Intel·ligència artificial, aroma de bombolla

BarcelonaEl planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). Es tracta d'empreses que han superat nivells històrics de preu i que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.

"Si ho mirem des de la perspectiva de l'acumulació de capital és evident que estem davant d'una bombolla. Dòlar que hi ha, dòlar que se'n va cap al sector, però que, en tot cas, és una tecnologia que es troba als inicis", explica Esteve Almirall, professor del departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'Esade. És evident, afegeix, que arribarà un moment en el qual esclatarà la bombolla, però no sabem quan. Ni tampoc si tindrà els efectes de la de principis del 2000 amb les telecos i les companyies d'internet, que van protagonitzar la crisi de les puntcom, amb la qual es van esfumar cinc bilions de dòlars, que en l'actualitat són el valor d'una única companyia, Nvidia.

"Com a analista constato que el canvi és molt important. La IA mou inversions que revelen que és una revolució equiparable a la d'internet en el seu dia, i potser no estem massa lluny que se'n manifestin els beneficis. Com a inversor, els valors actuals, amb pujades constants, espanten", admet Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF). Les inversions fetes per un petit grup de grans companyies tecnològiques dels EUA, entre 250.000 i 300.000 milions aquest any i les seves valoracions a la borsa, no tenen precedents. Tot dependrà de les expectatives dels mercats, que són les que acostumen a moure's amb excés d'optimisme, el que Charles Kindleberger (Manías, pánicos y cracs: historia de las crisis financieras. Ariel, Barcelona, 2012) definia com a eufòria i, quan hi ha algun rumor o informacions negatives, sobrereaccionen amb pànic. Al llarg dels segles i dels anys s'han produït crisis en les quals avenços amb futur es veien enterbolits per unes expectatives desmesurades, des de la crisi de les tulipes al segle XVII als Països Baixos, la dels ferrocarrils al segle XIX o la de les hipoteques subprime el 2008.

Rècord sobre rècord

Nvidia, que produeix xips d'alt nivell que s'utilitzen per a aquesta tecnologia, ha trencat tots els rècords quan ha superat els cinc bilions –amb b– de dòlars de valoració a la borsa –el juliol passat ja va ocupar titulars quan va superar el llindar dels quatre bilions–, una quantitat que més que triplica el producte interior brut (PIB) espanyol, tota la riquesa que es genera al país en un any, i fins i tot equival a la d'Alemanya. I deixa a una distància estratosfèrica la companyia de l'Íbex de més valor, que és Inditex, amb una capitalització de 146.000 milions. Després de la reaparició de Michael Burry, un dels que van anticipar i beneficiar-se de l'esclat de la crisi de les hipoteques subprime, s'han produït les primeres recollides de beneficis i s'ha perdut la cota dels cinc bilions, tot i que els preus continuen sent insòlits.

Segons Jordi Valls, quart tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de l'Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Nvidia, que ha passat de fer els xips que s'utilitzaven per als videojocs als imprescindibles per a la IA, es podria qualificar de tercer país del món en generació de PIB, només amb els EUA i la Xina per davant. Ho va dir aquesta setmana en una jornada sobre la IA organitzada per la revista Forbes a Barcelona.

Els moviments al sector no paren. OpenAI, el creador del ChatGPT va acordar prendre el 10% del productor de xips AMD, mentre que Nvidia invertirà 100.000 milions a OpenAI, on després del procés de transformar-se en empresa té a Microsoft com un dels seus principals accionistes, amb el 27% del capital. I això ha permès el gegant fundat per Bill Gates superar un valor de quatre bilions de dòlars, una quantitat similar al PIB del Japó, l'Índia o el Regne Unit, tot i que s'ha desinflat una mica. També Apple ha fitxat per aquest selecte club d'empreses bilionàries. El darrer a sumar-se a aquestes iniciatives i aliances per desplegar al màxim el potencial de la IA ha estat Amazon, que a través de la seva filial de serveis al núvol, Amazon Web Services (AWS), ha tancat una aliança per valor de 38.000 milions de dòlars amb OpenAI. El seu valor supera els dos bilions, una quantitat equivalent al PIB del Canadà.

Totes les xifres que es mouen al voltant de la intel·ligència artificial són astronòmiques. Les inversions de les grans tecnològiques són imparables. Segons un informe del banc suís UBS, les inversions relacionades amb la IA no pararan ara com ara i s'espera que l'any que ve superin els 500.000 milions. Tot plegat ha disparat les alertes, donat el volum d'inversió que ha forçat les companyies a emetre deute per finançar-les. Però, la situació, diuen els experts, no és encara la de bombolla a punt d'esclatar, encara que tot dependrà de si les expectatives, que són les que inflen més les bombolles, són massa elevades.

La gran batalla en aquest marc en què la geotecnologia ha esdevingut una de les protagonistes de la geopolítica i la geoeconomia és, en tot cas, entre els EUA i la Xina. El primer, els EUA, a través d'un oligopoli de tecnològiques com Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Tesla, Alphabet –la matriu de companyies com Google– o Meta (Facebook, WhatsApp i Instagram), la majoria de les quals es van posar de part de l'actual president del país, Donald Trump, a les eleccions de fa un any. Una d'elles, Nvidia, domina el segment de xips necessaris per desplegar la IA generativa, però té dependència d'un proveïdor de Taiwan i, alhora, d'una firma dels Països Baixos que fabrica les màquines amb les quals es produeixen els xips, explica Nacho de Pinedo, cofundador i conseller delegat d'ISDI. És una relació conflictiva entre països i blocs, però al mateix temps amb interdependències, segons el director del Cidob, Pol Morillas.

La Xina, per la seva banda, és l'altre gran poder, a través de destinar tots els recursos per convertir-se en una potència, amb el control de les terres rares que s'utilitzen per produir xips. I amb una gran pugna pel talent. "Gent capaç i preparada per a la IA actual no són més de 150 en tot el món", destaca Almirall. De fet, per això estan molt buscats i també molt ben pagats. En aquest context, Europa, que tracta d'impulsar la seva autonomia estratègica per dependre menys de les altres dues potències, continua com a bloc fragmentat i consumidor. Un exemple que posa el Real Institut Elcano és el sector de les telecomunicacions: a Europa hi ha 38 empreses de la branca amb una mitjana d'inversió de 750 milions d'euros. Als EUA n’hi ha tres que inverteixen 20.000 milions i a la Xina n’hi ha també tres, com a l'Índia. És evident que es necessitem empreses més grans a Europa, afirmen els experts.

Com passa amb les darreres disrupcions tecnològiques i els avenços, la velocitat és cada cop més accelerada i també es disparen les expectatives per part dels inversors. En tot cas, Nvidia, una de les grans estrelles actuals al negoci, és una empresa diferent. "Les comandes per l'any que ve ja les sap. La demanda quadruplicarà l'actual", afirma Almirall. En aquest sentit, a curt termini no hi ha problemes a la vista pel que fa a la demanda.

Sí que poden sorgir disfuncions a mitjà o llarg termini, que són les que acostumen a posar nerviosos els inversors. Hi ha elements que no coneixem: no sabem si la demanda continuarà pujant com un coet, com ho està fent en l'actualitat, o si la millora de la computació permetrà models més intel·ligents, afirma Almirall. Dels xips s'ha passat a la computació quàntica, és a dir, dels bits a qbits. De Pinedo explica que "hem passat de la programació a ensenyar a la IA a aprendre sola i a carregar-la de dades", és la IA generativa, el gran avenç.

En tot cas, com ha passat sempre que hi ha empreses que guanyen avantatges, els monopolis s'acaben convertint en oligopolis, amb pocs operadors dominants i unes empreses es mengen a les altres, s'uneixen, provoquen la desaparició de competidors, o en sorgeixen de nous.

El que aquest professor i expert d'Esade anticipa és que en algun moment la bombolla esclatarà, com ha passat altres vegades, per exemple amb la crisi de les empreses puntcom. Al final es produeix com un procés selectiu que acaba amb els projectes que no tenen possibilitats de continuar, però n'hi ha que aconsegueixen subsistir o bé en sorgeixen de nous amb més eficiència, menors costos i més funcionalitats. En tot cas hi ha una infinitat de possibilitats de continuar creixent. És el cas dels vehicles autoconduïts, que funcionen amb IA generativa i no solament els cotxes particulars, sinó els de transport públic, empresarial i altres, o bé els robots humanoides per a diferents funcions. Tots ells porten xips que avui dia són de Nvidia.