La violència a Minneapolis sacseja l'ofensiva antiimigració de Trump

WashingtonUna retirada tàctica per reajustar l'estratègia. Després de setmanes tensant els límits i temptejant fins a quin punt la societat estatunidenca podia seguir tolerant l'escalada de brutalitat parapolicial a Minneapolis, Donald Trump ha començat a recular amb gestos simbòlics: el canvi de to després de trucar-se amb el governador de Minnesota, el demòcrata Tim Walz, i amb l'alcalde de Minneapolis, el també demòcrata Jacob Frey; l'anunci d'una investigació federal sobre l'assassinat d'Alex Pretti, que va ser executat dissabte per un agent de la Patrulla Fronterera (CBP); la retirada de Greg Bovino, un alt comandament de la CBP, del terreny juntament amb els seus homes, i l'enviament de Thomas Homan per gestionar la situació. Trump està remenant les peces del tauler per generar una impressió de canvi, però no és cap garantia d'un canvi real.

Trump està aplicant aquella dita tan coneguda d'Il Gattopardo: "Que tot canviï perquè no canviï res". A Minnesota continuaran les batudes, de la mateixa manera que just aquesta setmana acaba d'arrencar un nou operatiu a Maine –en un altre estat demòcrata– amb els mateixos objectius. L'escalada de violència a Minneapolis ha desviat el focus d'atenció de l'operatiu, batejat com a "Catch of the Day" ("La pesca del dia"), i que posa el focus en la comunitat de refugiats de països de l'Àfrica. A Minnesota tota la narrativa per justificar el dispositiu de Metro Surge era combatre el suposat frau que Trump adjudica a la població somali. Més enllà que tota la brutalitat s'ha muntat sobre acusacions no provades, les accions en terreny dels agents contra migrants legals i ciutadans estatunidencs han deixat clar que no es tractava d'una qüestió migratòria.

Dilluns a la nit Trump també es va reunir a porta tancada amb la secretària del departament de Seguretat Nacional (DHS), Kristi Noem, i amb Corey Lewandowski, el seu principal assessor, al Despatx Oval. Segons expliquen fonts coneixedores al New York Times, la trobada va durar dues hores i en principi no suggeria que Noem o Lewandowski estiguin en risc de perdre els seus càrrecs. Aquest dimarts, abans de marxar al míting que té programat a Iowa, Trump contestava amb un "no" a la pregunta d'un periodista sobre si Noem hauria de dimitir per la gestió de la situació. La secretària del DHS ha justificat i defensat els assassinats d'Alex Pretti i Renee Nicole Good, que va ser assassinada a trets per un agent de l'ICE el 7 de gener, i no ha donat senyals de retractar-se sobre el seu posicionament. Segons Noem, tot era en "defensa pròpia", malgrat que les imatges de l'incident mostrin una versió molt diferent de l'oficial.

Un gest de voluntat real de canvi per part del DHS seria incorporar càmeres corporals als agents antiimmigració, com ja es fa amb la policia. Ahir es va preguntar a la secretària de Premsa, Karoline Leavitt, si es perveia aquesta opció –que, a més, així podria ajudar en futures ocasions a aclarir nous incidents–, però aquesta va respondre amb evasives.

Malgrat que Trump estigui defensant Noem, els canvis i la reunió d'ahir també són un senyal de clara preocupació dins la Casa Blanca. Trump ha estat castigant fortament estats demòcrates, fent gairebé impossible aconseguir gratar ni un escó a les eleccions del novembre. Encara que Minnesota ja fos un cas perdut des d'abans de l'operació Metro Surge –és marcadament demòcrata–, dilluns, Chris Madel, un advocat que es presentava a les primàries republicanes per ser el governador de Minnesota anunciava que es retirava. "No puc donar suport a la represàlia que els republicans a nivell nacional pretenen exercir contra els ciutadans del nostre estat,” deia en un vídeo de 10 minuts. Madel no és l'única veu conservadora que s'ha mostrat alarmada.

Cada cop creixen més les veus crítiques amb la carta blanca de Trump a la brutalitat parapolicial a Minnesota, encara que molts d'aquests posicionaments venen dels mateixos congressistes que sempre es planten davant del president: la senadora per Alaska, Lisa Murkowski, el congressista de Kentucky, Thomas Massie, o el de Texas, Ted Cruz. Internament, hi ha altres que també ho pensen però no parlen, i algunes noves veus estan apareixent: com la de la senadora estatal de Florida, Ileana Garcia. Abans de saltar a la política va ser una de les cofundadores de Latinos for Trump. “Justificar el que li va passar a Alex Pretti contradiu els valors americans amb els quals l’administració va fer campanya. Ell no era ni un terrorista domèstic ni un assassí", escrivia dilluns a X Garcia, contradient les declaracions de Trump del cap de setmana. En un altre cop de volant, el president avui feia com si mai hagués utilitzat aquest qualificatiu contra Pretti, i deia que ara "estimo la família" del difunt. Trump també insisteix que vol una "investigació honesta".

Dimarts al migdia, Walz s'ha reunit amb el tsar fronterer Thomas Homan. En un comunicat emès per la seva oficina, el governador de Minnesota ha anunciat que han arribat a un acord amb Homan sobre la necessitat d'un diàleg continu. Ambdós han concordat que els principals objectius són reduir la presència de forces federals a l'estat i que es duguin a terme investigacions imparcials sobre els assassinats de Pretti i Good.

Després d'estrènyer, Trump afluixa una mica amb el benefici que ja ha escalat tant la situació que algunes de les actuacions de l'ICE s'han normalitzat: la no identificació dels agents, que van encaputxats; la detenció de persones per perfil racial; anar porta per porta i fins i tot entrar a les cases sense una ordre judicial; la força aplicada en els arrestos; la sensació d'hipervigilància a la qual viu sotmesa la comunitat migrant des de fa mesos i que a Minneapolis també ja afecta els ciutadans blancs. Tot això ja ha quedat reduït a un mal menor en comparació a les execucions a plena llum del dia de Good i Pretti.

Mentrestant, un jutge de Minnesota ha ordenat al cap de l'ICE, Todd Lyons, que comparegui davant del tribunal per possible desacatament. El magistrat Patrick J. Schiltz ha exposat que la inusual ordre és necessària perquè “l’abast de la violació per part de l’ICE de les ordres judicials és igualment extraordinari.”