El mite de l'Europa encastellada

Blindar les fronteres no solucionarà un problema que requereix una solució global

La minicimera d'ahir a Brussel·les sobre immigració, prèvia a la que començarà dijous, va demostrar un cop més la incapacitat dels estats europeus per acordar una política migratòria integral. Les diferències entre Itàlia, Alemanya i França continuen sent molt grans. Si no canvia res, en la cimera d'aquesta setmana només hi haurà acord en una cosa: augmentar el control fronterer. No n'hi ha, per exemple, per repartir de forma més equitativa entre els diferents estats les persones que arriben per mar a territori europeu, bàsicament a Grècia, Itàlia i Espanya.

L'arribada al poder dels populistes a Itàlia, més la pressió de l'extrema dreta al nord d'Europa i a Alemanya, ha provocat un còctel explosiu i amenaça amb deixar definitivament tocat el projecte europeu. Sembla mentida que l'única solució que s'estigui en condicions d'adoptar sigui blindar les fronteres i crear unes anomenades "plataformes de desembarcament" que caldrà explicar molt bé en què es diferencien d'uns simples centres d'internament de refugiats o migrants econòmics. El mite de la frontera segura, tan ben explotat per Donald Trump als Estats Units amb el mur amb Mèxic, ha calat ara a Europa amb una força inusitada, amb la diferència que el mar és un medi tan permeable com mortífer.

És evident que hi ha d'haver un control fronterer i una gestió racional de la immigració, amb quotes solidàries entre els diferents països. No és just que tot el pes recaigui en els països de la frontera sud, perquè les conseqüències les hem vist amb la pujada de l'extrema dreta xenòfoba a Itàlia, totalment desbordada per l'arribada de migrants. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, haurien de liderar un acord global, que inclogui un augment del control de les fronteres si es vol, però també un itinerari d'inserció per a les persones que demanen asil i plans d'ajuda per als països d'origen dels migrants.

No pot ser que ningú vulgui fer-se càrrec dels refugiats i que Europa, que va néixer com un projecte que posava els valors de la ciutadania per damunt de les adscripcions nacionals, tanqui els ulls davant d'un drama que la implica de ple i es refugiï en el nacionalisme més tronat. Les declaracions del ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, en què lamentava no poder expulsar gitanos italians i qualificava de "carn humana" les persones rescatades al Mediterrani no poden formar part del bagatge comú europeu. Cal ajudar Itàlia per deixar-lo sense arguments.

Continuar alimentant el mite d'una Europa encastellada és enganyar la població. Per desgràcia, la immigració irregular continuarà arribant, i milers de persones es jugaran la vida aquest estiu al mar o saltant la tanca de Melilla per intentar trobar un futur millor. Davant d'això, Europa ha de decidir quin tipus de societat vol ser, i ha de saber que acollir immigrants passa per assumir una diversitat interna més gran i ser més tolerant amb el diferent. Justament el que no volen els enemics d'Europa.

El + vist

El + comentat