Sateliot posa en marxa el primer centre europeu per desenvolupar satèl·lits 5G

BarcelonaFa uns anys, quan es parlava de l'economia de l'espai, sonava massa llunyà. No només per la distància física sinó també perquè costava imaginar què podia aportar llançar petits satèl·lits per enviar dades o connectar dispositius des de l'espai. Ara, en un moment històric marcat per la inversió en defensa –o guerra, com li agrada dir al president dels Estats Units–, tot comença a prendre sentit.

En aquest context s'emmarca el nou centre de desenvolupament de satèl·lits 5G de Sateliot, una de les empreses catalanes que des de fa anys s'està fent un lloc en aquest sector emergent, juntament amb Open Cosmos, Pangea Aerospace o Zero 2 Infinity. En el laboratori, ubicat molt a prop de la Ciutat de la Justícia, la companyia es dedicarà a dissenyar, desenvolupar i verificar els centenars de satèl·lits que aspira a posar en òrbita de cara a l'any 2030, i convertir-se en el primer espai europeu d'aquestes característiques. Amb la contractació de 50 treballadors, la seva posada en marxa ha suposat duplicar la plantilla.

Des del primer nanosatèl·lit que Sateliot va llançar, l'Enxaneta, desenvolupat amb el suport de la Generalitat, l'empresa ha anat millorant la seva tecnologia. Els dispositius d'ara poden fer més tasques, com connectar-se amb qualsevol telèfon mòbil i enviar missatges de veu o vídeos, orientats a donar servei en àmbits com la protecció civil. "Han de funcionar igual al port de Rotterdam, als Pirineus o a la meitat de l'Atlàntic i, molt important, fer-ho en temps real", ha explicat el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera. Aquests petits satèl·lits, que orbiten a baixa altura, a 500 o 700 quilòmetres de distància de la Terra, funcionen com les torres de telefonia mòbil que veiem per les ciutats, però des de l'espai.

"És un salt quàntic i ens obre un mercat enorme, amb nous sectors com la defensa i la seguretat, que estan molt lligats a la sobirania tecnològica i la independència geoestratègica. Europa viu un moment complex i nosaltres hi podem aportar el nostre granet de sorra", ha defensat Sampere en la inauguració del centre, a la qual han assistit el president de la Generalitat, Salvador Illa, el vicepresident del Parlament Europeu, Javier López, i el quart tinent d'alcalde d'Economia de Barcelona, Jordi Valls. "Teniu un producte que ningú més té i l'hem fet aquí. Ens falta creure'ns-ho una mica més, sembla que tot ha de venir dels Estats Units o la Xina", ha remarcat Illa.

Actualment, Sateliot compta amb quatre dispositius en òrbita i preveu llançar-ne cinc més l'any que ve. Tots ells es vigilen des d'una sala del centre barceloní, plena de pantalles que controlen aspectes que els poden afectar, com els altres satèl·lits que tenen propers o les tempestes solars —les que permeten les aurores boreals, però que poden complicar la vida d'aquests dispositius—. L'Enxaneta va ser el primer nanosatèl·lit de l'empresa i ara serà el torn del Tritó, més capaç i també més gran. El seu llançament està previst durant el primer trimestre del 2027. Quan acaben la seva vida útil, d'entre quatre i set anys, els satèl·lits tornen a entrar a l'atmosfera i es destrueixen, de manera que eviten convertir-se en un element més de tota la brossa espacial que està generant aquesta nova indústria.

Els primers prototips es fan al centre de desenvolupament de Barcelona, on hi ha laboratoris i una sala blanca, però la producció s'haurà de fer en una fàbrica. La companyia preveu obrir-la ben a prop, a l'àrea metropolitana de Barcelona, encara sense data. "Hem internalitzat la fabricació perquè si no és molt difícil mantenir el ritme de la indústria", indica Sampere. "Des de Catalunya, Espanya i Europa podem liderar amb tecnologia fabricada aquí i amb ambició global", ha afegit el directiu.

Treballar amb operadors mòbils

Amb el nou centre, Sateliot arrenca la seva etapa industrial. L'any que ve començarà a treballar per als primers 500 clients, entre els quals hi haurà operadores mòbils a qui els oferirà serveis de roaming satel·lital. Ara per ara, ha signat més de 700 contractes per connectar 10 milions de dispositius. Principalment, els han contractat per a sectors com el marítim, les infraestructures crítiques i la indústria. Quan aconsegueixin posar en òrbita centenars de satèl·lits d'aquí a cinc anys, la facturació es dispararà fins als 1.000 milions d'euros.

Nascuda l'any 2018, l'empresa ha captat uns 100 milions d'euros en diferents rondes de finançament, a més d'un préstec de 30 milions d'euros del Banc Europeu d'Inversions (BEI). Només en recerca i innovació (R+D) ha destinat 50 milions d'euros des de la seva creació. El nucli dur d'accionistes de Sateliot està format pel govern espanyol —a través de Sepides i la Societat Espanyola de Transformació Tecnològica (SETT)— Indra, Cellnex, Global Portfolio Investments i Hyperion Fund.