 6,2%, i a la zona euro, del 12,7%. Al segon trimestre del 2020, es va disparar per sobre del 25% en tots dos territoris.

“Fins ara hi havia una explicació molt assumida” sobre l’estalvi familiar, explica Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF: havia augmentat per les restriccions. Les famílies no podien gastar tant en oci o vacances o, per la incertesa, ajornaven compres de productes duradors, com cotxes. Això feia que les llars que no van veure gaire alterats els seus ingressos poguessin estalviar més. 

A partir de l’estiu de l’any passat, amb l’obertura gradual de l’economia a tot Europa, la taxa d’estalvi va anar caient a mesura que la despesa tornava a ser possible. La diferència, però, va ser de magnitud, especialment a partir de la tardor i l'hivern passats, quan les noves onades de contagis van obligar a imposar noves restriccions econòmiques a tots els països. En aquest context, la taxa d’estalvi de les famílies a la zona euro es va situar al 21,5% en els primers tres mesos d’enguany, mentre que a Espanya ja s’havia ensorrat fins al 10,6%.

Poc estímuls públics 

A Espanya “la protecció ha estat més escassa i breu que en altres països”, apunta Carreras, sobre les ajudes de les administracions a empreses i famílies. Per tant, tot i els “mesos de confort” inicials quan es van engegar els ERTO i es van donar les primeres ajudes a l’economia, la situació ha anat empitjorant i el suport “s'ha anat acabant”. De fet, ja al novembre un informe del Centre d’Estudis de la Comissió Europea avisava que Espanya era el país on les famílies havien perdut més renda per culpa de la pandèmia.

La incertesa que ha planat en diverses ocasions sobre la pròrroga dels ERTO , així com les poques injeccions de diners al teixit productiu i als treballadors són, a parer de Carreras, algunes de les raons que expliquen “l’erosió de l’estalvi de les famílies” espanyoles, mentre que a la zona euro l’estalvi acumulat a les llars durant els mesos de màxim confinament encara no s’ha perdut. 

A la majoria d’economies europees els governs han garantit un mínim d'ingressos a les empreses i han donat ajudes molt notables a les més afectades per les restriccions i el coronavirus, cosa que no ha passat a Espanya, on el suport ha sigut “menys sostingut”, sosté Carreras. Així mateix, alguns països també tenen generoses línies d’ajuda a les famílies. “Aquí som més pobres”, afegeix, i recorda en aquest sentit les paraules de l’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, quan era secretari de Salut Pública i li van preguntar sobre l’equilibri entre reobrir l’economia i frenar els contagis. 

stats