El PSOE ha d'afrontar la regulació dels lloguers

La inciativa del Parlament s'ha d'apuntalar amb una nova llei estatal

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els vots de JxCat (excepte els quatre del PDECat), ERC, els comuns i la CUP una llei que té l'objectiu de regular el preu de l'habitatge de lloguer i evitar que els preus s'enfilin fins a fer-se impagables per a una majoria de la població. La situació que es viu ara a la ciutat de Barcelona i en d'altres del seu entorn és dramàtica per a milers de famílies, que no poden fer front a les actualitzacions del lloguer, i per a molts joves que no poden emancipar-se. Des del final de la crisi, l'any 2013, els preus a la capital han pujat més d'un 50% i la mensualitat mitjana se situa a prop dels 1.000 euros, una quantitat que obliga moltes persones a compartir pis o a abandonar la ciutat.

Amb aquest objectiu, el Sindicat de Llogaters ha impulsat una reforma legislativa que busca posar fi a aquesta espiral alcista i pretén, com a efecte immediat, congelar els preus. Queden fora de la regulació els propietaris que tinguin ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals. Així, l'objectiu de la llei és aplicar una mena de teràpia de xoc al mercat, tot i que també és cert que, tant per l'esgotament del cicle alcista com per l'efecte covid, els preus ja han començat a baixar lleugerament.

En tot cas, ha de quedar clar que la llei és producte d'un fracàs històric de l'administració, el de la manca d'habitatge públic a Barcelona, que no s'ha resolt en els 40 anys de governs democràtics, la majoria, a més, liderats pels socialistes. Des d'aquest punt de vista la regulació del preu del lloguer és un pegat que no resol el problema de fons, i en cap cas ha de ser una excusa per no continuar construint un estoc d'habitatge públic de lloguer suficient per tenir un impacte en els preus. Aquesta política, a més, s'ha de fer a nivell d'àrea metropolitana i combinant-la amb una millora del transport públic.

Ara bé, aquesta llei encara ha de superar dos obstacles importants per ser efectiva. El primer és purament legal, i el segon d'aplicació pràctica. El PSC hi va votar en contra amb l'argument que les competències per intervenir el mercat no són de la Generalitat i que la norma serà suspesa pel TC. El govern espanyol té ara una patata calenta damunt la taula, perquè ha de valorar si recorre o no la llei al TC i en força la suspensió. El que hauria de fer, però, en lloc d'impugnar-la, és complir amb un dels seus compromisos electorals i aprovar una cobertura jurídica que permeti a les autonomies regular els preus del lloguer sense que es creï inseguretat jurídica.

D'altra banda, l'aplicació de la llei ha de preveure que la regulació sigui efectiva i que no hi hagi escletxes que la desvirtuïn. Alguns experts alerten del perill que, amb la limitació dels preus, s'acabi fomentant el pagament d'una part del lloguer en negre o bé que hi hagi un efecte indesitjat i molts propietaris renunciïn a posar els seus habitatges al mercat. De fet, el llindar de 2.000 euros d'ingressos no garanteix necessàriament que la llei impacti només sobre els "grans tenidors". Els propietaris han de continuar tenint incentius i seguretat jurídica, si no, mai hi haurà un parc potent d'habitatge de lloguer. La clau de l'èxit d'una llei no és només el seu enunciat, sinó la capacitat de l'administració per fer-la complir preveient totes les derivades possibles.