El turisme impulsa les vendes de marca blanca a Barcelona

BarcelonaLa marca de distribuïdor -o marca blanca- s’ha estancat. El creixement en les vendes d’aquest tipus de marques a Catalunya i a Espanya és inferior al que experimenta la competència, les marques de fabricant. Durant el primer semestre de l’any, les vendes de productes de marca blanca van créixer un 2,7%, mentre que les de fabricant van augmentar un 3,1%. Ara bé, la tendència no és la mateixa en totes les demarcacions catalanes, i el cas de Barcelona crida especialment l’atenció. És l’únic territori a Catalunya on la marca de fabricant, a banda de créixer menys que la marca blanca, experimenta un retrocés respecte a l’any passat, segons dades de la consultora IRI.

Aquesta situació d’excepció té una explicació. “El turisme té un pes molt important a Barcelona, i els visitants intenten destinar el mínim possible a productes alimentaris”, diu Juan Carlos Gázquez, professor d’economia i empresa a la UOC. “Els estrangers no coneixen les marques d’aquí i es guien només pel preu”, afegeix. L’arribada de visitants, sobretot a la capital catalana, s’ha disparat els darrers anys: el 2016 van passar per la ciutat més de nou milions de turistes, quasi 700.000 més que el 2015.

A la resta de demarcacions catalanes el creixement de les vendes en els dos tipus de marques és positiu i, de mitjana, superior en les de fabricant que en les de distribuïdor (vegeu gràfic). De fet, la quota de mercat de la marca blanca no aixeca el vol des del 2014, segons les conclusions del Congrés Internacional d’Investigació de Marques Blanques, fet al juny a Barcelona.

L’atur i les promocions

El comportament dels consumidors té diverses explicacions. La primera és el descens de l’atur, que ha comportat que “moltes famílies hagin tornat a les marques que van haver de deixar per la crisi”, van concloure els experts. El segon motiu té relació amb el preu. “Quan va començar la crisi, les marques blanques van abaixar preus per captar clients”, explica Gázquez. Amb el pas dels anys, però, diferents empreses fabricants “han llançat promocions, mentre que la marca de distribuïdor ha tornat a incrementar el preu”, destaca aquest expert. “El diferencial entre marques és ara tan reduït que la gent opta pels productes que ja coneix”, puntualitza Gázquez.

Un altre factor a tenir en compte és la inversió que els fabricants van fer en investigació i desenvolupament (I+D). “Durant la crisi moltes empreses no volien fer promocions, i ara estan recollint els fruits de la seva aposta”, apunta Gázquez. Finalment, els experts apunten que la quota de mercat de la marca blanca ja no pot créixer més. Un dels països amb la quota de mercat més elevada d’aquest tipus de marques és Suïssa, on el pes dels aliments dels distribuïdors sobre el total de les vendes fa anys que no es mou d’una xifra propera al 50%.

Diferències entre nord i sud

Ara mateix, la quota de mercat de la marca blanca a Catalunya és del 39,7%, dos punts i mig per sota de la mitjana espanyola (42,2%). A més, les dades de la consultora IRI evidencien una clara diferència entre el nord i el sud. A la meitat sud de l’Estat el pes de la marca blanca sobre les vendes és superior al 45%, i arriba al 56% en demarcacions com Huelva. A la meitat nord, en canvi, la quota de mercat és molt inferior. En llocs del País Basc, per exemple, no arriba al 30%.

En aquest sentit, el poder adquisitiu dels habitants hi té un paper important. Segons l’INE, el sou brut mensual per càpita més alt d’Espanya el 2017 és al País Basc i Madrid, mentre que Extremadura i Múrcia són a la cua. A banda, també hi té un paper molt important la presència de Mercadona. “El 25% de les vendes als supermercats d’Espanya són de Mercadona”, assenyala Gázquez. I la localització dels seus centres explica aquesta tendència. Sense tenir en compte Barcelona i Madrid, la firma presidida per Juan Roig té 270 supermercats a la meitat nord d’Espanya i 924 a la meitat sud.