Sánchez Llibre opta a liderar Foment per tercer cop després de suprimir la limitació de mandats

BarcelonaEl president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha decidit optar a un tercer mandat al capdavant de l'organització patronal catalana, fins al 2030. Així ho ha comunicat avui a la junta directiva en la qual s'han convocat les pròximes eleccions de l'organització per al pròxim 18 de maig, en lloc del 18 de juliol, que és quan vencia el mandat. El 8 de maig acaba el termini de presentació de candidatures. El 2024 es van modificar els estatuts d'aquesta patronal per aixecar la limitació de mandats, establerta fins aquell moment en dos de consecutius, just els que porta l'actual president. El canvi va donar a Sánchez Llibre la possibilitat de tornar a optar a la presidència, cosa que finalment ha decidit fer.

Les últimes eleccions van ser el juliol del 2022 i les va guanyar Sánchez Llibre, com les del 2018, sense que s'hi presentés cap candidatura més. En aquell moment, l'estiu de fa quatre anys, va presentar 350 avals, quan el mínim necessari eren 40, que suposaven el suport d’uns 2.000 representants dels 2.600 que conformen "l’ecosistema electoral" de l’organització, cosa que suposa al voltant del 76%. Sánchez Llibre afirma que es torna a presentar perquè ha rebut una "gran complicitat" per part de la junta directiva i, a més, es considera "amb molta força i moltes ganes per afrontar els quatre anys vinents". També considera que la candidatura té "un gran projecte" amb "moltes coses per fer".

Sánchez Llibre, que assegura que no ha detectat veus crítiques a la gestió actual, ha defensat la llibertat d'empresa, la propietat privada i garantir la seguretat jurídica com a pilars de la seva proposta. I ha explicat els cinc eixos bàsics de la seva candidatura: en primer lloc, incrementar la competitivitat i la productivitat de les empreses; en segon, reduir "dràsticament l'absentisme laboral" a través de la negociació col·lectiva i buscar un gran pacte entre sindicats, empresaris i administracions públiques; en tercer lloc, vol buscar la reducció de la pressió fiscal a les empreses amb l'eliminació de l'impost de patrimoni, rebaixant l'impost de successions i donacions, deflactant la tarifa de l'IRPF i apostant per la llibertat d'amortització. Finalment, altres eixos seran facilitar l'accés a l'habitatge i reduir la burocràcia.

Si, com en les anteriors ocasions, no hi ha més candidatures que la de Sánchez Llibre, es proclamarà president el 15 de maig, però s'haurà d'arribar a l'assemblea general del dia 18 perquè ratifiqui la nova junta directiva.

L'assemblea general de l'entitat va avalar el canvi d'estatuts de fa dos anys per eliminar el límit de mandats. Tots els socis hi van votar a favor, amb només dues abstencions: el vicepresident de Foment i president de la vallesana Cecot, Xavier Panés, que ho va fer "per coherència interna amb la seva organització, que sí que preveu la limitació de mandats", i el vocal Carlos Garriga. Amb aquesta iniciativa, Foment es va sumar al pas fet per la CEOE, de la qual ocupa la vicepresidència, que el 2023 va votar suprimir la limitació de mandats, que en aquest cas beneficia l'actual president, Antonio Garamendi.

Sánchez Llibre s'ha convertit en un dels grans crítics no només de les mesures laborals del govern de Pedro Sánchez, especialment la reducció de jornada, per la qual va aconseguir el suport de Junts; sinó de l'executiu de Salvador Illa en qüestions com la tributària. De fet, el concepte "infern fiscal", que ara utilitza el PP, va sorgir de Foment quan va constituir un grup d'experts per elaborar el 2024 el Llibre verd de la fiscalitat a Catalunya. Avui ha insistit en el fet que Catalunya continua "vivint en un infern fiscal" per a les famílies i les empreses.

A més, a l'assemblea de Foment del mes passat Sánchez Llibre va anunciar que l'organització es plantejava portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i Comuns. "El recent pacte entre el govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", va afirmar.