Els plans de la Generalitat per a Fira 2000
El Govern aspira a convertir la patrimonial en una gestora de grans projectes de Catalunya
BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona va votar a favor, en el seu darrer ple, de la possibilitat de vendre les seves accions de Fira 2000, la societat patrimonial de Fira de Barcelona. El moviment va sorprendre, no tant pel fons com per la forma: la Cambra ha arribat a un acord amb la Generalitat per vendre-li el seu 1,2% de Fira 2000 –per un preu al voltant dels 5 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA–, però mantenir els drets polítics; és a dir, mantenir les dues cadires que la Cambra ostenta al consell d'administració de Fira 2000, que actualment ocupen Carmina Ganyet i Xavier Pujol. Esclar que un 1,2% de les accions no és determinant; per tant, què implica aquest moviment?
Segons ha pogut saber l'ARA, la Generalitat vol utilitzar Fira 2000 "com un instrument que va més enllà de ser la patrimonial de Fira de Barcelona" i que esdevingui gestora de grans projectes de Catalunya, com ara el MNAC, el Macba i altres grans institucions. Per fer-ho, que l'accionariat estigui format al 100% per administracions públiques "accelera els processos", i aquest 1,2% en mans de la Cambra "complica les vies d'aprovació", expliquen fonts properes a les negociacions. És per aquest motiu que la Generalitat busca "més independència" dins de Fira 2000, però "manté els drets polítics de la Cambra perquè li interessa tenir el teixit empresarial dins el consell", asseguren fonts empresarials.
L'accionariat de Fira 2000 està participat per la Generalitat de Catalunya amb un 52,42%, l'Ajuntament de Barcelona amb un 24,05%, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, totes tres amb un 7,44% respectivament, i finalment la Cambra amb aquest 1,2%. La presidenta del consell d'administració és la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el vicepresident és el quart tinent d'alcaldia de Barcelona, Jordi Valls. La creació de la societat es remunta al 1993, quan la tríada Generalitat-Ajuntament-Cambra volia impulsar l’ampliació del recinte, i des d'aleshores es fa càrrec de les ampliacions dels recintes firals de l'Hospitalet i de la Zona Franca, com també de les reformes dels antics pavellons de Montjuïc. Amb tot, Fira 2000 també ha participat en altres projectes més enllà dels recintes firals, com ara la rehabilitació del Recinte Històric de l'Hospital de Sant Pau, el Cibernàrium de Barcelona Activa a la primera planta de l'edifici Mediatic o l'adequació de la banda est de l'edifici del Parc Tecnològic de Barcelona, entre alguns altres, activitats que vol portar més enllà.
Més de 12 milions d'aportacions
A la Cambra també li interessa desfer-se d'aquestes accions. L'ampliació de Fira de Barcelona i la remodelació del recinte de Montjuïc comporten una inversió de centenars de milions d'euros i impliquen una aportació de capital per part dels accionistes de Fira 2000. Segons expliquen fonts coneixedores del tracte, aquest 1,21% de la Cambra "comportaria a la institució fer una sèrie d'aportacions, fins al 2053, d'uns 12,5 milions d'euros", una quantitat que la Cambra "no té ganes d'assumir", asseguren.
D'aquesta manera, "l'acord surt bé per a les dues parts: la Cambra s'estalvia els deures monetaris i la Generalitat guanya independència a Fira 2000", expliquen fonts de la institució. Amb tot, també hi ha detractors: "Amb aquest acord, la Cambra perd la participació a Fira, i això va en contra dels valors de portar la veu dels empresaris i de ser a tants llocs com sigui possible", explica un empresari. De fet, l'any 2015, la Cambra ja va acordar la venda de l’11,6% del capital que controlava a Fira 2000 amb l’objectiu d’obtenir 30,5 milions d’euros –en aquell moment necessitava fer caixa– i va començar a aprimar la seva participació en la societat.
El preacord de venda de les accions per part de la Cambra només és el vistiplau del ple de la institució per tirar endavant la venda quan es vulgui –ha de ser abans del segon semestre de l'any–, però no és una cosa immediata. Es planteja que el preu que s'oferirà rondarà els 5 milions i escaig per aquest 1,2% –el valor nominal–, malgrat que als comptes del 2023 de la Cambra aquestes accions estan valorades en més de 7 milions. "És una pena perquè es perd patrimoni, però és cert que s'estalvia l'obligació dels 12 milions", apunta una font present al ple.
Amb tot, des de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que aquesta voluntat de portar Fira 2000 a un altre nivell "no s'ha discutit dins el consell de la societat", de manera que "no hi ha res en ferm". Alhora, repliquen que "per a segons quins tipus de projectes, com els museus, podria tenir sentit", però si es tracta de fer coses fora de Barcelona i l'àrea metropolitana, aleshores no hi participaran. "Una cosa és aportar capital per a la gestió o remodelació d'un museu de la ciutat, i una altra de molt diferent és per fer una biblioteca a Vic", apunten des del consistori.
