Per què els salaris es queden enrere tot i la bona marxa de l'economia?

BarcelonaCatalunya creix, però no per a tothom. Aquesta és la conclusió principal del número 109 de la revista Nota d’Economia, titulada 'Cap a un model de prosperitat compartida' que la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat aquest dilluns. El volum recull dotze articles que dibuixen una realitat incòmoda: un de cada tres infants catalans està en risc de pobresa, mentre que la riquesa es concentra en mans de l'1% més ric. Per què passa això?

La professora d’Economia de la Universitat d’Alcalà Olga Cantó destaca que entre els anys 2005 i 2022, la riquesa neta a Espanya va créixer un 20%, però aquest creixement es va concentrar en l’1% més ric, que va doblar la seva riquesa, mentre que el 50% més pobre la va reduir a la meitat. I l'estudi també posa xifres a una percepció ciutadana: la inflació ha pujat més que els sous. Entre els anys 2014 i 2023, el cost de la vida va créixer un 26,8% i va superar l'increment salarial, que va ser del 25,3%.

Tot això ha estat agreujat pel fet que, durant el mateix període, les generacions més joves no han pogut acumular riquesa a causa de les dificultats d’accés a l’habitatge. Per tant, segons l'estudi, aquesta pèrdua de poder adquisitiu s'explica, en gran part, per l'habitatge. De fet, la propietat entre els menors de 35 anys s'ha ensorrat, i ha passat del 66% el 2002 a un escàs 31,8% actualment, segons l'estudi.

La prosperitat compartida, la solució

Davant d'aquest escenari, el Govern proposa situar la lluita contra la desigualtat al centre de l'agenda. Entre les propostes dels experts destaquen la reforma de la renda garantida ciutadana (RGC) —que actualment només arriba a la meitat de les llars amb pobresa greu— i una fiscalitat que torni a connectar la productivitat amb els salaris reals.

La tesi del departament és clara: cal un "projecte econòmic integral" que connecti l'estat del benestar —treball, habitatge, fiscalitat, protecció social, salut i organització empresarial— per situar la igualtat d'oportunitats al centre de l'acció de govern.

De fet, Branko Milanovic, referent mundial en l'estudi de la desigualtat, adverteix que mentre la desigualtat entre els diferents països del planeta es redueix, creix perillosament dins les economies riques, fet que alimenta el populisme.