El negoci de la por i el racisme: grans empreses i tecnològiques s'enriqueixen amb les batudes migratòries de Trump
L’externalització del control de fronteres alimenta un negoci de més de 22.000 milions de dòlars per al sector privat enmig d'una crisi social
LondresLa segona presidència de Donald Trump ha transformat la frontera i les ciutats nord-americanes en un immens laboratori de seguretat privada. Sota el paraigua de la retòrica de la "seguretat nacional" i del control de fronteres, la Casa Blanca i el Tresor dels Estats Units han desplegat una maquinària de persecució i detenció que no només es mou amb ordres executives, sinó amb un flux constant de milers de milions de dòlars que van des de les arques públiques fins a mans del sector privat.
Segons una anàlisi exhaustiva de dades de la contractació governamental, difosa per Forbes i el Financial Times, entre altres mitjans, un selecte grup de companyies estatunidenques ha canviat substancialment el seu model de negoci per convertir-se en els pilars de l'agressiva estratègia antiimmigració del republicà. En total, al llarg del 2025 han captat més de 22.000 milions de dòlars, uns 18.600 milions d'euros.
El fenomen no és casual, però, sinó que és el resultat directe d'una política que ha prioritzat l'externalització de la vigilància i la logística de les deportacions a empreses que, en molts casos, mantenen vincles estrets amb l'aparell polític del Partit Republicà.
L'acceleració de la despesa pública té un origen clar en el calendari legislatiu: la ratificació, el juliol del 2025, de la llei de finançament coneguda com la Big Beautiful Bill. Aquesta legislació ha injectat fons sense precedents en l'Immigration and Customs Enforcement (el tristament famós ICE) i el Customs and Border Protection (CBP). Des de la seva aprovació, la despesa de l'ICE en contractes privats s’ha duplicat, i ha passat de 1.500 milions a 3.700 milions de dòlars en només dos trimestres.
Per la seva banda, el CBP ha multiplicat per set el seu pressupost en contractes amb el sector privat, que han registrat prop de 2.000 milions de dòlars en noves tasques només durant el darrer mes. En aquest context, la col·laboració entre l'estat i l'empresa privada s'ha especialitzat fins a nivells quirúrgics, i s'ha creat una xarxa on cada corporació juga un rol determinant en la cadena d'expulsió de les persones sense permís de residència.
Dins d'aquest complex industrial, Fisher Sand & Gravel destaca com el contractista estrella de la construcció del mur fronterer amb Mèxic. L'empresa, liderada pel donant republicà Tommy Fisher, ha aconseguit feines per valor de 6.000 milions de dòlars. Gestiona així la infraestructura física més gran del programa de Trump i es consolida com el braç constructor de la separació fronterera entre els Estats Units i Mèxic.
Però una vegada l'obstacle físic és superat, la maquinària logística de l'expulsió requereix capacitats de tota mena: per exemple, moviments aeris massius. És aquí on entra en joc la companyia CSI Aviation. Amb 1.200 milions de dòlars en contractes, la firma ha operat com a broker de vols xàrter, i ha esdevingut una peça indispensable per a l'ICE en gestionar l'espai aeri necessari per a les deportacions massives des de la tornada de Trump al poder el gener del 2025.
Tecnologies repressives
L’estratègia de l’administració republicana no es limita a la força física. La intel·ligència artificial i el rastreig digital són igualment crítics. La consultora global Deloitte ha vist com s'actualitzaven els seus contractes per un valor de cent milions de dòlars per incloure sistemes de suport a la "recerca a internet i anàlisi de dades" destinats específicament a les operacions d'objectius de l'ICE.
Aquesta capacitat d'anàlisi es combina amb el cervell informàtic que proporciona Palantir. La tecnològica d'Alex Karp, amb 81 milions de dòlars en contractes durant l'any passat, ha desenvolupat el polèmic programari destinat al seguiment de l'anomenada autodeportació, una eina dissenyada per monitorar i pressionar aquells immigrants que opten per abandonar el país davant l'asfíxia burocràtica i policial. Finalment, el trasllat terrestre dels detinguts queda en mans de G4S, la firma britànica de seguretat que, amb 68 milions de dòlars en contractes, s’encarrega de la logística més directa del transport durant les operacions d'expulsió i remoció. Una companyia que, d'altra banda, va protagonitzar repetits escàndols per les operacions de seguretat dels Jocs Olímpics de Londres, l'any 2012.
Tota aquesta despesa pública es produeix en un escenari de profunda fractura social i política. Les recents morts d’Alex Pretti i Renee Good a mans d'agents federals a Minneapolis han encès no només la capital de Minnesota sinó també altres ciutats del país i el Congrés, i han forçat un debat sobre la brutalitat de les tàctiques utilitzades. Malgrat que la Casa Blanca ha intentat titllar les víctimes de "terroristes domèstics", les evidències de vídeo suggereixen una realitat molt diferent.
El tancament parcial de govern ha provocat la suspensió del finançament per al Departament de Seguretat Nacional si no s’aturen aquestes intervencions i els demòcrates amenacen de mantenir-lo fins que l'administració accepti algunes de les seves exigències respecte als agents antiimmigració, com ara que vagin identificats i que segueixin un codi de conducta.
Mentre el país es dirigeix cap a un possible tancament total del govern, el sector privat continua executant uns contractes que demostren que, per a moltes multinacionals, la gestió de la immigració s'ha convertit en el negoci més lucratiu de la dècada.