Permís retribuït per meteorologia adversa: qui hi té dret i qui l'ha de pagar

BarcelonaEl fort temporal de vent que aquest dijous està assolant Catalunya ha provocat la suspensió de l'activitat educativa i universitària, i també la recomanació per part de la Generalitat d'extremar precaucions, evitar desplaçaments que no siguin d'extrema necessitat i optar pel teletreball. Aquest escenari, en què una autoritat emet recomanacions, limitacions o prohibicions sobre la mobilitat, genera drets i obligacions als treballadors –com, per exemple, disposar d'un permís retribuït o treballar a distància quan sigui possible– i també a les empreses –pagant aquest permís o facilitant el teletreball.

Tot això queda recollit en l'article 37.3.g) de l'Estatut dels Treballadors, que diu que els assalariats "podran absentar-se" fins a quatre dies del lloc de treball "amb dret a remuneració" en cas que no puguin anar al seu lloc de treball com a conseqüències de les directrius de les autoritats davant una "catàstrofe o fenomen meteorològic advers". Ara bé, aquest dret genera un cost econòmic que planteja la següent pregunta: qui l'ha d'assumir?

El permís per a fenòmens meteorològics és relativament nou. Es va afegir a l'article 37 el novembre de 2024 a partir d'un reial decret motivat pels efectes de la depressió aïllada en nivells alts (dana) que va deixar 228 víctimes mortals al País Valencià. En aquell moment, organitzacions com Pimec, la patronal catalana per a les petites i mitjanes empreses, ja van advertir que el cost no podia recaure exclusivament en les empreses, ja que és l'administració qui invoca el dret, però no n'assumeix cap cost directe, com sí que ho fa amb altres permisos retribuïts.

L'empresa, responsable del cost

Ja han passat 15 mesos d'aquella dana, però el debat sobre qui ha de pagar els costos laborals derivats d'aquests fenòmens no s'ha resolt. Ara bé, el permís retribuït per causes meteorològiques és des d'aquell moment un dret equivalent al que es genera quan el treballador contrau matrimoni, pateix la mort, accident o malaltia greu d'un familiar o realitza una mudança.

Aquests permisos es diferencien dels altres que també queden reconeguts per l'Estatut dels Treballadors per precisament el repartiment del cost. En el cas d’una incapacitat temporal o el naixement i cura d'un fill, el cost del permís es reparteix entre l'empresa i la Seguretat Social. Els treballadors autònoms no tenen aquest dret perquè no treballen per compte d'altri.

Com s'exerceix aquest dret?

El dret s'exerceix en el moment que les administracions, com ahir va fer la Generalitat, recomana o limita la mobilitat per causes meteorològiques adverses. A més, ahir el Govern va publicar una instrucció que en si mateixa és ja un justificant afegit, ja que la Conselleria de Treball va citar directament l'article 37.3.g) dient que aquest resultava d'aplicació "a la situació descrita".

De fet, davant aquest anunci, la UGT de Catalunya va reclamar que totes les empreses apliquin de manera immediata l’article en qüestió, i va recordar que tenen l'obligació legal de garantir la protecció de les seves plantilles i adoptar totes les mesures preventives possibles.

Segons el secretari general de CCOO de Seat, Rafa Guerrero, com que es tracta d'una qüestió relativament nova —des del novembre de 2024—, comunicats com aquest de la Generalitat assegura que afegeixen certesa i empara als treballadors. "Com passa en tots els redactats, s'han d'interpretar i tenen una certa ambigüitat. L'important és l'origen, que és la DANA, i que es tracta d'evitar que passi el mateix", explica a l'ARA.

En el cas de Seat, la companyia va decidir aturar l'activitat prevista per aquest dijous. El mecanisme legal és diferent —el treballador no exerceix un dret—, ja que l'empresa para, però la plantilla cobra com si hagués treballat, cosa que el cost derivat també recau únicament en l'empresa.

Què hi diuen les patronals?

La patronal Pimec ja va expressar el seu posicionament el desembre del 2024, després d'aprovar-se el reial decret que afegia les causes meteorològiques. En un comunicat, va reclamar la "previsió i corresponsabilitat" a l’Administració per evitar que la societat en general, i les pimes en particular, "assumeixin les conseqüències i els costos del canvi climàtic", un repte que requereix compromisos ferms per part de tots els actors afectats. És per això que va instar a desplegar mecanismes normatius àgils que permetin a les empreses adaptar les seves mesures preventives a la nova realitat climàtica.

Arran de l'episodi de vent d'aquest dijous, el seu president, Antoni Cañete, ha reclamat "consciència" per evitar que l'empresariat hagi d'assumir els costos. Ho ha dit en una entrevista a RAC1, on ha insistit en el fet que s'ha de fer un plantejament per evitar perjudicar la viabilitat i competitivitat de les pimes.

"La festa no la poden pagar els de sempre, que són les empreses, i sobretot les petites i mitjanes empreses i persones autònomes que tenen uns costos que moltes vegades no poden afrontar", ha dit.