Tecnologia
Economia 09/01/2021

Els sindicats arriben a Silicon Valley

Empleats de Google munten la primera associació de treballadors en una ‘big tech’ nord-americana

Paula Clemente
4 min
Els sindicats arriben a Silicon Valley

Barcelona2014: Andy Rubin, alt directiu de Google i pare del sistema Android, anuncia que deixa l’empresa. La versió oficial és que marxa per arrencar una incubadora per a start-ups. “Li desitjo el millor en aquest nou capítol”, li deia per acomiadar-lo Larry Page, encara conseller delegat de la companyia. 2018: el New York Times revela que al darrere d’aquesta sortida hi ha un cas d’assetjament sexual que Google ha investigat i confirmat i per això ha demanat a Rubin que dimiteixi. Això sí, amb una indemnització de 90 milions de dòlars (avui 73 milions d’euros) que, segons fonts del diari, se li pagaran en quotes de dos milions de dòlars al mes. Una setmana després de la publicació de la notícia, 20.000 empleats de Google i d’altres empreses dins d’Alphabet (la seva matriu) deixen momentàniament els seus llocs de treball en forma de protesta. I d’aquella pols, aquests fangs, que diuen: treballadors d’aquest gegant tecnològic han anunciat aquesta setmana que han muntat un sindicat de treballadors d’Alphabet.

“És històric: és el primer sindicat en una gran companyia tecnològica que es dirigeix a tots els treballadors tecnològics”, explica per sintetitzar-ho un enginyer de software de Google en el comunicat en què ho anuncien. De fet, la transcendència de la decisió rau precisament en això: en haver tingut lloc dins l’univers Silicon Valley (un fenomen inèdit) i en el fet que l’organització representi qualsevol treballador d’Alphabet, quan el més comú en els sindicats d’empreses dels Estats Units és que només representin aquells treballadors que s’hi afiliïn. “Escollirem representants, prendrem decisions democràticament, pagarem quotes i contractarem organitzadors capacitats”, explica el mateix portaveu, Dylan Baker.

El moviment, que ja reuneix 226 treballadors, s’ha organitzat amb el suport del Communications Workers of America, el principal sindicat de comunicació i mitjans de comunicació als EUA. És aquesta organització la que explica que, malgrat que els primers passos en la història de Google es van fer sota el mantra “No siguis el mal”, ara ja és una de les companyies més influents del món. A Alphabet hi treballen més de 120.000 persones i tenen milers de milions d’usuaris arreu del món.

“Tot i això, la meitat dels treballadors de Google dins companyies d’Alphabet estan contractats com a temporals o proveïdors, sense els beneficis que ofereixen als empleats a temps complet”, denuncien.

Les acusacions a Alphabet

Les queixes, però, van molt més enllà. Parul Koul i Chewy Shay, president i vicepresident del Sindicat de Treballadors d’Alphabet, han explicat en un article al New York Times que hi ha milers de treballadors de l’entorn Alphabet que s’han trobat amb problemes a la feina, ignorats pels alts executius. “Els nostres caps han col·laborat amb governs repressius de tot el món, han desenvolupat tecnologia d’intel·ligència artificial per al departament de Defensa i s’han beneficiat dels anuncis de grups d’odi -exemplifiquen aquests enginyers de software-. A més, no han fet els canvis necessaris per resoldre significativament determinats problemes racials”.

Els sindicalistes posen com a exemple el cas de Timmit Gebru, una investigadora en intel·ligència artificial i “una de les poques dones negres al seu camp” que ha atribuït el seu acomiadament de Google a la seva feina intentant combatre els biaixos d’aquesta tecnologia.

De fet, l’objectiu d’aquesta associació de treballadors no és tant establir un conveni col·lectiu o les negociacions laborals que coordinen aquí els sindicats com, bàsicament, aconseguir mantenir una via de diàleg amb l’empresa. “El que volen és distanciar-se dels comportaments no ètics de Google i donar un altaveu a la resistència dels treballadors respecte a les coses que està fent l’empresa”, analitza Michela Albarello, secretària d’Internacional i Cooperació de CCOO de Catalunya.

L’explicació d’aquesta diferència fundacional rau, d’una banda, en la sèrie de problemes que ha portat els treballadors de Google a mobilitzar-se i, de l’altra, en la cultura sindical dels EUA. “Allà el capitalisme i el liberalisme han tingut la seva màxima expressió, les temptatives de formar sindicats amb una concepció d’esquerres s’han trobat sempre amb moltes complicacions”, explica Albarello. Caldrà esperar una mica -diu en aquest cas Isabel Vidal, catedràtica d’economia a la UB- per veure si la mobilització a Google suposa un punt d’inflexió. “Haurem d’esperar uns 10 anys per valorar l’impacte”, conclou.

stats