FINANCES

El tracte del BBVA al català aixeca protestes a CatalunyaCaixa

El banc biscaí fa els contractes de l’ERO només en castellà i arracona el català de la intranet dels empleats

Els treballadors de CatalunyaCaixa no van dubtar mai que la compra de l’entitat (ja fos pel Santander, el BBVA o CaixaBank) els comportaria fortes retallades i sacrificis. Era la lògica del mercat i el BBVA així ho va fer saber l’endemà mateix de confirmar-ne l’adquisició. El procés de recerca de sinergies es va saldar amb 1.063 baixes voluntàries, 269 treballadors que van acceptar un trasllat i 225 més d’acomiadats perquè no volien anar a treballar fora de Catalunya. El procés, però, ha obert una inesperada via de conflicte entre els treballadors de l’antiga caixa d’estalvis i el segon banc espanyol: el català.

Segons ha pogut saber l’ARA, tots els contractes relacionats amb aquest ERO els han redactat exclusivament en castellà. Això ha aixecat protestes i crítiques entre la plantilla de l’entitat catalana: en temps de Caixa Catalunya, i des de la caiguda del franquisme, el català sempre era la llengua amb què es treballava. Aquestes queixes van ser vehiculades a través del sindicat majoritari a l’entitat, el Sindicat d’Estalvi de Catalunya, però la resposta del BBVA va ser clara: no es podien fer en català perquè l’altra part no els entenia.

La realitat, però, no és aquesta: de les quatre modalitats de contractes que s’han firmat, tres (les prejubilacions, les excedències i les baixes voluntàries) s’han seguit signant amb un dels responsables de personal de CatalunyaCaixa, que manté encara la seva personalitat jurídica i que formalment és una empresa independent. Aquest directiu és Josep Albert Ferré, que és català i que sempre havia signat contractes en aquesta llengua. Els contractes que firma un representant del BBVA són els dels treballadors que han acceptat un trasllat, que suposen una part minoritària.

Traducció frustrada

El SEC, a més, es va oferir a traduir aquests contractes al català i va arribar a enviar còpies a la seu del banc bascomadrileny dels documents ja traduïts. Però la resposta va ser taxativa: els contractes a signar es farien en castellà.

Aquesta situació demostra, segons Jordi Campins, president del SEC, que totes les decisions rellevants a CatalunyaCaixa passen pel BBVA, cosa que suposa “un cert menyspreu i falta de confiança en la seva pròpia gent a Catalunya”. CatalunyaCaixa manté personalitat jurídica pròpia fins que el BBVA decideixi fer la fusió societària, cosa que arribaria després de la fusió informàtica prevista per al setembre.

La situació que s’ha produït en l’àmbit dels contractes relacionats amb l’ERO ha tingut continuïtat en la intranet que fan servir els treballadors de CatalunyaCaixa. Segons els treballadors, hi ha parts que estan sent substituïdes íntegrament per les de la intranet del BBVA i, en conseqüència, passen d’estar en català a estar només en castellà o anglès. En aquesta intranet els treballadors troben informació sobre productes, per exemple, o normatives específiques, informació comercial, quadres salarials, normes d’antiguitat o el seu expedient.

La incomoditat dels treballadors amb aquesta realitat ha fet que el SEC, majoritari amb un 42% de la representació a l’antiga entitat catalana, hagi decidit fer pública una queixa en la pròxima junta d’accionistes del BBVA, prevista per a aquest mateix divendres.

Les explicacions del banc

Fonts de l’entitat van confirmar que les protestes han existit i un portaveu va explicar que la intranet del banc està en castellà i anglès perquè es tracta d’una entitat “global, internacional”. A més, va recordar que els treballadors tenen altres canals de comunicació que sí que estan en català, com ara uns butlletins informatius anomenats 'Activa’t'. El BBVA “té comissions multiidioma, una d’elles específica de català, en els 35 països on opera”.

El cas il·lustra el xoc de cultures que han viscut els treballadors de CatalunyaCaixa en els últims mesos. Les diferències entre un banc amb dimensió internacional –liderat per Francisco González, un gallec membre dels cercles financers madrilenys i pròxim a José María Aznar– i CatalunyaCaixa, que agrupa tres antigues caixes d’estalvi catalanes –Catalunya, Tarragona i Manresa– són evidents.

Amb la compra de CatalunyaCaixa, el BBVA va ratificar la seva sòlida posició a Catalunya, on és la segona entitat. Abans de quedar-se CatalunyaCaixa ja s’havia adjudicat Unnim, la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. CatalunyaCaixa suma un milió i mig de clients i 63.000 milions d’euros en actius, pels quals el banc que presideix González va pagar 1.187 milions (que en el cas d’una forta depreciació dels actius es podrien convertir en 388 milions). Els números per al 'banc blau' eren positius: l’expectativa era obtenir, a partir del 2018, fins a 300 milions d’euros anuals, amb un retorn sobre la inversió del 15%. Amb tot, pensava gastar-se 450 milions en la reestructuració d’una entitat que tenia 4.386 treballadors abans de signar l’ERO.

Més continguts de