La pandèmia dispara una desigualtat que ja anava en augment

Els ERTO eviten que la diferència s’elevi a cotes desconegudes

La progressiva pèrdua de pes de la classe mitjana comporta un augment de la desigualtat salarial i amplia la bretxa entre els que cobren més i els que guanyen menys. Aquest fenomen ja fa anys que es produeix, però la pandèmia del covid-19 ha augmentat encara més les diferències, fins a nivells “preocupants”, segons constata un grup format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research, que amb tècniques de big data analitzen en temps real l’evolució de la desigualtat.

Aquest grup ha constatat que l’índex Gini, que mesura les desigualtats, es va disparar a l’abril onze punts respecte al febrer, just abans de la crisi sanitària. Tot i que amb la desescalada la diferència ha baixat, al juny encara se situava sis punts per sobre del mes de febrer. El grup d’investigadors ha constatat que les transferències públiques, en forma d’ERTO, han mitigat molt aquest efecte, i l’índex Gini se situava al juny dos punts per sobre del febrer si es tenen en compte aquestes prestacions. El paper important de les ajudes públiques, però, no amaga l’impacte negatiu. “Durant la crisi financera la variació era de dècimes, no de punts”, destaca José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Pompeu Fabra. Per a aquest acadèmic, per saber si finalment la pandèmia acaba augmentant molt la desigualtat caldrà veure quants ERTO acaben en acomiadaments definitius. El grup d’investigadors també constata que aquesta desigualtat sobtada per la pandèmia afecta més els joves i els treballadors estrangers.

Que la diferència de retribucions augmenta es constata amb les dades. L’any 2008 la retribució dels espanyols que cobren més era 31.554 euros anuals superior a la dels que cobren menys. El 2018 la diferència s’havia eixamplat fins als 36.275 euros, segons les dades de l’INE. L’escola de negocis EADA fa cada any un estudi d’evolució dels salaris, en col·laboració amb l’empresa ICSA. L’últim, referit al 2019, indica que els sous dels directius -que són els que cobren més- van augmentar un 4,58%, mentre que el salari dels càrrecs intermedis va augmentar un 3,43% i el dels empleats ho van fer només un 1,89%. En llenguatge clar: els que cobren més cada cop guanyen més, cosa que fa més gran aquesta bretxa.

Però la retribució depèn molt del tipus de feina, dels estudis, de la formació, de l’empleador -no és el mateix ser funcionari que treballar en una empresa privada- i, fins i tot, de la dimensió de l’empresa -es guanya més a les grans que a les petites-, segons es pot veure a l’enquesta d’estructura salarial de l’INE. Tot i així, hi ha un altre factor que també hi influeix: el gènere. La bretxa salarial encara existeix, malgrat que es va reduint. Segons l’INE, els homes cobraven el 2018 un 11,3% més que les dones, però el 2010 la diferència era superior, del 15,3%.

Diferències geogràfiques

Només el País Basc, Navarra, Madrid i Catalunya tenen un sou mitjà superior al del conjunt de l’Estat. Un altre factor és l’edat. El sou mitjà entre els 55 i els 59 anys a Espanya era de 27.948 euros a l’any, mentre que entre els 20 i els 24 anys només assolia els 12.914 euros.