Economia 23/11/2019

Xavier Trias: “Els informes ens deien que o ho donàvem a Agbar o això seria un desastre”

L'ex president de l’AMB i exalcalde defensa el polèmic contracte metropolità avalat ara pel Suprem

3 min
Xavier Trias, alcalde de Barcelona i president de l’AMB quan es va fer el contracte de l’aigua metropolitana, divendres, al Turó Park de la capital catalana.

Barcelona“La justícia va molt malament. Hi ha sentències que tens dubtes de si hi ha intervingut la política...”. Fa dos dies que el Suprem ha revocat una important sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Xavier Trias rep l’ARA per reflexionar sobre què ha passat. La decisió final del Suprem ha escampat les especulacions. Al capdavall, aquest és el mateix tribunal que, fa un any, va arribar a suspendre una sentència que perjudicava la banca per, finalment, fer marxa enrere.

Trias era el president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde en el moment en què es va decidir adjudicar un contracte que ha estat set anys als tribunals. La seva reflexió continua: “[...] però el Suprem no actua per política local. Veig més fàcil que el debat de la municipalització de l’aigua que hi ha a Catalunya influís sobre el TSJC que no pas que s’hagi pogut influenciar el Suprem”, sosté.

El 2012, l’AMB va decidir adjudicar a Agbar la majoria d’una nova societat publicoprivada que gestionaria l’aigua metropolitana en baixa (és a dir, des de les plantes que potabilitzen l’aigua fins a les aixetes dels consumidors). L’adjudicació es va fer sense concurs públic i va resultar ser un dels capítols més polèmics del mandat de Trias. Una primera sentència del TSJC va tombar el contracte i tot semblava indicar que Agbar el perdria definitivament, però aquesta setmana el Suprem ha capgirat les expectatives i ha decidit mantenir-lo. Amb això, Agbar s’assegura el control de l’aigua metropolitana fins a mitjans de segle.

“Calia posar ordre”, diu Trias per explicar la seva gestió. Segons el Suprem, els títols de l’aigua de Barcelona que Agbar va obtenir de l’Estat durant el franquisme són plenament vàlids avui dia, malgrat que les competències de l’aigua siguin dels ajuntaments. Però, si aquests títols eren vàlids, per què es va decidir readjudicar la gestió a Agbar el 2012?

“Els títols eren vàlids, però sempre hi havia discussió. Hi havia dubtes sobre si realment ho eren”, explica Trias. L’AMB, assegura, va demanar informes legals i “la conclusió era que o es donava la concessió a Agbar o això seria un desastre: et ficaves en un embolic”. Al final, la solució va ser readjudicar la gestió a Agbar, però ampliant el nombre de municipis als quals la companyia proveïa el servei d’aigua i creant una nova societat que ho agrupés tot. L’accionariat d’aquesta societat es va repartir en funció dels actius que cada part hi va aportar. Actualment, el 70% és d’Agbar, el 15% de l’AMB i l’altre 15% de Criteria (La Caixa).

La polèmica decisió del 2012 es va prendre gairebé al mateix temps que la Generalitat li negava a Agbar el contracte per l’ATLL (l’empresa que gestiona l’aigua en alta, és a dir, des dels rius fins a les potabilitzadores). Aquell concurs se’l va endur Acciona, tot i que després el va perdre també al Suprem. Trias nega rotundament que el contracte metropolità fos per compensar Agbar per la pèrdua del concurs de l’ATLL.

Influència socialista

L’exalcalde rememora que ell, efectivament, presidia l’AMB quan tot va passar, però explica que “el poder estava sobretot en mans socialistes”. Hi havia “un pacte no escrit” amb Antonio Balmón perquè fos l’alcalde de Cornellà qui exercís les funcions executives des de la vicepresidència i, en resum, dirigís l’AMB. “Balmón és un home important, que té autoritat entre els seus, i és un home d’entesa i lleial: no t’enganya”, diu.

La proximitat entre la direcció d’Agbar i la del Partit Socialista és pública, fins al punt que, fa un mes, durant el sopar del premi Planeta, el president de la companyia, Àngel Simón, i el líder del PSC, Miquel Iceta, van optar per passar junts pel photocall. “Tothom sap -diu Trias- que Àngel Simón és socialista militant i que són molt amics amb l’Iceta. Sempre tens sospites, però amb mi sempre van ser seriosos i mai vaig rebre pressions”, assegura.

El també exconseller de Sanitat segueix sostenint que crear una societat publicoprivada liderada per Agbar era “una bona idea”. “Tens una empresa que subministra l’aigua de Barcelona des de tota la vida, i és una mica il·lògic que uns altres es vulguin apropiar d’això quan aquella empresa ha fet una inversió important durant anys”. I encara va més enllà: “El que tampoc pot fer l’Ajuntament, amb l’excusa de la municipalització de l’aigua, és quedar-se l’empresa per quatre xavos. No s’hi val aprofitar-se per quatre xavos”.

Per a Trias, la solució de tot plegat passa perquè l’AMB colli de prop les empreses concessionàries, siguin de l’aigua o d’altres serveis. “La feina dels municipis és controlar si el servei es fa bé i a quin cost s’està oferint”, diu. “I si creu que Agbar guanya massa diners, té eines per impedir-ho”.

stats