Nvidia marca un nou rècord mundial: ja val quasi el triple que el PIB espanyol

BarcelonaFa aproximadament un any, el juny del 2024, Nvidia saltava a les notícies per haver aconseguit el títol de ser l'empresa més valuosa del món, per davant de Microsoft i Apple. Ara, la gran fabricant de xips nord-americana ha assolit una nova fita: la seva capitalització ja supera els 4 bilions de dòlars –prop de tres vegades el PIB d'Espanya– i marca un nou rècord mundial. Amb la situació actual de guerra comercial internacional arran de la política aranzelària del president dels EUA, Donald Trump, aquest ascens meteòric del preu de l'acció de la primera empresa estatunidenca crida encara més l'atenció.

A partir del 2 d'abril, el "dia de l'alliberament" en què Trump va anunciar els aranzels recíprocs a tot el món, la cotització d'Nvidia va caure en picat. Els nous gravàmens també impactaven en els seus semiconductors, un producte que està a l'ull de l'huracà per la batalla comercial amb la Xina. Així, dels 120 dòlars l'acció que marcava el 25 de març, la companyia va caure fins als 94,30 dòlars l'acció el 4 d'abril, la seva cotització més baixa de tot l'any. No quedava clar que pogués recuperar els nivells del juny del 2024, i encara menys que els superés. Sigui com sigui, aquesta setmana ha superat els 160 dòlars l'acció i ha tancat la jornada de divendres per sobre dels 166 dòlars.

Segons el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun, aquesta recuperació meteòrica d'Nvidia evidencia que els inversors han deixat de creure's les amenaces de Donald Trump. "El mercat el que diu és que amb aquestes anades i vingudes de Trump amb els aranzels –això d'ara els poso i ara els trec–, ja no té credibilitat i no se'l creuen", apunta l'expert. "Els inversors estan definint Trump com un poruc, que amenaça, però després es fa enrere", afegeix.

El cas és que fa mesos que a les xarxes corre l'acrònim TACO, les sigles de Trump Always Chickens Out (en anglès, Trump sempre es fa enrere). "És evident que el mercat no se'l creu; aquesta setmana Trump ha dit que tornarà a implementar els aranzels que va posar a l'abril i l'impacte al mercat ha estat molt fluix", detalla Brun. De fet, després del 2 d'abril, "com que les accions de Nvidia estaven molt barates, la gent va començar a comprar-ne, i fins ara", apunta l'acadèmic.

Viable a llarg termini?

Nvidia és una empresa nord-americana fundada el 1993 i amb seu a Santa Clara (Califòrnia). És un dels principals fabricants de GPU, els processadors gràfics que serveixen per generar gràfics i visualitzacions en ordinador. Aquests dispositius són essencials per a aplicacions que requereixen un rendiment gràfic d'alta qualitat, com ara els jocs i els programes d'edició de vídeo, i ara també per a la intel·ligència artificial. Els productes més populars de Nvidia són les línies GeForce i nForce per a jocs, i la sèrie Quadro per a processament de gràfics. La seva cara visible és Jensen Huang, que va cofundar l'empresa i actualment n'és el president i conseller delegat. La companyia va començar a cotitzar a la borsa el 1999, i en els últims anys s'ha disparat gràcies al seu domini del mercat dels xips necessaris per al programari d'intel·ligència artificial.

Però fins a quin punt Nvidia es pot mantenir en aquests nivells de preus? Per respondre aquesta pregunta, Xavier Brun fa un símil amb el mercat immobiliari: "Jo la borsa sempre la interpreto com un pis: Nvidia seria com un pis de luxe de la zona més luxosa, un àtic de la Cinquena Avinguda de Nova York", compara. Per tant, què s'espera que faci Nvidia? "S'espera que aquest àtic de 200 m² segueixi sent de 200 m² al futur; així, avui dia Nvidia és aquest àtic i s'està pagant un preu per m² bastant elevat", diu Brun.

També cal tenir en compte fins on poden créixer els seus beneficis: "Tenint en compte que els centres de dades –que són els que necessiten els xips de Nvidia–, tenen aproximadament uns 150.000 GPU de Nvidia, que se'n construiran uns 300 en els pròxims quatre anys i que cada xip va a un preu d'uns 35.000 dòlars, això deixa un resultat d'uns 1,5 bilions de dòlars".

"Això vol dir que les vendes de Nvidia seran equivalents a un 30-40% del PIB espanyol. Però qui ho pagarà, això?", es pregunta Brun. "Ho hauran de fer els seus socis o clients: Meta, Amazon, etcètera. La pregunta és, ho podran assumir?" Alhora, un cop aquests 300 centres de dades previstos ja estiguin construïts, què passarà? "És com la febre de l'or. El fabricant de pales va ser qui realment va fer diners amb la febre de l'or, però un cop ja havia venut la pala a tothom, què? Amb els xips, passa el mateix, un cop tothom els tingui no es podran mantenir el mateix nivell de vendes", apunta l'expert. A tot això cal sumar-hi la potencial competència que li pot sortir a Nvidia: "Serà qüestió de temps". Com a conclusió, el professor considera que l'empresa pot estar sobrevalorada: "És un àtic a la Cinquena Avinguda, i a l'abril el preu era atractiu, però ara mateix no tant".