El que no va poder preveure la llei de Moore

Expert en consum i tecnologiaEl 1965 Gordon Moore, cofundador del fabricant de microprocessadors Intel, va pronosticar que en la conjuntura de desenvolupament tecnològic d’aleshores, cada dos anys es duplicaria el nombre de transistors als processadors a causa de l’augment de demanda de potència als ordinadors. A aquesta previsió, encertada durant gairebé cinc dècades, se li va donar el rang de llei, la llei de Moore. D’aquesta manera es determinava el pols de la revolució de l’era digital, que tot just acabava de néixer. Ara, 53 anys més tard, s’aprecien les cares fosques d’aquella època d’or en què els èpics pioners de l’era dels bits i els xips van començar a dissenyar el futur. Ahir es va descobrir un dels pecats originals d’Intel: per culpa d’un error de disseny, els processadors per a ordinadors sempre han permès que una aplicació o un programa poguessin accedir als discos durs.

D’aquesta manera, un hacker experimentat podria prendre el control remotament de l’aplicació i furgar en els nostres fitxers sense gaires problemes. L’error, que és consubstancial al disseny de qualsevol processador de la companyia, suposa que la pràctica totalitat d’ordinadors són vulnerables a les intrusions. I no només aquests, sinó també els discos durs dels servidors dels data centers.

Ningú queda fora de perill, i ara sabem que sempre hem estat en perill. I si no s’ha sabut abans és perquè fins fa poc el desenvolupament tecnològic no ha dotat els hackers d’eines per arribar tan lluny. Ara en tenen, segons els experts. Moore va poder preveure el ritme del desenvolupament però no que els seus límits anirien més enllà dels nostres interessos.