El Suprem delimita el calendari electoral

La més que probable inhabilitació del president a la tardor obliga a prendre la iniciativa

El Tribunal Suprem ha fixat per al dia 17 de setembre la vista sobre el recurs que va presentar el president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva inhabilitació per un delicte de desobediència a què el va condemnar el TSJC el desembre del 2019. És obvi que el recurs té poques possibilitats de prosperar, ja que el mateix Torra va reconèixer davant del tribunal que havia desobeït l'ordre de la JEC de retirar la pancarta de suport als presos polítics. Per tant, la inhabilitació és el desenllaç més previsible. Així doncs, després de la vista del 17 de setembre, s'obrirà un període –que pot durar entre dues i quatre setmanes– en què el Suprem notificarà la seva decisió.

És evident que es tracta d'una decisió judicial injusta i que atempta contra drets bàsics com la llibertat d'expressió, però també és cert que l'obligació dels polítics és prendre la iniciativa i treballar tots els escenaris abans que es produeixin. En aquest cas l'escenari més factible és, per diferents motius, el de les eleccions. En primer lloc, perquè no sembla que ara mateix hi hagi cap candidat al Parlament capaç de suscitar prou consens de les tres forces independentistes, JxCat, ERC i la CUP, per ser nomenat president en lloc de Torra. Però, en segon lloc, i encara més important, perquè la confiança entre els dos socis del Govern està trencada, tal com va admetre el mateix Torra el 29 de gener abans d'anunciar que diria la data de les eleccions l'endemà de l'aprovació dels pressupostos.

Semblava que la pandèmia podia canviar les coses, però no ha estat així. Les desconfiances i els retrets entre JxCat i ERC han continuat, en aquest cas sobre la gestió de la pandèmia, i s'han evidenciat les seves diferències estratègiques a l'hora de votar les successives pròrrogues de l'estat d'alarma al Congrés. Per tant, el que no té sentit és fer veure que el Suprem, amb el seu anunci, no ha posat en marxa el rellotge que ha de portar a noves eleccions a Catalunya.

Tot i que la prerrogativa de la convocatòria és del president, no es pot oblidar que aquest és un Govern de coalició i que, a més, és molt probable que sumi majoria parlamentària després de les eleccions. Per tant, el més lògic seria que JxCat i ERC pactessin el calendari electoral i s'avancessin així a la justícia espanyola. Aquesta seria la manera més digna de posar fi a una legislatura marcada per les tensions entre els dos socis.

Les eleccions no són cap panacea però han de servir perquè tots els partits posin d'una vegada totes les cartes sobre la taula, defineixin el seu projecte de país i, en el cas de les formacions independentistes, expliquin quin és el seu pla. Només així, amb la veritat per davant, i coneixent el suport electoral de cadascun, serà possible construir aliances polítiques sòlides, constituir un Govern fort i posar el país altre cop en marxa. Els reptes que planteja el futur postcovid són, en tots els àmbits, incommensurables. I com més aviat s'encarin, millor.

El + vist

El + comentat