ENERGIA

El preu de la llum creix el doble a Espanya que a la UE

La factura per al consumidor domèstic ha pujat un 67% en els últims nou anys

L’últim mes de gener va marcar autèntics rècords pel que fa al preu de la llum. El fred va disparar la demanda elèctrica i el ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, va admetre que el rebut de la llum s’encariria 100 euros al llarg d’aquest any. L’últim informe comparatiu dels preus de l’energia a Europa, elaborat per l’Institut Català d’Energia, reforça aquesta tendència a l’alça.

Durant l’últim semestre, els consumidors domèstics a Espanya -els que tenen un consum anual d’entre 2,5 i 5 megawatts hora- paguen anualment vora 230 euros per megawatt hora. Aquesta xifra suposa un increment en el preu de la llum d’un 67% des de l’any 2008. Durant el mateix període, la pujada del preu de la llum a la Unió Europea s’ha situat en un 30%. Així, el preu de la llum per aquest tipus de consumidor a Espanya ha crescut més del doble que a la Unió.

La pujada és encara més pronunciada si es posa el focus en el preu de la llum per al petit consumidor industrial -amb un consum inferior als 20 megawatts hora-. En els últims nou anys, els preus de la llum per a aquest tipus de client -excloent-hi l’IVA i altres impostos deduïbles- ha crescut un 80%, mentre que a la Unió Europea només ho ha fet un 24%. Espanya és, ara mateix, el tercer país de la UE on més cara és la llum per a la petita indústria. Malgrat tot, els preus a Espanya han baixat durant els últims dos anys, després d’arribar al pic màxim el 2014. Aquell any, el sector de la petita indústria pagava vora 290 euros per megawatt hora, mentre que el 2008 aquesta xifra era menys de la meitat -140 euros per MWh.

Aquestes pujades deixen Espanya en el següent escenari: el consumidor domèstic paga, ara mateix, un 11% més per la llum que la mitjana de la Unió Europa. Per la seva banda, la petita indústria té l’energia elèctrica un 34% més cara que als països que conformen la UE.

Per a Assumpta Ferran, directora de l’Institut Català d’Energia, aquesta situació es deu a dos factors. El primer fa referència al dèficit tarifari, “uns costos reconeguts que tenen les elèctriques i que s’han de pagar”, explica Ferran. El dèficit tarifari era “una bossa que el PP va dir que s’havia de saldar, i això acabarà repercutint als consumidors durant els pròxims 15 anys”, va dir Ferran. El segon es deu a una sèrie de “costos garantits i reconeguts, pels quals diverses empreses tenen uns ingressos assegurats de retribució a la inversió; aquestes centrals, en els moments en què cau el consum, igualment tenen ingressos”, explica Ferran.

La gran indústria no pateix

La resta de la indústria espanyola ha experimentat creixements similars o fins i tot inferiors a la resta de països europeus. De fet, les empreses que consumeixen més de 500 megawatts hora a l’any paguen menys per la llum que a la mitjana del continent. Segons Ferran, “la pime i el ciutadà conformen la majoria”, i és per això que “el rebut creix molt més per a ells que per a la resta d’agents”.

Per a aquesta experta, el futur passa per una transició energètica que, a llarg termini, acabarà reduint el preu de la llum. La directora de l’Institut Català d’Energia assegura que “el model actual es basa en el preu dels recursos energètics, mentre que l’important ara és la inversió en energies renovables”. Ferran reconeix que això comportarà “un sobrecost de la transició energètica; fer passos endavant comporta una sèrie de costos necessaris”. A llarg termini, però, el preu de la llum es reduirà, perquè “el recurs energètic serà gratuït”, assegura Ferran.

Més continguts de