David Fernàndez a Rodrigo Rato: "Fins aviat, gàngster"

BarcelonaJa s'ha convertit en un clàssic de la comissió setmanal de caixes del Parlament, en marxa des de fa mesos. Els portaveus dels partits polítics pregunten sempre el mateix i, esclar, les respostes solen ser idèntiques. La sal la posa el diputat de la CUP, David Fernàndez, que sempre aprofita l'oportunitat per encarar-se als compareixents. Ahir li va etzibar a Rodrigo Rato un contundent "Fins aviat, gàngster", enmig de les queixes de la presidenta de la comissió, la popular Dolors Montserrat. Rato va fer com tots els exdirectius que hi han passat fins ara i va defensar la seva gestió sense assumir cap responsabilitat. Cal recórrer a les declaracions dels caps actuals de les entitats que segueixen vives per trobar respostes més efectives i una perspectiva global.

Aquest va ser el cas de l'actual màxim responsable de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el del director de la mateixa entitat a Catalunya, Joaquim Saurina, que ahir van comparèixer al Parlament i van parlar del futur. Gorigolzarri va comparar la situació de l'entitat amb la del Lloyds britànic, que ara comença a reprivatitzar-se després de gairebé cinc anys en mans públiques. Una manera indirecta de dir que Bankia seguirà sent propietat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) fins al 2015.

Les altres perles que va deixar anar van ser la valoració de l'entitat, que considera que arriba als 12.200 milions d'euros, i que els impagats s'han reduït en 800 milions aquest any tot i que la ràtio de morositat ha augmentat, a causa de la reducció del nivell de crèdit. Tot i això, Joaquim Saurina va concretar hores abans que entre el gener i l'octubre Bankia ha concedit crèdits per valor de 2.590 milions a Catalunya. Goirigolzarri va insistir que la prioritat ha sigut des del primer moment trobar una solució al problema de la comercialització de les participacions preferents i el deute subordinat. Gorigolzarri, que va accedir al càrrec en substitució de Rodrigo Rato el 9 de maig del 2012, va destacar que més enllà de les quitances imposades per la Comissió Europea (d'entre el 9,5% i el 60,5% depenent de l'emissió), els arbitratges posats en marxa en cada entitat intervinguda han estat el millor guariment perquè els clients recuperin els seus estalvis. Bankia tancarà aquest procés d'arbitratge a finals d'aquest any o en el primer trimestre del 2014.

A la defensiva

Ben diferent va ser la intervenció de Rodrigo Rato, que va ser acomboiat per la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, quan va entrar a la sala de la comissió. Rato es va referir exclusivament al seu període de president de Caja Madrid i després a Bankia, fins al 7 de maig, quan -assegura- va dimitir. Rato, que va emfatitzar que feia nou anys que no mantenia cap càrrec públic a Espanya (va ser president de l'FMI després d'acabar amb la seva vicepresidència segona del govern del PP amb Aznar el 2004), es va referir en tot moment al text de la seva intervenció al Congrés de Diputats de fa mesos.

Sense cap ganes d'explicar gaire cosa, Rato, que està imputat per l'Audiència Nacional, va anar encenent els ànims de la sala, explicant que la sortida a borsa de Bankia comptava en els seus documents amb fins a 17 pàgines d'advertències. També va argumentar que el bescanvi de les preferents no va ser dolent, perquè fins al dia que va abandonar la presidència "la cotització de les accions era equiparable a la de les altres entitats", com donant a entendre que la culpa de la transformació de les preferents en accions era de la borsa. El punt culminant, el clímax, va arribar quan el portaveu de la CUP, David Fernàndez, es va treure una sabata i la va brandar preguntant a Rato si "tenia por" per tot el mal suposadament provocat. Fernàndez li va explicar que llançar una sabata és símbol de repulsa al món àrab, i Rato, per un moment s'ho va creure.

En un terme mitjà va quedar el que va ser l'últim president de Caixa Laietana, Josep Ibern, l'entitat catalana que es va integrar a Bankia i va arribar a controlar un 2,1% del capital de la matriu, BFA. Ibern va remarcar que el pacte de fusió va quedar en paper mullat en afegir-s'hi Bancaja i la seva filial Banc de València.

Reunió dels principals banquers amb Mario Draghi

Els màxims responsables de les entitats financeres de l'Estat es reuniran dilluns vinent, 18 de novembre, amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. L'objectiu de la trobada és preparar els tests d'estrès que el BCE farà de manera imminent, segons informa Europa Press.

La trobada no serà una excepció, ja que el BCE s'està reunint amb diverses entitats europees. A part de les entitats espanyoles, dilluns Draghi també es reunirà amb bancs d'altres països. La trobada serà "al més alt nivell", expliquen fonts financeres, i se celebrarà a Frankfurt. També hi serà Fernando Restoy, subgovernador del Banc d'Espanya. Les proves de resistència del BCE començaran aquest mateix mes, duraran onze mesos i analitzaran 128 entitats de 18 països europeus.