El 7% dels viticultors destruiran el raïm per cobrar ajudes

“La setmana passada hi havia corredisses entre els viticultors per demanar la verema en verd”, explica Santi Vallès, president de l’Associació de Viticultors del Penedès. Es tracta d’una ajuda que es dona directament al pagès, que s’havia de sol·licitar abans de Sant Joan i que el govern espanyol ha activat per primer cop a la història a canvi que qui la rebi destrueixi tot el raïm immadur d’una parcel·la i, per tant, no el pugui comercialitzar.

Segons dades del departament d’Agricultura a les quals ha tingut accés l’ARA, a Catalunya l’han demanat 593 viticultors, un 7,4%. L’ajuda forma part del pla de suport al sector de la Comissió Europea, gestionat pels estats, i que està format per diverses mesures. Tot i així, mai s’havia destinat ni un euro a la verema verda perquè no hi havia demanda.

Aquest primer cop s’han pressupostat 10 milions d’euros a Espanya, una quantitat que serà “clarament insuficient” tenint en compte només les peticions que hi ha hagut a Catalunya, assegura Isabel Vidal, portaveu dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). En total els viticultors catalans han sol·licitat 2.227 hectàrees de verema verda per un import de més de 5,5 milions d’euros: més de la meitat, doncs, de la partida que hi ha destinat l’executiu central. La comarca que ha demanat més hectàrees és l’Alt Penedès (800), seguida de l’Alt Camp (345) i la Terra Alta (324).

¿Quins són els motius que han provocat que s’activés la verema verda? La principal causa ha sigut la crisi del covid-19, que ha fet caure en picat les vendes del sector del cava i del vi tranquil, cosa que farà que els productors comprin menys raïm. Només a tall d’exemple, el Consell Regulador de la DO Cava calcula que les vendes cauran enguany fins a un 35%. L’altre motiu ha sigut l’aparició d’un fong, el míldiu, provocat per l’augment de pluges a la primavera i que ha destruït la collita de raïm ecològic. A aquests entrebancs s’hi suma el fet que el sector venia de tocar fons l’any passat a causa de la caiguda del preu del raïm, que va portar els viticultors a sortir al carrer a manifestar-se per primer cop després de 15 anys. Jaume Serra, amb 28 cèntims el quilo, i Freixenet, amb 30 cèntims (el mateix preu que el 1998), van ser les dues cavistes que van pagar menys.

Per a aquesta verema, que començarà a mitjans d’agost, tant Freixenet com Codorníu han assegurat a aquest diari que compraran com a mínim la mateixa quantitat que l’any passat. Aquestes dues cavistes, juntament amb Jaume Serra (propietat de García Carrión, famós per produir el vi Don Simón), adquireixen el 60% del raïm que cultiven els viticultors catalans. “Malgrat la crisi de mercats, Grup Freixenet compta amb el raïm dels viticultors com ha fet en els últims anys”, assegura Pere Ferrer, conseller delegat de Freixenet. Pel que fa a Codorníu, mantindrà els contractes firmats l’any passat, que tenen una durada de cinc anys, amb uns 200 viticultors de raïm ecològic als quals paga a 44 cèntims el quilo. “No ens podem quedar de braços plegats i deixar que algunes famílies hagin d’abandonar les seves vinyes per culpa d’aquesta crisi”, asseguren portaveus de la companyia. En canvi, les cavistes mitjanes i petites ja han comunicat als viticultors que compraran menys.

Les ajudes, de 2.474 euros per hectàrea, es cobraran un 40% abans del 15 d’octubre i la resta abans del 15 de desembre. “Pensàvem que havíem tocat fons, però aquesta verema prova que encara podíem caure més avall”, lamenta la portaveu dels JARC.