AEROLÍNIES

Vueling, la ‘start-up’ que va fer enlairar el Prat

La companyia, que compleix 15 anys, ha passat de projecte emprenedor a pota rendible d’un gegant aeri

La cita va ser al matí, amb un esmorzar al Restaurant Principal. Era el 2004, i Vueling -un nom anglòfil poc habitual per a una empresa nascuda a Catalunya- convocava els mitjans de comunicació per presentar-se en societat. Els fundadors de la companyia, Carlos Muñoz i Lázaro Ros, es reivindicaven com la tercera via de l’aviació: no volien ser ni low cost ni una aerolínia de bandera, sinó un terme mitjà. Vols barats, però servei de qualitat. Una idea que aquesta setmana compleix 15 anys de vida.

A la roda de premsa també hi havia Josep Miquel Abad, que a les beceroles de la companyia exercia de president, però de manera molt austera. “No tenim secretàries”, explicava. Fa dotze anys abans, Abad havia triomfat com a conseller delegat del Comitè Organitzador dels Jocs de Barcelona 92, i ara es trobava liderant una aerolínia que, en realitat, era una pime. Ell era un home de Planeta, que a través d’Hemisferio controlava un 30% del capital de Vueling. L’accionista majoritari en el moment de l’enlairament, però, era el fons de capital risc Apax Partners (40%) i la resta es repartia entre Muñoz i Ros (23%) i l’aerolínia americana JetBlue (7%).

“Ocupàvem només una planta en un edifici al polígon Mas Blau”, rememora un exdirectiu de l’aerolínia que va viure’n els primers anys d’existència. Fent el símil amb el món empresarial actual, Vueling tenia una estructura de start-up en un sector que encara estava acostumat a les grans companyies de bandera. Amb una inversió inicial de 30 milions d’euros i dos avions Airbus 320 de 180 places, la companyia va començar amb un primer vol inaugural entre Barcelona i Eivissa. “Va ser la història d’un home de Múrcia i un altre de Madrid que van creure en fundar una aerolínia a Catalunya”, valora el mateix extreballador en referència a Muñoz i Ros.

OPINIÓ: El naixement de Vueling, la millor cara de l’emprenedoria

La seva arribada i creixement a l’aeroport del Prat es va solapar amb la decisió d’Iberia, l’any 2006, d’abandonar Barcelona i concentrar tota la seva activitat a Barajas. Però, abans de marxar del tot, Iberia va contraatacar la puixança de Vueling amb la creació de la seva pròpia aerolínia de baix cost amb base a Barcelona, Clickair. Aquesta nova companyia, a més, va poder heretar bona part dels privilegiats slots d’Iberia.

Aleshores Clickair va posar en marxa una dura batalla de preus que va estar a punt de carregar-se Vueling. Les pèrdues es van disparar, i el preu de l’acció de Vueling es va enfonsar. El novembre del 2006 la companyia havia sortit a borsa a un preu de 30 euros per acció, i dotze mesos després havia escalat fins als 46 euros. Però poc després va començar una caiguda en picat -agreujada per la pujada del preu del petroli- que va situar el preu de l’acció en tan sols 3 euros. Era l’octubre del 2008.

La fusió amb Clickair

La situació es va tensar fins que els respectius consells d’administració van plantejar l’opció que les dues aerolínies es convertissin en una de sola. Els ideòlegs de Vueling, Muñoz i Ros, eren molt reticents a la fusió amb qui consideraven l’enemic, però Apax i Planeta (que es va embutxacar 47 milions d’euros) la defensaven, de manera que l’operació es va acabar signant. Iberia es va quedar amb el 45% del nou grup, però amb el pas del temps se’l va acabar quedant íntegrament. “Vueling comença a ser la Vueling actual amb ClickAir”, defensa Òscar Oliver, exdirector comercial d’Aeroports de Catalunya i autor del llibre Avions i aeroports, en el qual dedica tot un capítol a l’aerolínia catalana. El context hi ajudava: la fusió es va acordar el 2009, el mateix any que entrava en funcionament la T1, la nova terminal de l’aeroport del Prat.

Una dècada més tard, Vueling ha passat de ser el projecte de dos emprenedors enamorats del cel (Muñoz i Ros van crear poc després Volotea, també ubicada a Catalunya però sense vols al Prat) a una de les potes més rendibles del hòlding d’aerolínies IAG, on també hi ha British Airways. “En un moment deficitari d’Iberia es va anar percebent com la joia de la corona”, assegura una altra font del món de l’aviació. El 2018 l’aerolínia catalana va aportar a IAG un benefici rècord de 149 milions d’euros i va pagar-li un dividend rècord de 140 milions d’euros, 25 milions més que en l’exercici anterior. El centenar de treballadors del 2004 han crescut fins als 4.000 i els seus avions transporten 32 milions de passatgers.

No obstant, per als seus detractors, l’entrada a IAG va posar una pressió excessiva en el creixement, cosa que va desencadenar situacions com la de l’estiu del 2016. Amb una programació molt ajustada i després que cinc dels sis membres del comitè de direcció abandonessin l’aerolínia, Vueling va deixar imatges de caos al Prat que encara pesen en la seva percepció dels clients. Aleshores Vueling tot just estrenava president, Javier Sánchez-Prieto, que els últims anys ha hagut de pilotar amb el vent en contra per la saturació de l’espai aeri a Europa. L’altra assignatura pendent, segons una de les fonts consultades, és el creixement més enllà de Barcelona. És molt dependent del Prat i li costa tenir èxit a les bases que obre a fora, segons aquestes veus. De fet, Vueling no ha pogut créixer mai gaire a Madrid, cosa que alguns atribueixen, precisament, al fet que estigui controlada pel grup d’Iberia.

Més continguts de