L'aliança de 100.000 milions que canvia les regles del mercat de la IA

BarcelonaNvidia i OpenAI han anunciat la inversió més gran de la història de la tecnologia: 100.000 milions de dòlars (95.000 milions d'euros) per construir la infraestructura més gran d'intel·ligència artificial (IA) concebuda fins ara. L'acord, que supera els 70.000 milions que Microsoft va pagar per Activision Blizzard, pot determinar qui controlarà el futur de la IA.

La magnitud del projecte no té precedents. Els 10 gigawatts (GW) de capacitat previstos són el doble de tots els xips que Nvidia va vendre l’any passat i equivalen a la producció de deu reactors nuclears, que superen fins i tot els cinc gigawatts del projecte Stargate de Donald Trump en el qual participen Oracle, OpenAI –sí, també– i Softbank, dotat amb 500.000 milions de dòlars (475.000 milions d'euros).

Tot i això, l’aliança té una particularitat que genera dubtes entre alguns analistes: és un sistema circular en què Nvidia finança OpenAI perquè aquesta li compri els seus productes. Segons New Street Research, per cada 100 dòlars que Nvidia inverteix, OpenAI es gastarà 350 dòlars en xips de l'empresa californiana. El Financial Times avisa: "Aquest acord de favors mutus recorda la bombolla de finançament dels operadors de telecomunicacions per part dels seus proveïdors a partir de l'any 2000".

Dues empreses en situacions diferents

Per a Nvidia, l'empresa més valuosa del món, amb 3,6 bilions d'euros de capitalització, l'operació arriba en el moment àlgid del seu domini tecnològic. Amb un flux de caixa de 60.000 milions d'euros trimestrals, només superat per Apple, la companyia dirigida per Jensen Huang es pot permetre aquesta aposta gegantina.

I no només aquesta: l'estratègia de Nvidia va més enllà d'OpenAI. L'empresa no només participa en el capital de xAI, l’empresa d’Elon Musk, sinó que també acaba de comprometre uns altres 5.000 milions (4.750 milions d'euros) amb Intel, el seu tradicional rival, per desenvolupar conjuntament xips que combinin els processadors x86 d'Intel amb les arquitectures GPU de Nvidia. Aquesta diversificació redueix la dependència de la taiwanesa TSMC en l’àmbit de la fabricació i rehabilita Intel com a soci estratègic en la cadena de subministrament americana.

Per a OpenAI, la inversió arriba en un moment crític. Malgrat facturar 12.000 milions (11.400 milions d'euros) anuals i tenir 700 milions d'usuaris, l'empresa de Sam Altman té previst perdre 44.000 milions (41.800 milions d'euros) fins al 2029. L’aliança amb Nvidia i l’aval implícit que representa permetrà a OpenAI accedir al crèdit en condicions més favorables, ja que com a empresa incipient paga pels diners un tipus d'interès que triplica el d'un fabricant de xips.

Els rivals responen

L'aliança Nvidia-OpenAI ha agitat el sector. Microsoft, el soci emblemàtic d'OpenAI, veu amenaçada aquesta relació privilegiada, malgrat haver més que quintuplicat la despesa anual en xips de Nvidia, passant de 2.000 a 11.500 milions de dòlars. Ara bé, l'empresa dirigida per Satya Nadella ja desenvolupa els seus propis xips d’AI Maia 100 per reduir aquesta dependència.

Per altra banda, Google accelera el desenvolupament de la generació v5p dels seus TPU (tensor processing units), competència directa dels H100 de Nvidia, i va participar en 120 rondes de capital risc el 2024, més del doble que les 49 de Nvidia. Finalment, Amazon desenvolupa xips propis d’IA Trainium i Inferentia per al seu núvol AWS i ha subscrit amb Anthropic un acord de 4.000 milions (3.800 milions d'euros) que estipula l'ús exclusiu dels seus semiconductors.

Mirant la memòria més recent de Nvidia s’observa la concentració del poder al seu voltant: només sis clients directes li aporten el 85% dels seus ingressos trimestrals, i dos d’aquests clients no especificats representen el 39% del total.

Xina: prohibició total i alternatives pròpies

La resposta xinesa ha estat contundent i coordinada. L'Administració del Ciberespai de la Xina ha ordenat prohibir totalment la compra de xips d'IA a Nvidia per part de les grans empreses del país, des d’Alibaba fins a ByteDance passant per Tencent. Aquesta mesura afecta tant els xips H20 com els RTX Pro 6000D, i equival a expulsar Nvidia del segon mercat mundial.

A més, la prohibició ha estimulat la innovació nacional. Cambricon, fabricant xinès de xips d'IA, ha vist créixer un 4.400% la seva facturació el primer semestre del 2025 i s’ha convertit en el valor amb més bon rendiment de la borsa xinesa. Huawei ha presentat un full de ruta agressiu per als seus xips Ascend d’AI, i anunciarà nous models entre el 2026 i el 2028.

Els gegants tecnològics xinesos han respost amb inversions massives. Tencent ha tornat als mercats després de quatre anys per finançar l'expansió en IA, Alibaba s’ha assegurat 3.200 milions de dòlars (3.040 milions d'euros) mitjançant notes convertibles i ha llançat més de cent models d'IA de codi obert (alguns dels quals treballen fins i tot en català: https://www.ara.cat/media/ia-whatsapp-nega-respondre-catala-ne_1_5457006.html), mentre Baidu ha emès obligacions per 4.400 milions de iuans (570 milions d'euros).

"La consolidació de la infraestructura d'IA dels Estats Units és una evidència més de l'intent de contenció tecnològica", argumenten els mitjans oficials xinesos, justificant l'impuls cap a la sobirania tecnològica completa.

Europa: ASML i regulació

Europa ha trobat el seu campió en ASML. L'empresa neerlandesa, ara la més valuosa del continent, amb 266.000 milions d'euros de capitalització, després de superar SAP, ha invertit 1.300 milions d'euros en l'empresa emergent francesa Mistral AI, cosa que l'ha convertit en el seu principal accionista.

L’operació crea un triangle estratègic a Europa: Nvidia aporta potència computacional, Mistral desenvolupa models d'IA, i ASML integra aquestes capacitats en els seus equips de litografia per arribar a reduir un 15% els defectes i millorar així el rendiment dels processos de fabricació de semiconductors.

Paral·lelament, mentre la llei europea de xips, dotada amb 43.000 milions d'euros, aspira a duplicar la quota europea fins al 20% l’any 2030, la Comissió Europea intensifica la resposta regulatòria. Les autoritats franceses han obert una investigació antimonopoli contra Nvidia.

Un nou panorama competitiu

L'aliança marca l'emergència d'un paradigma en què la computació passa a ser matèria primera estratègica. El mercat global d'IA, que arribarà als 1,5 bilions de dòlars (1,4 bilions d'euros) aquest 2025, ja no es regeix per competència pura, sinó per ecosistemes integrats.

La fragmentació tecnològica s'accelera: els Estats Units, la Xina i Europa construeixen ecosistemes incompatibles. L'estratègia dual de Nvidia (OpenAI i Intel) li assegura, simultàniament, demanda i subministrament. Caldrà veure si aquest model de finançament circular és sostenible.