Energia
Economia 11/01/2021

El repunt de la llum en plena onada de fred reobre el debat tarifari

El temporal rebaixa la producció d’energia renovable, més barata, mentre augmenta la demanda

Leandre Ibar Penaba
5 min
Imatge d’ahir del Vilosell, a les Garrigues.

BarcelonaEl preu de l’electricitat, que divendres passat va arribar al màxim històric a Espanya, torna a pujar aquest dimarts en plena onada de fred a tota la península Ibèrica. El fort augment ha comportat les queixes de les entitats de defensa dels consumidors i d’uns quants partits polítics, inclòs Unides Podem, que forma part del govern espanyol.

Concretament, divendres el preu mitjà del dia a l’Estat va ser de 94,99 euros per megawatt hora, una xifra mai assolida abans. I dilluns la subhasta va deixar el preu de dimarts en 84,25 euros per megawatt hora de mitjana. No obstant això, entre les 21 i les 22 hores el preu arribarà als 114,02 euros per megawatt hora.

Les xifres contrasten amb el mínim de l’últim any, registrat l’1 de maig passat, en què el preu va ser d’11,51 euros, i el dia de Nadal, que es va situar en 16,04 euros.

Hi ha dues raons que expliquen la pujada del cost de la llum. La primera, l’increment de la demanda d’energia per causa del temps: com que fa més fred, les llars i empreses amb calefacció elèctrica consumeixen més electricitat, la qual cosa empeny els preus a l’alça. Concretament, la setmana passada l’onada de fred causada per la tempesta Filomena va fer augmentar un 15% la demanda d’electricitat al conjunt de l’Estat en comparació amb la setmana anterior.

La segona raó té a veure amb com es genera l’energia i com s’assignen els preus. Cal tenir en compte que l’energia es decideix el dia abans de ser consumida per les famílies. La normativa europea obliga Espanya i Portugal -que formen un mateix mercat- a utilitzar una assignació de l’electricitat anomenada marginalista. És a dir, el preu que s’estableix és el de l’última tecnologia que entra a l’oferta, que acostuma a ser la més cara, perquè la més barata es compra abans.

Així, doncs, a mesura que es genera energia la primera electricitat que s’assigna al mercat és la que produeixen les nuclears, molt barata i que té l’afegit que s’ha d’assignar primera, perquè les centrals atòmiques no es poden aturar. A partir d’aquí es va afegint al mercat l’energia produïda per altres tecnologies. Normalment rere les nuclears s’assigna l’electricitat provinent de renovables i, finalment, les d’altres fonts més contaminants, com ara les centrals tèrmiques.

“Les renovables són molt més barates i ara han fallat”, explica Carles Riba Romeva, catedràtic emèrit de la UPC i president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES). Segons Riba Romeva, la tempesta Filomena ha comportat que no s’hagi generat ni energia solar ni eòlica -quan fa massa vent, les turbines s’han d’aturar per seguretat-. Així, la tecnologia que normalment produeix l’electricitat més barata ha quedat fora del mercat.

El repunt de la llum en plena onada de fred reobre el debat tarifari

Càrregues al consumidor

L’increment del cost de l’energia en plena onada de fred ha generat tota mena de crítiques i ha reobert el debat sobre el mercat energètic espanyol. De fet, un dels punts del programa del govern PSOE-Podem és fer una reforma energètica a Espanya, tot i que ahir la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va avisar que els plans de l’executiu no passaven per evitar pujades com la d’aquesta setmana. “No podem fer pensar als ciutadans que la reforma del sector elèctric que estem abordant amb determinació suposa que no es poden donar pujades puntuals del preu de la llum quan es produeix una tempesta perfecta com la que vivim aquests dies”, va dir Calviño a la Cadena SER.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va denunciar la facilitat de les empreses del sector per pressionar el poder polític: “La millor escola per ser conseller d’una empresa energètica és haver sigut ministre de l’Estat”, va criticar també en una entrevista a la SER.

Xavier Farriols, membre de la Junta Directiva del CEEC

1. ¿És transparent el sistema tarifari elèctric espanyol?

Sí, és transparent, només cal entrar a la pàgina web per veure en temps real quin és el preu de l’electricitat. És un sistema d’oferta i demanda en què l’últim que entra és qui marca aquest preu. A més, hi ha un organisme supervisor, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que s’encarrega de garantir el correcte funcionament del sistema.

2. ¿El sistema té algun defecte?

Que cada cop és més complex. Abans les tecnologies, com el carbó, eren més estables. Ara, amb l’entrada de les renovables, que de vegades es veuen obligades a parar la producció, exigeix més flexibilitat.

3. Quin és el principal repte del sistema actual?

Introduir les renovables en aquest mercat. Amb el Filomena ha caigut un 40% la producció fotovoltaica. Aquests descensos, sumats a l’augment del gas a nivell mundial, han fet que s’encareixin els preus, però també hem de tenir en compte que venim d’uns preus molt baixos.

stats